Murmuris d'escuma
xopen i fan lluir els còdols.
xopen i fan lluir els còdols.
Trasmudats de colors
no perden mai la calidesa.
Parla versos la tarda,
quan vol escapar-se poc a poc
fugint amb la claror difuminada...
Sempre queden
bocins de tarda a les mans
i espurnes de claror a la mirada.
Espurnes que omplen de vida una mirada
ResponEliminade vegades omplen de tristor
mi de indeferencia.
Ales o peus del caminant.
ResponEliminaper sort, bocins i espurnes moltes vegades bons
ResponEliminaserà un riu ben viu, amb tants colors!
ResponElimina*Sànset*
Sort en tenim d'allò que queda , bocins o esquitxos...
ResponEliminaBon dia Carme!
Codolar ple d'escuma de petits instants. Moments que canvien isublimitzen matissos, mentre un brunzit s'expandeix i mormola pensaments, entre badalls de llum.
ResponEliminaBon dia!!!
...I tenir els sentits a punt
ResponEliminai la llum encertada
i els mots per descriure
com l'escuma ens agrada...
Isabel
Còdols, tetlletes,
ResponEliminaoracions menudes
en renten paraules
Agraiment de veu,
petons de mirades.
.............Anton.
Segurament enmig d'aquests còdols plens d'escuma s'amaguen les teves muses mentre riuen, es banyen i es renten amb sabó.
ResponEliminaBon dia Carme.
Què maco és aquest final!!
ResponEliminaJo ho interpreto com que sempre podrem gaudir dels records dels bons moments viscuts :-)
(I encara en viurem més, clar!)
M'encanta "sempre queden bocins de tarda a les mans". Aquests versos ja em suggereixen flama de vida...
ResponEliminaSalut.
onatge
Les tardes que parlen versos són molt especials.
ResponElimina...i les espurnes de claror a la mirada, que ens permeten retrobar la calidesa dels colors.
ResponEliminaHi ha combinacions teves de colors i paraules, o paraules i colors, que enamoren!
bona tarda, carme!
Quin poema més bonic Carme, moltes felicitats :)
ResponEliminaUna abraçada
Avui li demanará a la tarda de passejar una estoneta perquè em parli en versos,ho necessito tant!
ResponEliminaI sempre la mirada plena d'un tresor que, enjogassat, va i ve entre els dits.
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaEls dos versos finals espatarrants de preciosos!
ResponEliminaAquest tros és especial, Carme (...) Sempre queden
ResponEliminabocins de tarda a les mans
i espurnes de claror a la mirada.
Aquest dibuix, perdona, l'hauries de fer a mà. És un quadre... Un metre per un metre (et dic les mides, hehehe...)
Striper, prefereixo mirar-me sempre les coses en positiu... bona nit, striper.
ResponEliminaFrancesc, ales o peus dels colors dels còdols.
Garbí, doncs no em puc pas queixar, majoritàriament bons o molt bons.
Sànset, l'aigua sempre és viva!
Joana, crec que podem guardar una mica, el que volguem... que de tot allò que passa, ens quedi el millor del millor.
Pilar, mormolar pensaments em sembla una cosa molt maca!
Isabel, gracies pel poema...
Anton, gràcies, em sembla molt dolç i preciós!
Pere, doncs avui sóc jo la que estic ben acompanyada amb le s muses... :)
Assumpta, doncs inerpretes molt bé, al menys jo és exactament això que volia dir!
onatge, gràcies i salut també per a tu!
Noves Flors, si les sabem escoltr... SÓN GENIALS.
Fanal blau, gràcies a tu també, m'agrada sempre fer combinacions diferents de les mateixes paraules!
Patricia, gràcies bonica!
Cèlia, a veure si la tarda t'és propicia i vol recitar... espero que si, si no és aquesta, una altra, demà potser!
Rafel, com si fos una continuació... m'agrada.
kweilan, gràcies guapa, petonet.
Elvira, gràcies a tu també bonica, un altre petonet.
Anna, ho provaré, però 1 metre per un metre? que et penses que sóc pintora de veritat? ;)
Plena n’és la glera de còdols
ResponEliminaque surten del riu
a prendre el sol ara
que l’aigua baixa
i poden lluir la pell lluent
amb reflexos de llum
que els bateja de tant en tant.
Mentre el sol acaba el passeig
d’un dia fred,
es difumina la tarda
sense acabar d’entendre
que la nit li acarona la galta.
Amb la foscor,
tornarà l’aigua a banyar la llera
i els còdols aniran a dormir
amb un llençol d’aigua
que els deixarà la llum encesa
d’una lluna coqueta.