dijous, 25 de febrer de 2010

Escuma als còdols


Murmuris  d'escuma
xopen i fan lluir  els còdols.

Trasmudats  de  colors  
no perden  mai  la calidesa.

Parla  versos  la tarda,
quan vol escapar-se  poc a poc
fugint  amb la claror difuminada...

Sempre queden 
bocins de tarda a les  mans
i espurnes de claror a la mirada.

21 comentaris:

  1. Espurnes que omplen de vida una mirada
    de vegades omplen de tristor
    mi de indeferencia.

    ResponElimina
  2. per sort, bocins i espurnes moltes vegades bons

    ResponElimina
  3. serà un riu ben viu, amb tants colors!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Sort en tenim d'allò que queda , bocins o esquitxos...
    Bon dia Carme!

    ResponElimina
  5. Codolar ple d'escuma de petits instants. Moments que canvien isublimitzen matissos, mentre un brunzit s'expandeix i mormola pensaments, entre badalls de llum.

    Bon dia!!!

    ResponElimina
  6. ...I tenir els sentits a punt
    i la llum encertada
    i els mots per descriure
    com l'escuma ens agrada...

    Isabel

    ResponElimina
  7. Còdols, tetlletes,
    oracions menudes
    en renten paraules
    Agraiment de veu,
    petons de mirades.
    .............Anton.

    ResponElimina
  8. Segurament enmig d'aquests còdols plens d'escuma s'amaguen les teves muses mentre riuen, es banyen i es renten amb sabó.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  9. Què maco és aquest final!!

    Jo ho interpreto com que sempre podrem gaudir dels records dels bons moments viscuts :-)

    (I encara en viurem més, clar!)

    ResponElimina
  10. M'encanta "sempre queden bocins de tarda a les mans". Aquests versos ja em suggereixen flama de vida...


    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  11. Les tardes que parlen versos són molt especials.

    ResponElimina
  12. ...i les espurnes de claror a la mirada, que ens permeten retrobar la calidesa dels colors.

    Hi ha combinacions teves de colors i paraules, o paraules i colors, que enamoren!

    bona tarda, carme!

    ResponElimina
  13. Quin poema més bonic Carme, moltes felicitats :)

    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Avui li demanará a la tarda de passejar una estoneta perquè em parli en versos,ho necessito tant!

    ResponElimina
  15. I sempre la mirada plena d'un tresor que, enjogassat, va i ve entre els dits.

    ResponElimina
  16. Els dos versos finals espatarrants de preciosos!

    ResponElimina
  17. Aquest tros és especial, Carme (...) Sempre queden
    bocins de tarda a les mans
    i espurnes de claror a la mirada.
    Aquest dibuix, perdona, l'hauries de fer a mà. És un quadre... Un metre per un metre (et dic les mides, hehehe...)

    ResponElimina
  18. Striper, prefereixo mirar-me sempre les coses en positiu... bona nit, striper.

    Francesc, ales o peus dels colors dels còdols.

    Garbí, doncs no em puc pas queixar, majoritàriament bons o molt bons.

    Sànset, l'aigua sempre és viva!

    Joana, crec que podem guardar una mica, el que volguem... que de tot allò que passa, ens quedi el millor del millor.

    Pilar, mormolar pensaments em sembla una cosa molt maca!

    Isabel, gracies pel poema...

    Anton, gràcies, em sembla molt dolç i preciós!

    Pere, doncs avui sóc jo la que estic ben acompanyada amb le s muses... :)

    Assumpta, doncs inerpretes molt bé, al menys jo és exactament això que volia dir!

    onatge, gràcies i salut també per a tu!

    Noves Flors, si les sabem escoltr... SÓN GENIALS.

    Fanal blau, gràcies a tu també, m'agrada sempre fer combinacions diferents de les mateixes paraules!

    Patricia, gràcies bonica!

    Cèlia, a veure si la tarda t'és propicia i vol recitar... espero que si, si no és aquesta, una altra, demà potser!

    Rafel, com si fos una continuació... m'agrada.

    kweilan, gràcies guapa, petonet.

    Elvira, gràcies a tu també bonica, un altre petonet.

    Anna, ho provaré, però 1 metre per un metre? que et penses que sóc pintora de veritat? ;)

    ResponElimina
  19. Plena n’és la glera de còdols
    que surten del riu
    a prendre el sol ara
    que l’aigua baixa
    i poden lluir la pell lluent
    amb reflexos de llum
    que els bateja de tant en tant.
    Mentre el sol acaba el passeig
    d’un dia fred,
    es difumina la tarda
    sense acabar d’entendre
    que la nit li acarona la galta.
    Amb la foscor,
    tornarà l’aigua a banyar la llera
    i els còdols aniran a dormir
    amb un llençol d’aigua
    que els deixarà la llum encesa
    d’una lluna coqueta.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari