divendres, 19 de febrer de 2010

Omple de pluja

Omple de pluja
aquest silenci
d'avui matí.
Llueixen gotes
sota la branca
com penjollets
intermitents.
Quan una cau,
una s'espera
i una altra neix.

Carme

Tota l'aigua
del cel aquí
fa un cúmul
de líquid fi.

Llum a dins,
i l'arc-iris
jugant sovint.
Isabel

Gotetes de pluja com carboncles salvatges.

I les finestres
degoten llàgrimes.
Arabesc dolç,
d'aquest matí.

dolç degoteig dels segons,
pessics d'aigua,
llum fuganera.

Rebrilla el gotim
en les fulles quietes.
Vestits transparents
en nuesa verge i verda


Omple'm de
pluja de silenci
i rosada de matí.

I cada gota
serà un cristall
al sol de la
teva mirada.

Clic! ... Clac!
Clic! .. Cloc!
Em despertes suaument
a poc a poc
i en obrir la finestra
et veig fresca
amb la cara mullada
ben neta
i les arracades de vidre.
Clic! ... Clac!
Clic! ... Cloc!
Pere

Està nevant de nou
blancor sense fi
vent increïble
no puc caminar cap endavant
torno sobre els meus passos
Merike 
Va començar a interessar-me molt la pluja.
Les distintes qualitats de la pluja...
Les primeres gotes grosses de pluja,
alegres, percudint, aixecant l’olor de la pols i la mollina de l’herba.
Les pluges persistents fines, silents. Les temperatures de l’aigua
atomitzada, fresca, abellint les tardes de mitjans d’agost,
l’aigua als ossos, gelcuits per la roïna glaçada i grisa...
les pluges gebroses, secretes, pixarroses, de la boira.
Els tolls immensos del Portalet,
amb les roderes de l’últim Biscuter del poble.
La pluja divertida del vent sota els plàtans després de la pluja..
Em vaig convertir en un expert en pluja.
Li demanava al Silo si plouria i com plouria.
Enyorava la pluja, retardava el pas cap a l’escola quan plovia.
Plorava sota la pluja a bots i barrals
i tot moll no se’m notava.
Em saltava la solfa si plovia... i a cops m’hi aixoplugava...
veia ploure sobre el riu, sol mi fa, sol, no surtis mai, que no, mi fa re,
i em perdia entre els compassos embadalit.
Quina calentor, Mare del Meu Pare! ja em queia un pessic... i una pesseta.
I l’Enriqueta pacient, un, dos, tres, quatre, volant, volant d’un pont a l’atre.
Aliment d'aigua
la pluja no amaina.
El verd, feliç!

22 comentaris:

  1. Tota l'aigua
    del cel aquí
    fa un cúmul
    de líquid fi.

    Llum a dins,
    i l'arc-iris
    jugant sovint.

    ResponElimina
  2. Gotetes de pluja com carboncles salvatges.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. I les finestres
    degoten llàgrimes.
    Arabesc dolç,
    d'aquest matí.

    Bon dia!!!

    ResponElimina
  4. Aquí plou i plou.... ais, quin rotllo.... però la teva capçalera m'ha fet somriure, unes primerenques flors precioses :) Petons reina!!! Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. dolç degoteig dels segons,
    pessics d'aigua,
    llum fuganera.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt aquest detall que verses "quan una cau, una s'espera i una altre neix" perquè és ben bé així :-))

    El dibuix, ara, en pintura :-))

    ResponElimina
  7. Rebrilla el gotim
    en les fulles quietes.
    Vestits transparents
    en nuesa verge i verda
    .............Anton

    ResponElimina
  8. Omple'm de
    pluja de silenci
    i rosada de matí.

    I cada gota
    serà un cristall
    al sol de la
    teva mirada.

    Una abraçada que neix...
    onatge

    ResponElimina
  9. I donen vida a tot el què les envolta.

    I això està bé.

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. Clic! ... Clac!
    Clic! .. Cloc!
    Em despertes suaument
    a poc a poc
    i en obrir la finestra
    et veig fresca
    amb la cara mullada
    ben neta
    i les arracades de vidre.
    Clic! ... Clac!
    Clic! ... Cloc!

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  11. Aquí ja despunta la primavera.....tots estem ja impacients per veure el sol

    ResponElimina
  12. Pluja que ens acompanya i que a poc a poc deixarà pas al sol.

    ResponElimina
  13. Ací també estem així, plovent sense atura...

    ResponElimina
  14. Sembla que el mal temps ens ha donat un dia de treva. D'aquí poc, un nou dibuix d'una bona pluja!

    ResponElimina
  15. Està nevant de nou
    blancor sense fi
    vent increïble
    no puc caminar cap endavant
    torno sobre els meus passos

    ResponElimina
  16. Va començar a interessar-me molt la pluja.
    Les distintes qualitats de la pluja...
    Les primeres gotes grosses de pluja,
    alegres, percudint, aixecant l’olor de la pols i la mollina de l’herba.
    Les pluges persistents fines, silents. Les temperatures de l’aigua
    atomitzada, fresca, abellint les tardes de mitjans d’agost,
    l’aigua als ossos, gelcuits per la roïna glaçada i grisa...
    les pluges gebroses, secretes, pixarroses, de la boira.
    Els tolls immensos del Portalet,
    amb les roderes de l’últim Biscuter del poble.
    La pluja divertida del vent sota els plàtans després de la pluja..
    Em vaig convertir en un expert en pluja.
    Li demanava al Silo si plouria i com plouria.
    Enyorava la pluja, retardava el pas cap a l’escola quan plovia.
    Plorava sota la pluja a bots i barrals
    i tot moll no se’m notava.
    Em saltava la solfa si plovia... i a cops m’hi aixoplugava...
    veia ploure sobre el riu, sol mi fa, sol, no surtis mai, que no, mi fa re,
    i em perdia entre els compassos embadalit.
    Quina calentor, Mare del Meu Pare! ja em queia un pessic... i una pesseta.
    I l’Enriqueta pacient, un, dos, tres, quatre, volant, volant d’un pont a l’atre.

    ResponElimina
  17. Aliment d'aigua
    la pluja no amaina.
    El verd, feliç!

    ResponElimina
  18. Isabel, Francesc, Pilar, Jesús, Anton, onatge, Pere, Merike, Miquel Àngel i Fanal Blau, poetes estimats... gràcies pels vostres poemes que omplen els meus petits apunts. Totes les paruales són al post!

    Cris, bon somriure, bonica i un petó!

    Assumpta, a les teves ordres... ho he intentat com cal i el resultat no m'agrada gaire!

    Sànset, tens raó que dóna vida i és molt necessària, la pluja. Ara mateix torna a ploure amb ganes.

    garbí, le s flors ja comencen a sortir! Amb sol o sense elles estan tan impacients com nossaltres.

    Un dia o altre, kweilan, l'esperarem.

    Noves flors, doncs mira... reserve s d'aigua, que quan no n'hi havia vam patir molt, dóna gust sentir-la, la pluja, ami de fet m'agrada.

    Albert, ara és de nit ... però la bona pluja ja és aquí!

    ResponElimina
  19. Si plogués com en el teu dibuix ja m'agradaria la pluja però és que la pluja em neguiteja, no sé com evitar-ho, és absurd però m'intranquil·litza....en fi CROAC CROAC ( m'he convertit en granota)

    ResponElimina
  20. Quina llàstima, Elvira! A mi tant que m'agrada sentir ploure!

    ResponElimina
  21. Avui ens ha deixat veure un sol preciós però sembla que demà hi tornem. Aquesta serà una primavera magnífica amb tanta pluja com estem tenint. Tinc ganes de tornar a sentir el seu compàs.

    Preciosos dibuixos aquest d'ahir i el d'avui també!
    Petons.
    ;)

    ResponElimina
  22. Gràcies, guapíssima! M'afalaga molt que amb el poc temps que tens... miris els meus posts endarerits. Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari