dimarts, 9 de febrer del 2010

Fulles vermelles


Dins  el temps  d'hivern,  
s'aguanta  la fulla.
De la solitud,  
en mig de la  boira
en pren  més  color.
Moguda pel vent,
és com una crida i
hi aturem els ulls.
I res  no es  en va,
si  la  fulla  dura,
l'amor  també  ho fa
gronxant-se en els braços
i els  dits  i les  mans.
Carme

Retalla blau
o gris o blanc,
el cel destaca.
De dia, contrasta.
De nit, s'amaga.
Isabel
Dins del temps sempre
ens arriba la fulla de l'hivern.

De la flor de la solitud
n'aguardem pètals...

La fulla de la primavera
sempre em germina record.

L'amor sempre dura,
però de vegades
perd la fulla...

Sort que entre
dits i mans hi
ha el bressol
que sempre l'està enyorant...
onatge
Un alt al camí,
per a resseguir petjades de flors.
Una que s’enlaira, amb ales de pluja
encenent el gris
vestit de vellut,
ple de vermellor,
m’ha robat el cor
Pilar

El ventijol aguanta erectes
les llengües vermelles...
Son miralls al aire
en busca d'horitzons...
Els lligams amb terra
transmeten volada
en un captiveri
de cordell mandrós.
-Voleu amunt i porteu la joia,
deixareu l'encanteri
del vell lligall ? -
En el boirós silenci
esboterna al vent
la paraula amiga
en triomf de fulla,
fantasia d'instant.
Anton
Si la fulla dura
florirà l'amor.
A la primavera
petons de colors.
Noves Flors 

Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...
Pere

Del vermell quedaran
les ganes de sobreviure
d'altres colors.  
Fanal blau

18 comentaris:

  1. Retalla blau
    o gris o blanc,
    el cel destaca.
    De dia, contrasta.
    De nit, s'amaga.


    Isabel

    ResponElimina
  2. Dins del temps sempre
    ens arriba la fulla de l'hivern.

    De la flor de la solitud
    n'aguardem pètals...

    La fulla de la primavera
    sempre em germina record.

    L'amor sempre dura,
    però de vegades
    perd la fulla...

    Sort que entre
    dits i mans hi
    ha el bressol
    que sempre l'està enyorant...

    Una abraçada amb fulla.
    onatge

    ResponElimina
  3. Un alt al camí,
    per a resseguir petjades de flors.
    Una que s’enlaira, amb ales de pluja
    encenent el gris
    vestit de vellut,
    ple de vermellor,
    m’ha robat el cor


    Bon dia, poetessa!

    ResponElimina
  4. Doncs que duri la fulla, perquè duri l'amor... :-)

    ResponElimina
  5. maquíssimmmmmmmmmmmmmmmm :) Petons, nina, felicitats!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. He estat una bona estona contemplant aquest dibuix, i he disfrutat molt!!
    M'agrada pels colors que has triat i amb el seu conjunt!!
    Desprén molt bones sensacions.
    Y aprofito per donarte las gracias per l'esmorzar tan bo que ens vas preparar amb el dibuix del color taronja.
    La meva imatge m'agradava molt, però amb el teu dibuix em vas ensenyar una nova mirada que encara me la va fer més maca.
    Sempre surto del teu espai amb la sensació d'haver respirat un aire fresc.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. El ventijol aguanta erectes
    les llengües vermelles...
    Son miralls al aire
    en busca d'horitzons...
    Els lligams amb terra
    transmeten volada
    en un captiveri
    de cordell mandrós.
    -Voleu amunt i porteu la joia,
    deixareu l'encanteri
    del vell lligall ? -
    En el boirós silenci
    esboterna al vent
    la paraula amiga
    en triomf de fulla,
    fantasia d'instant.
    ................. Anton.
    Lentament seguim caminant, però caminem avant. Gràcies a tots.

    ResponElimina
  8. Si la fulla dura
    florirà l'amor.
    A la primavera
    petons de colors.

    ResponElimina
  9. La veritat és que escriviu com els àngels! Precioses paraules... ;)

    ResponElimina
  10. Com les fulles velles, seques, vermelles
    vaig veure els teus llavis
    sota les runes
    d'Haiti...

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  11. A tots els poetes, us dono les gràcies i em fa il·lusió compartir el post amb vosaltres. Tots cap amunt!

    Assumpta, Cris i Montse moltes gràcies per les vostres paraules!

    Anton, m'alegro que encara que sigui lentament es vagi avançant. Una abraçada!

    Gràcies Joan!

    ResponElimina
  12. Del vermell quedaran
    les ganes de sobreviure
    d'altres colors.

    ResponElimina
  13. M'encanta veure com aquestes quatre fulles... s'han arribat a convertir en un preciós ram de poemes!!!

    L'amor és "tremendu"!!!
    Nanit.
    ;)

    ResponElimina
  14. Fanalet, afegida al ram... de poemes.

    -assumpta- tinc aquí no només un ram de poemes, sinó un ram de poetes que sempre em regalen la seva poesia.

    ResponElimina
  15. Bells poemes, Carme. Un dia col·leccionaré amb tú.

    ResponElimina
  16. Quan vulguis, Glòria, ja ho veus, em visiten els poetes i no me'n sé estar de compartir post amb ells i elles!

    ResponElimina
  17. Jo quan deixo un comentari, un poema, el dedico a qui vá adreçat perquè és aquesta persona qui l'inspira amb les seves paraules, amb el que escriu i sense això no sabria dir res.
    Manobra del vers, dels sentiments, el mèrit és de qui els provoca.
    No se perquè explico tot això a aquestes hores de la nit, potser és perquè acabo de veure a la tele la pelicula "Camino" i...

    Una abraçada Carme.

    ResponElimina
  18. T'entenc molt bé, Pere, a mi em pasa el mateix, si no busqués estímuls, poemes, imatges, idees aquí i allà segurament no sabria dir res.

    Però també cal encara posar-hi paraules i tu les poses molt bé. Jo no he vist Camino... però igualment ho entenc. :)

    Bona nit, Pere, una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari