dissabte, 27 de febrer de 2010

Richard Wiseman - Els 5 punts principals que ajuden a acabar un projecte

 Richard Wiseman  és  un psicòleg  una mica  rarillu, ja que  és mag  també,   i  la veritat,  jo no el conec  gaire.  Sé  que ha fet  uns  experiments   sobre   la motivació  treballant  amb 5000  paritcipants  que tenien  alguna mena  de projecte  a realitzar.  Finalment  diu que  només un 10%  de les persones havien aconseguit  els seus  objectius,  o sigui  acabar  el projecte.  Ja  veieu  que la constància  de  la  majoria  de  persones està  a baix  nivell.

Preguntant  a les persones que ho havien aconseguit, com  ho feien  per  mantenir  la motivació,  ell  en va  treure  5  punts principals,  que  va  considerar  que  eren els que ajudaven a  arribar  al  final  dels projectes.

1.- Repartir  l'objectiu final  en   uns  quants objectius  parcials,  calculant  el temps  que  s'adjudicava  a cadascun d'ells.

2.- Explicar  el projecte  a la gent  propera.  Si  l'expliques te'l creus  més  i també  et  sents més  obligat  a  tirar-lo endavant.

3.- Mantenir  en la mèmoria  i recordar-se  sovint  dels  beneficis  o satisfaccions  que  els produiria  l'objectiu  desitjat.

4.- A  cada objectiu parcial,  ells  es donaven una petita  recompensa.  De  l'ordre  que fos.

5.- Finalment,  millor  i tot  que  explicar-ho  era,  escriure-ho  o  dibuixar-ho,  fer  esquemes  o gràfics. Alguna cosa  que  es pogués  veure.

Teniu  algun projecte  que  no acabeu de  tirar  endavant?    
Jo  sí!  
A  veure  si em funciona!

25 comentaris:

  1. Un projecta que no tirem endavant ens dóna força per tirar endavant nosaltres. Tots tenim coses al cap per fer, caldrà provar el sistema, però no sé jo si explicar-ho de vegades pot ser bo

    ResponElimina
  2. Ho trobo una bona idea, sobre tot això de dividir l'objectiu final en uns quants objectius parcials. Un dels meus problemes és que quan em poso a fer alguna cosa vull tenir-la acabada de cop i moltes vegades això no és possible. :-)

    ResponElimina
  3. Sempre tinc projectes que no acab de tirar endavant...M'ha agradat aquest post. Jo també l'intentaré posar en pràctica. Besades

    ResponElimina
  4. Moltes vegades el que ens passa és que som massa immediatistes...:)

    Cadascu d'aquests cinc punts tenen sentit per mantenir la motivació en alça.
    No tots els projectes que tenim arriben a bon port, però és tant important tenir projectes!!!

    Jo també en tinc! :)

    ResponElimina
  5. Quan el projecte s'identifica amb el projecte de vida, totes aquestes coses crec que ens farien molta falta, però no sé fin on podriem arribar ni si la solució seria possible.
    Gràcies Carme.

    ResponElimina
  6. Crec que ja és un gran què quan arriba el dia que saps amb certesa que el projecte és viable.
    Llavors es comença a fer els passos amb la mesura que requereix el dia a dia. L'arribada al final és, per a mi, el millor benefici.
    També trobo important el fet de compartir-lo. Igual i s'hi engresquen a participar-hi.
    La unió fa la màgia...En qualsevol projecte.

    ResponElimina
  7. Jo tinc un projecte de vida
    per acomplir a poc a poc
    ho comparteixo amb qui m'envolta
    i cada dia pot ser millor.
    Amb el pas del temps gaudeixo feliç
    aquest treball ben fet
    i si arribo a la fi i encara em queda temps
    escriuré una petita història.

    Perquè algú la llegeixi ...

    Bona dia Carme.

    ResponElimina
  8. Jo en tinc uns quants, Carmeta. Avui una mica més i coincidim amb el contingut del post. L'he deixat per un altre dia.
    Trobo que la gràcia de l'onjectiu és el camí. Aconseguir-lo està molt bé, però el camí pot ser molt bonic.
    Bon dia!

    ResponElimina
  9. gràcies Carme haurem de fer cas a quest "rarillo" de psicòleg....projectes....jo he d'explicar a uns alumnes com es dissenya un projecte i estic en un impass ....a veure si me'n surto

    ResponElimina
  10. garbí, suposo que també depèn de les persones,i de la manera de ser. eEque crec que va bé. No has pas d'explicar-ho a tothom.

    Mc, doncs sí, a mi sí que em va bé, aixòp d e repartir-ho, així gaudeixes de cada etapa com un petit final. I t'anima a seguir endavant.

    Frannia, doncs ja som dues, t ambé n'hi ha molt s que tiren endavant... però altres queden penjats o aturats massa temps.

    Fanal Blau, doncs potse r no cal que siguin tot s que arribin a bon port, ja que n'hi ha que amb el temps veus que realment no interessent tant com altres. Jo trobo important poder acabar aquells que no et rreeus mai del cap, aturats o enpantanegats... sempre els veus pendents i amb ganes de fer-los. Endavant, maca, amb els projectes!

    Joana,k no sé si realment el projecte d e vida, així global i general, podria enfocar-se d'aquesta manera. Crec que això està pensa t per a projectes més concrets, però d'alguna cosa pot servir, també.

    Pilar, cadascú té els seus sistemes, això està c alr. Alguns prefereixen treballar en silenci per ells mateixos i altre s preferiran compartir. Però el mé s important de tot és rtenir-ne de projectes i d'il·lusions.

    Pere, ja ens avisaràs! Si escrius la tev a història, ja la llegirem!

    Anna, d'acord que el camí és o pot ser bonic, sobretot mentre camines, però pot ser decebedor tenir projectes que t'importen i estan aturats. Jo també en tinc molts, i la majoria no estan aturats... però n'hi ha un que sí i per aturat que estigui sempre penso en tirar-lo endavant... a veure si trobo la manerta

    ResponElimina
  11. Aquest estudi em sembla interesantíssim! Són unes claus molt bones, està molt bé que algú s'hagi preocupat de mirar què ens pot fer tirar endavant alguna cosa que tenim travessada. Saps, penso que miraré d'aplicar alguna sinó totes aquestes claus, a veure si em serveix. Jo de tu no amagaria massa aquest post, per si l'hem de consultar sovint. Gràcies Carme, aquest post em dóna una petita alegria.

    ResponElimina
  12. Elvira, doncs si et serveix explicar també com mantenir l'interès i la motivació per acabar-lo... gràcies guapa!

    xexu, m'alegro que t'agradi i t'interessi... no l'amagaré pas més de l'estrictament necessari. Potser li posaré un títol fàcilment identificable. :)

    ResponElimina
  13. Comprateixo bastant els cinc punts. I potser encara n'hi afegiria un altre: La constància. Moltes vegades la constància i perseverància han estat claus perquè moltes persones no abandonessin, i això els va fer aconseguir el projecte.

    Que la setmana tingui un bon cap de projecte...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  14. La falta de constància de la majoria de persones queda palesa en mil situacions. Una de molt evident és la relacionada amb anar al gimnàs o fer qualsevol activitat física per trovar-te millor. Hi ha molts matriculats i pocs practicants. De fet, pasades unes setmanes de la primera empenta, la majoria deixa/deixem d'anar-hi. Tots els consells que dona el psicòleg que ens presentes em semblen bons, però per a mi el millor és recordar-se sovint dels beneficis o satisfaccions que ens produirà assolir l'objectiu...
    Bon cap de setmana Carme.

    ResponElimina
  15. Ho trobo molt, molt interessant, molt!!

    Ostres, feia temps que no ens posaves posts d'aquests i ara he recordat com m'agradaven! ;-))

    Saps que m'ha fet pensar? :-DD

    Quan la Mireia, del blog "Un altre invent" va posar els seus propòsits per l'any, dèiem que si ho posava en públic doncs semblava que "obligava" més ;-) que ve a ser això de "explicar-ho" ;-)

    També m'ha fet pensar en aquell post que molts blogaires posem a final d'any (idea que jo vaig copiar d'en XeXu) i que fa que durant tot l'any mantinguis aquesta "tensió positiva" en anar trobant llibres que t'agradin per gaudir-ne (que és el motiu principal, per descomptat) però per després poder tenir una llista que faci una mica de goig de veure jeje (potser és una criaturada això jejeje... però qualsevol cosa que serveixi per tenir il·lusió és bona) :-))

    M'ha agradat això de repartir l'objectiu final en objectius parcials i, a més, donar-me una petita recompensa per cada objectiu assolit :-))

    I el punt 5 és com el punt 2 però més apte encara per a blogaires :-DD

    ResponElimina
  16. Tens raó, onatge, però crec que l'estudi precisament anava per descobrir quines coses prèvies, feien que la gent tingués motivació i constància. Però està clar que també hi ha el temperament i la manera de ser de la persona. HI ha persones constants de mena i de tota la vida, ja de petitons i n'hi ha d'inconstants. Jo sóc força constant, des de sempre, i malgrat això hi ha una cosa que em faria il·lusió i que només depèn de mi i que no acabo de tirar endavant malgrat els anys que fa que vull fer-ho.

    Ramon, suposo que d'aquests 5 punts, depenent del tipus de projecte o propòsit, serà més important l'un o l'altre. Tens raó per l'exemple del gimnàs és important el punt 3 de recordar-se els beneficis...

    Assumpta, doncs en honor teu miraré de posar-ne algun de tant en tant , una mica més sovint. Jo trobo que per moltes coses els objectius parcials són indispensabels. Jo a la feina per motivarf la gent a millorar allò que els va malament sempre treballo amb objectius parcials. Se'm fa totalment indispensable.

    I de manera més personal, els petits premis o recompenses també em van molt bé. I totes les comparacions blocaire s que fas, em semblen molt adquades.

    ResponElimina
  17. Uns consells interessants. Gràcies!!

    ResponElimina
  18. Jo també tinc els meus projectes. Prenc bona nota d'aquests consells; em semblen boníssims! ;)

    ResponElimina
  19. kweilan, s'han de provar...

    Joan, ja em diràs si van bé!

    ResponElimina
  20. M'agrada! La constància i la disciplina i sobretot creure'ns que el projecte es farà realitat :)
    Va!!! Ja ens diràs quin és aquest projecte!!

    ResponElimina
  21. gràcies! Miraré de posar en pràctica aquests consells per un projecte que no acaba d'arrencar...

    ResponElimina
  22. Serà rarillu però amb aquests consells hi toca.
    Val la pena imprimir-s'ho o posar-ho de pròleg al llibre aquell de projectes que tothom té a la seva butxaca( sempre a sobre ) o al seu calaix ( un pèl abandonat)

    Dibuixar-ho ja em costarà una miqueta més.

    ResponElimina
  23. És com un pastís...
    Per molt que en agradi, no ens el podem acabar pas tot de cop. I si ho intentem... acabariem empatxats i aborrint-lo, segurament.

    Si ho fem mica a mica,(els objectius parcials) en gaudirem més i sense adonar-nos-en ens l'haurem cruspit de bon profit (rodolí).

    Ho hem sentit a dir sempre, altra cosa és que ho apliquem: Poc a poc i bona lletra. Mica a mica s'omple la pica!

    Tinc uns escrits... a mitjes... però que encara hi vaig escribint... de tant en tant... i m'ajuden... Sí!!!
    Merci!

    ;)))

    ResponElimina
  24. Joana, sí ja us ho diré... això d'explicar-ho forma part de l'estratègia... :)

    Gràcies ma-Poc!

    Noves flors, sí, però el meu projecte pendent no és pas de dibuix, precisament! :) je, je...

    Rafel, doncs apunta-t'ho, un esquema ... pot substituir un dibuix!

    Poc a poc, -assumpta- però sense arraconar-ho!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari