Salpar
amb els records a la pell
i les il·lusions
en un farcell,
endinsant-nos en la mar
el vent als cabells,
els ulls als núvols
l'aigua a les mans.
Net l'horitzó.
Salpar i tornar
al port que ens acull.
Sense les brides.
Fanal blau
Sempre viatge enllà
sense oblidar l'ara i aquí.
El batec de viure
el galop a la sang
i la rosada a la pell...
Els núvols són
un barret de vida
quan la pluja
ens abraça.
Les mans a l'aigua
com petits rems
per fer navegar
el vaixell de paper...
I que l'horitzó sigui
un viatge net.
I un cafè curt
però amb cos, ah,
i sense sucre.
sense oblidar l'ara i aquí.
El batec de viure
el galop a la sang
i la rosada a la pell...
Els núvols són
un barret de vida
quan la pluja
ens abraça.
Les mans a l'aigua
com petits rems
per fer navegar
el vaixell de paper...
I que l'horitzó sigui
un viatge net.
I un cafè curt
però amb cos, ah,
i sense sucre.
onatge
Deslliga ton temps
que no corrugui entranyes.
Obre optimisme.
..............
Breu silenci, breu...
Espurna de lleu vida,
alè viu i parla.
Anton
Deslliga ton temps
que no corrugui entranyes.
Obre optimisme.
..............
Breu silenci, breu...
Espurna de lleu vida,
alè viu i parla.
Anton
i un esquitx fresc
que et pessiga suau
la pell
una espurna,
alegre, albires horitzons
i t'amares d'il·lusions
d'amors retrobats
salpar et recorda sempre
l'enyorat retorn
i el bes dels llavis estimats
Zel
Salpar i tornar
ResponEliminaal port que ens acull.
Sense les brides.
Bon dia! Et convido a cafè!
salpar, un verb bonic
ResponEliminaI que bo si fosin tot els records bons
ResponEliminaEm recorda al viatge que va fer a Itaca aquell gran poeta...
ResponElimina*Sànset*
Gràcies pel poema, fanal blau i gràcies pel cafè!
ResponEliminaBon dia, que descansis molt!
Sí és molt bonic i no tinc gaire ocasió d'utilitzar-lo.
Sempre n'hi ha de totas mena, oi? però també de bons!
Sànset, sempre fem viatges de tota mena, i alguns d'ells són com petites Itaques, no creus?
Sempre viatge enllà
ResponEliminasense oblidar l'ara i aquí.
El batec de viure
el galop a la sang
i la rosada a la pell...
Els núvols són
un barret de vida
quan la pluja
ens abraça.
Les mans a l'aigua
com petits rems
per fer navegar
el vaixell de paper...
I que l'horitzó sigui
un viatge net.
I un cafè curt
però amb cos, ah,
i sense sucre.
Salut i bon viatge.
onatge
A mi és que em deixeu sense paraules... Com en podeu saber tant de lligar-les d'aquesta manera!
ResponEliminaFelicitats a tots i especialment a tu, Carme!
Deslliga ton temps
ResponEliminaque no corrugui entranyes.
Obre optimisme.
..............
Breu silenci, breu...
Espurna de lleu vida,
alè viu i parla.
......... Anton.
Mhh i quines ganes d'anar al mar i veure blau per tot arreu...
ResponEliminaMolt bonic Carme!
Inflant veles, capità. Jo també vinc.
ResponEliminaJo, més que salpar, el que voldria és arribar... arribar a un port fantàstic...
ResponElimina...tornar a port amb la saviesa que ens ha donat el viatge.
ResponEliminaM'hi apunto! A tota vela!!!!
ResponEliminapreciós!
I els somnis dins un somriure!
ResponEliminaPreciós, Carme!
;)
onatge, he posat el poema dalt sense dir res... quan s'acaba el temps, s'acaba i fins a ra no recomença...
ResponEliminaGràcies, Rita, déu n'hi do, tu com les lligues!
Anton, veig que has recuperat la teva identitat normal i la teva imatge. Em sembla un bon senyal. Gràcie s pel poema, tot seguit va cap amunt.
Gràcies, Patricia, dons apa, cap a veure el mar!
Salpem, doncs, Pilar, una més al vaixell!
Assumpta, salpar i arribar són dos moments diferents del mateix viatge. Si arribem a port, vol dir que hem hagut de salpar abans... :) I nomé s he fe t que començar pel començament. Potser escriuré un altre poema sobre una arribada a bon port...
Rafel, sempre una mica més savis, a cada camí, sempre. Gràcies!
Amunt, Joana, a tota vela! Au va que ja sortim!
Quem no falti mai el somriure, assumpta! :)
De sortim, sortim igualment... ens passem la vida navegant... i hem de triar els nostres rumbs i a vegades ens podem sentir molt perduts sense saber si hem triat bé o no.
ResponEliminaAltres vegades podem pensar que sí, que hem triat bé, però estar envoltats de tempestes i morts de por... però la il•lusió d'arribar al port dels nostres somnis ens podrà donar la força per seguir la ruta triada...
Sí, sí, si que em fas venir ganes de fer un poema d'arribada... arribada, on? no ho sé pas, encara. Però és cert, la il·lusió i la força dels somnis ens farà arribar.
ResponEliminai un esquitx fresc
ResponEliminaque et pessiga suau
la pell
una espurna,
alegre, albires horitzons
i t'amares d'il·lusions
d'amors retrobats
salpar et recorda sempre
l'enyorat retorn
i el bes dels llavis estimats
Preciós tot plegat, Carme!
Zel, ja hi ets!
ResponEliminaAcabo de venir de casa teva, admiro la teva força i la teva lluita, però avui ha estat un dels dies i no pas l'únic que no puc llegir a aquestes hores, aquesta mena de coses. No he acabat, no he comentat. Necessito acabar el dia amb coses que em donin pau. Bona nit, maca!
Podríem arribar al port de la pau interior... de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, acceptar-nos com som...
ResponEliminaUna abraçada amb un gran desig de pau, Carme!! :-))
jo arribo tard he de salpar prest al vaixell de Morfeu que la pau i el relax et puguin fer de timó ,de vela i de capità....bona nit!
ResponEliminaAssumpta, aquest és un bon port, realment! una abraçada.
ResponEliminaElvira, a descansar, bona nit, maca!
I tant que ho crec!
ResponEliminaUn viatge que ens descobreixi i que ens faci descobrir sempre és una part del camí a Itaca!
*Sànset*