dilluns, 8 de febrer de 2010

Deslligant

D'una foto  de  Fanal  Blau

Salpar  
amb els records a la pell 
i les  il·lusions  
en un farcell,
endinsant-nos  en la mar
el vent als cabells,  
els ulls  als núvols
l'aigua  a les  mans.
Net  l'horitzó.


Salpar i tornar
al port que ens acull.
Sense les brides.

Fanal blau


Sempre viatge enllà
sense oblidar l'ara i aquí.

El batec de viure
el galop a la sang
i la rosada a la pell...

Els núvols són
un barret de vida
quan la pluja
ens abraça.

Les mans a l'aigua
com petits rems
per fer navegar
el vaixell de paper...

I que l'horitzó sigui
un viatge net.

I un cafè curt
però amb cos, ah,
i sense sucre.

onatge


Deslliga ton temps
que no corrugui entranyes.
Obre optimisme.
..............
Breu silenci, breu...
Espurna de lleu vida,
alè viu i parla.



Anton


i un esquitx fresc
que et pessiga suau
la pell

una espurna,
alegre, albires horitzons
i t'amares d'il·lusions
d'amors retrobats

salpar et recorda sempre
l'enyorat retorn
i el bes dels llavis estimats



Zel

24 comentaris:

  1. Salpar i tornar
    al port que ens acull.
    Sense les brides.

    Bon dia! Et convido a cafè!

    ResponElimina
  2. I que bo si fosin tot els records bons

    ResponElimina
  3. Em recorda al viatge que va fer a Itaca aquell gran poeta...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Gràcies pel poema, fanal blau i gràcies pel cafè!
    Bon dia, que descansis molt!

    Sí és molt bonic i no tinc gaire ocasió d'utilitzar-lo.

    Sempre n'hi ha de totas mena, oi? però també de bons!

    Sànset, sempre fem viatges de tota mena, i alguns d'ells són com petites Itaques, no creus?

    ResponElimina
  5. Sempre viatge enllà
    sense oblidar l'ara i aquí.

    El batec de viure
    el galop a la sang
    i la rosada a la pell...

    Els núvols són
    un barret de vida
    quan la pluja
    ens abraça.

    Les mans a l'aigua
    com petits rems
    per fer navegar
    el vaixell de paper...

    I que l'horitzó sigui
    un viatge net.

    I un cafè curt
    però amb cos, ah,
    i sense sucre.

    Salut i bon viatge.
    onatge

    ResponElimina
  6. A mi és que em deixeu sense paraules... Com en podeu saber tant de lligar-les d'aquesta manera!

    Felicitats a tots i especialment a tu, Carme!

    ResponElimina
  7. Deslliga ton temps
    que no corrugui entranyes.
    Obre optimisme.
    ..............
    Breu silenci, breu...
    Espurna de lleu vida,
    alè viu i parla.
    ......... Anton.

    ResponElimina
  8. Mhh i quines ganes d'anar al mar i veure blau per tot arreu...

    Molt bonic Carme!

    ResponElimina
  9. Inflant veles, capità. Jo també vinc.

    ResponElimina
  10. Jo, més que salpar, el que voldria és arribar... arribar a un port fantàstic...

    ResponElimina
  11. ...tornar a port amb la saviesa que ens ha donat el viatge.

    ResponElimina
  12. M'hi apunto! A tota vela!!!!
    preciós!

    ResponElimina
  13. I els somnis dins un somriure!

    Preciós, Carme!
    ;)

    ResponElimina
  14. onatge, he posat el poema dalt sense dir res... quan s'acaba el temps, s'acaba i fins a ra no recomença...

    Gràcies, Rita, déu n'hi do, tu com les lligues!

    Anton, veig que has recuperat la teva identitat normal i la teva imatge. Em sembla un bon senyal. Gràcie s pel poema, tot seguit va cap amunt.

    Gràcies, Patricia, dons apa, cap a veure el mar!

    Salpem, doncs, Pilar, una més al vaixell!

    Assumpta, salpar i arribar són dos moments diferents del mateix viatge. Si arribem a port, vol dir que hem hagut de salpar abans... :) I nomé s he fe t que començar pel començament. Potser escriuré un altre poema sobre una arribada a bon port...

    Rafel, sempre una mica més savis, a cada camí, sempre. Gràcies!

    Amunt, Joana, a tota vela! Au va que ja sortim!

    Quem no falti mai el somriure, assumpta! :)

    ResponElimina
  15. De sortim, sortim igualment... ens passem la vida navegant... i hem de triar els nostres rumbs i a vegades ens podem sentir molt perduts sense saber si hem triat bé o no.

    Altres vegades podem pensar que sí, que hem triat bé, però estar envoltats de tempestes i morts de por... però la il•lusió d'arribar al port dels nostres somnis ens podrà donar la força per seguir la ruta triada...

    ResponElimina
  16. Sí, sí, si que em fas venir ganes de fer un poema d'arribada... arribada, on? no ho sé pas, encara. Però és cert, la il·lusió i la força dels somnis ens farà arribar.

    ResponElimina
  17. i un esquitx fresc
    que et pessiga suau
    la pell

    una espurna,
    alegre, albires horitzons
    i t'amares d'il·lusions
    d'amors retrobats

    salpar et recorda sempre
    l'enyorat retorn
    i el bes dels llavis estimats



    Preciós tot plegat, Carme!

    ResponElimina
  18. Zel, ja hi ets!

    Acabo de venir de casa teva, admiro la teva força i la teva lluita, però avui ha estat un dels dies i no pas l'únic que no puc llegir a aquestes hores, aquesta mena de coses. No he acabat, no he comentat. Necessito acabar el dia amb coses que em donin pau. Bona nit, maca!

    ResponElimina
  19. Podríem arribar al port de la pau interior... de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, acceptar-nos com som...

    Una abraçada amb un gran desig de pau, Carme!! :-))

    ResponElimina
  20. jo arribo tard he de salpar prest al vaixell de Morfeu que la pau i el relax et puguin fer de timó ,de vela i de capità....bona nit!

    ResponElimina
  21. Assumpta, aquest és un bon port, realment! una abraçada.

    Elvira, a descansar, bona nit, maca!

    ResponElimina
  22. I tant que ho crec!

    Un viatge que ens descobreixi i que ens faci descobrir sempre és una part del camí a Itaca!

    *Sànset*

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari