dimecres, 24 de febrer del 2010

Mar de boira

Foto  d'en   Ramon

Els  colors canvien en la distància.
De  lluny  tot  és blau.
Blau  com les  illes que suren,
valentes,  damunt  el mar  de boira.
Només  en proximitat,  podrem  mantenir  els colors.
 Carme
Vaixells de pedra travessant els somnis. 
Francesc Mompó

Ens perdem en mil naufragis,
hi trobem una illa personal
fins que s'esvaeix la boira
i amb els altres ens iguala...
Isabel
A sota d'aquestes boires
com escumes de xampú
i viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
Pere
Mantell de núvia
tapa el silenci
i les muntanyes
punxen un cel
de príncep blau.
Anton

15 comentaris:

  1. Vaixells de pedra travessant els somnis. Encisador.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Ens perdem en mil naufragis,
    hi trobem una illa personal
    fins que s'esvaeix la boira
    i amb els altres ens iguala...

    Isabel

    ResponElimina
  3. No sé si són els colors que has triat, o el traç, però aquest dibuix li va com anell al dit a les paraules!
    Preciós!

    paraula de comprovació: encíscal

    ResponElimina
  4. A sota d'aquestes boires
    com escumes de xampú
    i viuen les meves muses.
    Jo navego per aquest cel
    com un mar blau infinit
    i escolto com riuen totes.

    Potser es renten amb sabó ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  5. Mantell de núvia
    tapa el silenci
    i les muntanyes
    punxen un cel
    de príncep blau.
    ........... Anton
    En tot hi posses la delìcia.
    Nosaltres caminem
    esperant sortir de les boires
    i veure el cel blau.

    ResponElimina
  6. Jejeje em fa gràcia quan entro al teu blog i reconec el dibuix perquè abans he vist la foto :-DD

    Els colors es difuminen en la llunyania. Tan macos són ben vius d'aprop com suavitzats en la distància :-)

    ResponElimina
  7. Aquest dibuix em recorda a la meva estimada Plana de Vic. Ai! Com l'enyoro, Carme...

    ResponElimina
  8. Quina bellesa de paraules, nena, jo m'hi dedicaria, si és que no ho fas ja, eh? m'ha encantat el teu poema, preciós :)

    ResponElimina
  9. Una mar de boira damunt les muntanyes preciós!!!

    ResponElimina
  10. Preciós poema... una vegada més!;)

    ResponElimina
  11. una abraçada, Francesc.

    Gràcies, Isabel!

    Fanalet, en aquest cas les paraules han sortit del dibuix i no a l'inrevés... :)

    Netes i rialleres les teves musus! estàs ben acompanyat, doncs, gràcies Pere!

    Anton, si camineu, que és el més important... segur que veureu el cel blau. Una abraçada.

    Tots tene la seva gràcia, oi Assumpta? Els de prop i els de lluny, els vius i els difuminats.

    Anna, no em diguis que ets de la Plana! Si jo no ho sabia! Jo no en sóc, però hi tinc totes les arrels i família pels quatre costats.

    Cris, ja m'hi dedico, aquí, que no ho veus... quina dedicació que tinc!

    Elvira, gràcies, maca!

    Garbí :) ;)

    Joan, gràcies, m'alegro que t'agradi!

    ResponElimina
  12. M'agrada el títol; el dibuix genial i els versos que l'han acompanyat son una mostra de sensibilitat i bon gust. Felicitats a tots i molt particularment a tu Carme, per elevar la meva foto a la categoria del teu art.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. La boira inventa paisatges.
    Preciós, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari