Canvio els colors del meu món.
Els arbres seran vermells com el foc
i l'herba d'un color taronja ben viu.
I la terra pintaré de verd pistatxo.
Sempre he cregut que podríem inventar un món nou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si de vegades caldria invedntar-ho.
ResponEliminaI un cristall eternament net als ulls dels infants.
ResponEliminaPerò si l'indret és per descansar, que a mols ens faria falta, no sé si el millor és que els arbres siguin vermells. Diuen els que en saben de colors que el vermell estressa.
ResponEliminaI potser millor que aquest.....
ResponEliminaMolt alegre i estimulant és aquest món que has inventat, amb aquests colors tan vius!!
ResponEliminaSeria bo que el poguéssim fer realitat i que fos diferent i millor que el que tenim...
Mi afegeixo a aquest món!!
Una abraçada.
És curiós com influeixen els colors a l'hora de contemplar el món.
ResponEliminaEl vermell dels arbres em convidem a anar fins a ells i asseure'm amb confiança a sobre de l'herba de color taronja.
Saps? Avui jugaré a canviar els colors del món.
He reconegut la foto a la primera!! :-DD
ResponEliminaAquell lloc especial que en Wizard va obrir a tothom que es sentís sol, cansat...
Els colors són el que fa els teus dibuixos tan especials ;-)
cal reinventar el món a cada passa i un dia ben alegre no ens el podem negar ningú :)
ResponEliminaI, posats a reinventar, jo també reinventaria un món de colors ben llampants.
ResponEliminaA vegades... Striper... o gairebé sempre!
ResponEliminaFrancesc, doncs sí, net, com el voldríem tots.
xexu, primer he pensat en llegirt-e... "en xexu tocant de peus a terra" però després m'has fet rumiar... res no és perfecte, tens raó. Si canviem qualsevol cosa, aquest canvi també tindrà els seus inconvenients... segur. Però malgrat tot, els arbres vermells a la tardor, no m'estressen gens... a mi em meravellen. :)
garbí, esperem que sigui millor que aquest.
Montse, potse r si ajuntem forces, els colors seran encara millors!
Juguem, Pilar, juguem una estona...
La tev a memòria, Assumpta, sempre em sembla prodigiosa!
Clídice, ni un ni molts... bé ho hem d'intentar, oi?
Doncs, sí, óscar, dels colors que vulguis!
La meva memòria és molt rara... no puc recordar una llista de quatre coses pel supermercat :-))
ResponEliminaEm costa molt memoritzar qualsevol cosa que no tingui "sentit" (per exemple un telèfon, un DNI...) així doncs, per recordar-ho els hi poso un sentit.
Per exemple, el primer mòbil que va tenir en Josep Lluís tenia el 82, el 36 i el 73 (per mi eren "l'any dels Mundials a Espanya", "l'any en que va començar la Guerra civil" i "l'any en que en Cruyff va venir al Barça")
(No proveu de trucar!! jajaja ja no té aquest telèfon, a més, us falten les tres primeres xifres i les altres les he posat en un ordre diferent!! :-PP)
A més, han de ser dades molt, molt, molt conegudes per mi, perquè sinó tampoc les recordaria, clar :-DD
Recordo fets, anècdotes, coses que m'han agradat molt, o que m'han fet posar trista... recordo converses viscudes (tinc un cervell raru i molt poc pràctic, per cert... recordant la llista del supermercat fas més via!!)
Sempre que creem podem fer els canvis que ens plaga, i gaudir-ne.
ResponEliminaCarme veritablement un bon lloc pel repòs. Segurament que totes i tos nosaltres dibuixem un món nou, i com tu molt bé has fet, de vegades cal canviar els colors...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Si el poder de la voluntat pogués fer canviar en un tres i norrés el que ens passa pel cap... Que se'n veurien de canvis si reultés efectiu. De tot en treus bona sopa d'olla...Anton.
ResponEliminaUna idea molt bonica. De vegades potser si, però no sempre...però somniar no està malament.
ResponEliminaMentre no sigui possible fer-ho sobre la realitat, tindrem la possibilitat de veureu en els dibuixos i pintures que tu i d'altres artistes ens ofereiu.
ResponEliminaUna abraçada.
M'agraden els colors del món inventat per tu! Em sembla que a molts ens agradaria inventar-ne un de nou, o si més no, canviar una mica el que ja tenim!
ResponEliminaEls expressionistes i els fauves, pintaven muntanyes vermelles, arbres blaus, cares grogues, verdes... Ho fas molt bé. Mira't els expressionistes alemanys, Carme, t'agradaràn molt. Veuràs.
ResponEliminaVaig a descansar en el teu jardí... ara vinc, eh?
La memòria sempre és selectiva i tria recordar allò que l'interessa més... encara que noi siugi gaire pràctic, Assumpta. La teva memòria no és tan rara.
ResponEliminaNoves Flors, inventar canvis bonics.
onatge, cal canvia r moltes coses, oi? per alguna s'ha de començar.
Anton, ja que la realitat costa tant de canviar, canviem el que podem... una abraçada.
kweilan, a vegades em sembla l'únic que ens queda... somiar.
Ramon i els fotògrafs... també, també...
Clara, i tant que sí, que falta li fa!
Anna, sí, sí m'agraden. T'espero des del jardí... (no, no, no ho diré)
El què no diràs?
ResponEliminaSi et dic el que no diré, ja ho hauré dit... però tu t'ho has buscat, després no et queixis. És només una broma. Volia dir que t'espero des del jardí estant... ;)
ResponEliminaReinventem doncs el nostre petit món!!!
ResponEliminaEls colors ens influencien, això és ben veritat (i si no que li preguntin al responsable dels anuncis de l'activia, hihihi).
La setmana passada, la descriuria amb colors cridaners i "fosforitos".
Aquesta que ara encetarem m'agradaria pintar-la amb uns tons una mica més pastís...
;)))
Crec que si no pogués reinventar el meu petit món, no sobreviuria... :) :) :)
ResponEliminaAvui anava allegir en el meu lloc, i he trobat el teu, l'anima bessona del lloc de la pau i la màgia.Infinit, Carme...infinit.
ResponEliminaJajajajajajaj! Que bona Carme!
ResponElimina