dijous, 11 de febrer de 2010

Una altra finestra de la casa del Puig de la Balma

Ella  se'n reia  de les  seves  companyes  finestres que  volien ser  vermelles.
Sabia  que  segons  la  llum  i el moment,  per  ella  passaven tots  les colors i  totes les  ombres.
I no se'n volia perdre  ni un. 

 

Plantaré milers de  plantes 
de color  blau verd 
per  compartir-les  
dins  i fora  dels vidres  foscos.
Deixaré que entri  la teva llum,
i tu sentiràs  la  meva  calidesa.

21 comentaris:

  1. I així la finestra serà més viva!

    Per cert, quina traça que tens amb el paint!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. :)

    No sé si m'agrada més la fotografía o el dibuix!

    ResponElimina
  3. Amb la teva calidesa
    m'arribarà la llum
    del teu sol.

    I des de darrere
    els vidres foscos
    sortirem enllà
    per compartir
    el blau verd
    de les plantes.

    Serem un planter
    entre milers.


    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Sànset, gràcies, només és qüestió d e pràctica... ja porto un any i mig viciada de Paint. I tot i que mai abans l'havia ni tocat... ja en tinc un munt!

    Fanal blau, faig les fotos per a poder dibuixar... no sé jo què dir-te...

    onatge, gràcies un cop més. A fora hi ha claror, a dins altres coses... convenen els intercanvis entre disn i fora...

    ResponElimina
  5. Les finestres ens espien i nosaltres espiem a través d'elles. Les flors les personalitzen.
    I aixó que el dia està grisós...verd /blau...

    ResponElimina
  6. Compte, finestra, que un empatx de llum pot il·luminar-te i sabràs massa coses. Això no sempre es pot suportar.
    Ps. Preciós.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. Finestral a llum obert !!
    Sis ulls de vidre busquen
    claror admirada,desig
    de l'estança muda...
    A la cornisa hi habiten
    miols de gatets verds
    que sorollen testos,
    gàbia o urna.
    ..............Anton.

    ResponElimina
  8. la claredat cap a fora, matisada, és insondable en l'interior.
    L'arc iris pot ser un bon rellotge per a marcar les hores entre la claror i la penombra.
    Un petó, Carme.

    ResponElimina
  9. Feia bé, de no voler perdre-se'n ni un, cada oportunitat -cada color- és única.

    ResponElimina
  10. M'encanta aquesta finestra renaixentista, i amb milers de plantes i llum tindrà molta calidesa!

    ResponElimina
  11. Aquesta era la finestra més espavilada de totes, oi?

    ResponElimina
  12. Què bonics els dos últims versos!

    ResponElimina
  13. Aquesta finestra és la més intel·ligent, la que més sap gaudir del que la vida li ofereix! :-)

    ResponElimina
  14. Avui no volia dir res ... però aquesta finestra que canvia de color, oberta tot el dia a les llums i ombres no em deixa callar ja! ja!

    Ai! aquests ullets,
    vidres de colors
    tot el dia oberts.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  15. i feia bé de no deixar escapar cap dels color... ni la calidesa!

    ResponElimina
  16. a casa la tieta hi ha una finestra semblant a aquesta. a la part de dins, té a cada banda un seient d'obra. Una vegad la tieta em va explicar que aquelles finestres amb aquells seients eren perquè les dones es posséssin a brodar i teixir davant la finestra, a passar la tarda i veure el poble passar.
    Era alhora que una mica trist (allà tancades) molt bonic i tendre.

    ResponElimina
  17. I a través d'elles els dins coneix el fora i el fora coneix el dins, Joana. Petó de bona nit!

    Ja tens raó, Francesc, saber massa sovint és complicat!

    Gràcies, Anton, això de sorollen testos... m'encanta. Una abraçada!

    Pilar, intercanvis de claror i penombra, frescor i calidesa... un petó, bonica!

    Noves Flors, cada color és únic, de veritat, no ens en podem perdre cap.

    Gràcies, Cèlia!

    Em sembla que sí, Xexu!

    M'alegro que t'agradin, kweilan!

    Assumpta, tens raó! És la que més gaudeix de tot.

    Pere, moltes gràcies, sempre són bonics els teus comentaris.

    Ma-Poc, gràcies... bona nit!

    rits, ho feien per tenir més claror... tens raó té un doble punt de vista, com la majoria de les coses. Gràcies per al història de la teva tieta.

    ResponElimina
  18. Ostres, doncs si a mi em donen una finestra com aquesta perquè em passi la tarda brodant, no ho trobaria pas trist ;-)

    Bé... que fos una finestra "reversible" com la teva, Carme, però com jo no tinc nen per cantar i jugar, quan em girés, que hi hagués un PC per tenir el blog jejeje

    De tant en tant que en Josep Lluís tragués el caparró per alguna porta, em fes un petonet i ja... què més voldria? ;-)) Finestra, blogs, brodats i petonets!

    ResponElimina
  19. A mi tampoc em sembla trist pasa r la tarda brodant vora la finestra. Suposo que més aviat pensàvem en l'estil de vida de els dones d'abans, amb moltes coses més al darrera... ara com tu dius estaria molt bé, relaxant i feliç.

    ResponElimina
  20. Polida pintradura e subrebèla poesia .
    Que paint es pas aisit .
    Sens comprendre tot, que tot s'endeven polidament.
    Lo net es la fenèstra , l'ecran es la fenestra , los uèlhs son d'unas fenestras...
    E lo monde se passa dabant lo fenestron, per se recalfar e escambia de lum.
    Bèlament trobat... Una capitada .
    Osca.

    ResponElimina
  21. Gràcies manjacostel...

    Sens comprendre tot, que tot s'endeven polidament...

    crec que podria dir el mateix...

    Una abraçada

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari