Ella se'n reia de les seves companyes finestres que volien ser vermelles.
Sabia que segons la llum i el moment, per ella passaven tots les colors i totes les ombres.
I no se'n volia perdre ni un.
Plantaré milers de plantes
de color blau verd
per compartir-les
dins i fora dels vidres foscos.
Deixaré que entri la teva llum,
i tu sentiràs la meva calidesa.
I així la finestra serà més viva!
ResponEliminaPer cert, quina traça que tens amb el paint!
*Sànset*
:)
ResponEliminaNo sé si m'agrada més la fotografía o el dibuix!
Amb la teva calidesa
ResponEliminam'arribarà la llum
del teu sol.
I des de darrere
els vidres foscos
sortirem enllà
per compartir
el blau verd
de les plantes.
Serem un planter
entre milers.
Una abraçada.
onatge
Sànset, gràcies, només és qüestió d e pràctica... ja porto un any i mig viciada de Paint. I tot i que mai abans l'havia ni tocat... ja en tinc un munt!
ResponEliminaFanal blau, faig les fotos per a poder dibuixar... no sé jo què dir-te...
onatge, gràcies un cop més. A fora hi ha claror, a dins altres coses... convenen els intercanvis entre disn i fora...
Les finestres ens espien i nosaltres espiem a través d'elles. Les flors les personalitzen.
ResponEliminaI aixó que el dia està grisós...verd /blau...
Compte, finestra, que un empatx de llum pot il·luminar-te i sabràs massa coses. Això no sempre es pot suportar.
ResponEliminaPs. Preciós.
Salut i Terra
Finestral a llum obert !!
ResponEliminaSis ulls de vidre busquen
claror admirada,desig
de l'estança muda...
A la cornisa hi habiten
miols de gatets verds
que sorollen testos,
gàbia o urna.
..............Anton.
la claredat cap a fora, matisada, és insondable en l'interior.
ResponEliminaL'arc iris pot ser un bon rellotge per a marcar les hores entre la claror i la penombra.
Un petó, Carme.
Feia bé, de no voler perdre-se'n ni un, cada oportunitat -cada color- és única.
ResponEliminaM'encanta aquesta finestra renaixentista, i amb milers de plantes i llum tindrà molta calidesa!
ResponEliminaAquesta era la finestra més espavilada de totes, oi?
ResponEliminaQuè bonics els dos últims versos!
ResponEliminaAquesta finestra és la més intel·ligent, la que més sap gaudir del que la vida li ofereix! :-)
ResponEliminaAvui no volia dir res ... però aquesta finestra que canvia de color, oberta tot el dia a les llums i ombres no em deixa callar ja! ja!
ResponEliminaAi! aquests ullets,
vidres de colors
tot el dia oberts.
Bona tarda Carme.
i feia bé de no deixar escapar cap dels color... ni la calidesa!
ResponEliminaa casa la tieta hi ha una finestra semblant a aquesta. a la part de dins, té a cada banda un seient d'obra. Una vegad la tieta em va explicar que aquelles finestres amb aquells seients eren perquè les dones es posséssin a brodar i teixir davant la finestra, a passar la tarda i veure el poble passar.
ResponEliminaEra alhora que una mica trist (allà tancades) molt bonic i tendre.
I a través d'elles els dins coneix el fora i el fora coneix el dins, Joana. Petó de bona nit!
ResponEliminaJa tens raó, Francesc, saber massa sovint és complicat!
Gràcies, Anton, això de sorollen testos... m'encanta. Una abraçada!
Pilar, intercanvis de claror i penombra, frescor i calidesa... un petó, bonica!
Noves Flors, cada color és únic, de veritat, no ens en podem perdre cap.
Gràcies, Cèlia!
Em sembla que sí, Xexu!
M'alegro que t'agradin, kweilan!
Assumpta, tens raó! És la que més gaudeix de tot.
Pere, moltes gràcies, sempre són bonics els teus comentaris.
Ma-Poc, gràcies... bona nit!
rits, ho feien per tenir més claror... tens raó té un doble punt de vista, com la majoria de les coses. Gràcies per al història de la teva tieta.
Ostres, doncs si a mi em donen una finestra com aquesta perquè em passi la tarda brodant, no ho trobaria pas trist ;-)
ResponEliminaBé... que fos una finestra "reversible" com la teva, Carme, però com jo no tinc nen per cantar i jugar, quan em girés, que hi hagués un PC per tenir el blog jejeje
De tant en tant que en Josep Lluís tragués el caparró per alguna porta, em fes un petonet i ja... què més voldria? ;-)) Finestra, blogs, brodats i petonets!
A mi tampoc em sembla trist pasa r la tarda brodant vora la finestra. Suposo que més aviat pensàvem en l'estil de vida de els dones d'abans, amb moltes coses més al darrera... ara com tu dius estaria molt bé, relaxant i feliç.
ResponEliminaPolida pintradura e subrebèla poesia .
ResponEliminaQue paint es pas aisit .
Sens comprendre tot, que tot s'endeven polidament.
Lo net es la fenèstra , l'ecran es la fenestra , los uèlhs son d'unas fenestras...
E lo monde se passa dabant lo fenestron, per se recalfar e escambia de lum.
Bèlament trobat... Una capitada .
Osca.
Gràcies manjacostel...
ResponEliminaSens comprendre tot, que tot s'endeven polidament...
crec que podria dir el mateix...
Una abraçada