dissabte, 6 de febrer del 2010

Gotes



Paraules  degoten  poc  a poc
no  és  que  no  n'hi  hagi  més...
són les que s'escapen de l'aixeta mal  tancada.
Carme
Degotejant
l'aixeta de l'ànima.
Clares paraules.
Fanal blau
A poc a poc
surt el que
ha de sortir,
i tenim tantes
coses mal tancades...
i les que estan
obertes i no
en surt res,
-res de bo...-.
onatge
Si no tanco la boca
aquest degoteig de paraules
t'anegarà els ulls.
Pere
L'aixeta és viva
encara en son degoteig...
Anton
Diuen, que hi ha un país fet de retalls de moments. 
És un lloc on la fada Oratòria estrena cada dia un vestit de col-lorins.
En aquest país hi ha una font.
La font de les paraules.
aquesta, raja sobre el riu de versos i proses.
Qui beu o es banya en les seves aigües, o
bté un poder que ha de compartir.
Pilar

19 comentaris:

  1. Degotejant
    l'aixeta de l'ànima.
    Clares paraules.

    Molt i molt bon dia!

    ResponElimina
  2. A poc a poc
    surt el que
    ha de sortir,
    i tenim tantes
    coses mal tancades...
    i les que estan
    obertes i no
    en surt res,
    -res de bo...-.

    Una abraçada sense que s'escapi.
    onatge

    ResponElimina
  3. Si no quedessin mal tancades les aixetes per anar degotant poc a poc, potser alguna que altra explotaria...
    Les teves paraules són boniques així, degotant

    ResponElimina
  4. Diuen, que hi ha un país fet de retalls de moments. És un lloc on la fada Oratòria estrena cada dia un vestit de col-lorins.
    En aquest país hi ha una font. La font de les paraules. aquesta, raja sobre el riu de versos i proses. Qui beu o es banya en les seves aigües, obté un poder que ha de compartir.

    ResponElimina
  5. L'aixeta teva mal tancada, ens dóna una nuvolada d'ocells que refilen alegrant-nos els moments més dolents. Quan l'obris del tot serà un cel en el què vivirem. Gràcies.

    ResponElimina
  6. Si no tanco la boca
    aquest degoteig de paraules
    t'anegarà els ulls.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  7. L'aixeta és viva
    encara en son degoteig...Anton.

    ResponElimina
  8. Mentre degotegen els mots, l'aixeta éstarà sempre ben tancada. No es poden retenir els pensaments als llavis. La llavor té marcada la seva planeta: ha de florir.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. Que bonic Carme, com sempre.... no ens podem permetre el luxe de malgastar aigua.... paraules si, i si són tan boniques com les teves, que ragi l'aixeta nena :) petons!!

    ResponElimina
  10. L’aigua, sempre millor en mesura, i si és bona de vegades amb un rajolí n’hi ha prou.
    El degoteig d'una aixeta mal tancada, a la nit martelleja el cap i hi ha gent que no la fa arreglar mai.

    Petonets i bon dissabte!
    ;)

    ResponElimina
  11. Hi ha paraules que fan mal però a vegades és imprescindibles dir-les. Convé, alguns cops, deixar l'aixeta ben oberta perquè flueixi tot.

    ResponElimina
  12. Les paraules que s'escapen potser són les més sinceres, les que no es poden contenir, que no les podem deixar guardades...

    ResponElimina
  13. Gran comentari de l'Assumpta....paraules que s'escapen...petita fuita d'aigua petita fuita d'emoció...

    ResponElimina
  14. tant important es el degoteig com la constància i sobretot tenir-ne el control

    ResponElimina
  15. Gota a gota aconseguirem omplir el mar...

    ResponElimina
  16. que maco!!
    despres de tot aixo....jo m'he quedat sense paraules!!

    bona nit i petons!

    ResponElimina
  17. Fanal blau, onatge, ja sou al post!

    Gràcies, Albanta, les deixaré degotar doncs!

    Gràcies, Pilar és un conte preciós!

    Gràcies, mª Antònia, una abraçada.

    Pere, bona nit... els teus verosos cap amunt.

    Una abraçada, Anton!

    Francesc, segur que tens raó, per més que ho intentem... no podem retenir tots els pensaments, millor que degotin.

    Petons, Cris, i gràcies!

    Petonets, assumpta i bon diumenge.

    Albert, a vegades tanco fins i tot les que no han de fer cap mal... jo, però altres vegades degoten. Gràcies.

    Assumpta, gràcies maca! és una visió molt positiva, com sempre.

    Elvira i tu hi afegeixes l'emoció i l'acabes de completar. Bonics cometnaris!

    Procurarem no perdre'n el control, garbí!

    Joan, tens raó gota a gota es pot omplir...

    bona nit sargantana.

    ResponElimina
  18. gotes de vida!!
    el teu dibuix m'ha recordat una pel·li, "Bajo el sol de la toscana", a la casa hi ha una font que no raja, que no treu gotes, fins que.... (si l'has vist ja saps què passa)

    ResponElimina
  19. Aix... rits, si que l'he vista, la peli, però ara no me'n recordo de la font... quina mala memòria... clar que ja fa temps...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari