Paraules degoten poc a poc
no és que no n'hi hagi més...
són les que s'escapen de l'aixeta mal tancada.
Carme
Degotejant
l'aixeta de l'ànima.
Clares paraules.
l'aixeta de l'ànima.
Clares paraules.
Fanal blau
A poc a poc
surt el que
ha de sortir,
i tenim tantes
coses mal tancades...
i les que estan
obertes i no
en surt res,
-res de bo...-.
surt el que
ha de sortir,
i tenim tantes
coses mal tancades...
i les que estan
obertes i no
en surt res,
-res de bo...-.
onatge
Si no tanco la boca
aquest degoteig de paraules
t'anegarà els ulls.
aquest degoteig de paraules
t'anegarà els ulls.
Pere
L'aixeta és viva
encara en son degoteig...
encara en son degoteig...
Anton
Diuen, que hi ha un país fet de retalls de moments.
És un lloc on la fada Oratòria estrena cada dia un vestit de col-lorins.
En aquest país hi ha una font.
La font de les paraules.
aquesta, raja sobre el riu de versos i proses.
Qui beu o es banya en les seves aigües, o
bté un poder que ha de compartir.
La font de les paraules.
aquesta, raja sobre el riu de versos i proses.
Qui beu o es banya en les seves aigües, o
bté un poder que ha de compartir.
Pilar
Degotejant
ResponEliminal'aixeta de l'ànima.
Clares paraules.
Molt i molt bon dia!
A poc a poc
ResponEliminasurt el que
ha de sortir,
i tenim tantes
coses mal tancades...
i les que estan
obertes i no
en surt res,
-res de bo...-.
Una abraçada sense que s'escapi.
onatge
Si no quedessin mal tancades les aixetes per anar degotant poc a poc, potser alguna que altra explotaria...
ResponEliminaLes teves paraules són boniques així, degotant
Diuen, que hi ha un país fet de retalls de moments. És un lloc on la fada Oratòria estrena cada dia un vestit de col-lorins.
ResponEliminaEn aquest país hi ha una font. La font de les paraules. aquesta, raja sobre el riu de versos i proses. Qui beu o es banya en les seves aigües, obté un poder que ha de compartir.
L'aixeta teva mal tancada, ens dóna una nuvolada d'ocells que refilen alegrant-nos els moments més dolents. Quan l'obris del tot serà un cel en el què vivirem. Gràcies.
ResponEliminaSi no tanco la boca
ResponEliminaaquest degoteig de paraules
t'anegarà els ulls.
Bon dia Carme.
L'aixeta és viva
ResponEliminaencara en son degoteig...Anton.
Mentre degotegen els mots, l'aixeta éstarà sempre ben tancada. No es poden retenir els pensaments als llavis. La llavor té marcada la seva planeta: ha de florir.
ResponEliminaSalut i Terra
Que bonic Carme, com sempre.... no ens podem permetre el luxe de malgastar aigua.... paraules si, i si són tan boniques com les teves, que ragi l'aixeta nena :) petons!!
ResponEliminaL’aigua, sempre millor en mesura, i si és bona de vegades amb un rajolí n’hi ha prou.
ResponEliminaEl degoteig d'una aixeta mal tancada, a la nit martelleja el cap i hi ha gent que no la fa arreglar mai.
Petonets i bon dissabte!
;)
Hi ha paraules que fan mal però a vegades és imprescindibles dir-les. Convé, alguns cops, deixar l'aixeta ben oberta perquè flueixi tot.
ResponEliminaLes paraules que s'escapen potser són les més sinceres, les que no es poden contenir, que no les podem deixar guardades...
ResponEliminaGran comentari de l'Assumpta....paraules que s'escapen...petita fuita d'aigua petita fuita d'emoció...
ResponEliminatant important es el degoteig com la constància i sobretot tenir-ne el control
ResponEliminaGota a gota aconseguirem omplir el mar...
ResponEliminaque maco!!
ResponEliminadespres de tot aixo....jo m'he quedat sense paraules!!
bona nit i petons!
Fanal blau, onatge, ja sou al post!
ResponEliminaGràcies, Albanta, les deixaré degotar doncs!
Gràcies, Pilar és un conte preciós!
Gràcies, mª Antònia, una abraçada.
Pere, bona nit... els teus verosos cap amunt.
Una abraçada, Anton!
Francesc, segur que tens raó, per més que ho intentem... no podem retenir tots els pensaments, millor que degotin.
Petons, Cris, i gràcies!
Petonets, assumpta i bon diumenge.
Albert, a vegades tanco fins i tot les que no han de fer cap mal... jo, però altres vegades degoten. Gràcies.
Assumpta, gràcies maca! és una visió molt positiva, com sempre.
Elvira i tu hi afegeixes l'emoció i l'acabes de completar. Bonics cometnaris!
Procurarem no perdre'n el control, garbí!
Joan, tens raó gota a gota es pot omplir...
bona nit sargantana.
gotes de vida!!
ResponEliminael teu dibuix m'ha recordat una pel·li, "Bajo el sol de la toscana", a la casa hi ha una font que no raja, que no treu gotes, fins que.... (si l'has vist ja saps què passa)
Aix... rits, si que l'he vista, la peli, però ara no me'n recordo de la font... quina mala memòria... clar que ja fa temps...
ResponElimina