diumenge, 21 de febrer de 2010

La nit estelada de Relats Conjunts

La nit  estelada  una proposta  de Relats  Conjunts

Història  inacabada I

Vam veure  l'espectacle  dels  estels
com si fos  només  dedicat  a nosaltres.
Des  del  turó,  amb el poble  al  fons de la vall.
Els estels  i la nit tenien el seu propi  llenguatge.
Nosaltres  encara  no havíem après  gaires  paraules.
Ens  vam deixar encomanar per  la llum,  pel moviment.
Tot  semblava  possible  aquella  nit.
Va ser una curta  estona, vam confiar  en els  estels
i  ens  vam separar  amb  els somriures  als  llavis.


28 comentaris:

  1. ....Davant meu, avançava silenciosa
    una mena de suspensió
    calitja que envoltava els meus pensaments

    Des de el mirador
    un mar sense escumeja
    feia arribà poc a poc
    per els camins de fum
    una espessa boira
    desfigurant la imatge
    de la vall entre els pins

    Camí de baixada
    la remor del riu
    orienta els meus cecs passos
    imagino el vessant enfarinat
    relliscant al teu costat
    escoltant el riure sense veure’ns....

    ResponElimina
  2. La separació va ser temporal o per sempre? em queda aquesta curiosotat

    ResponElimina
  3. En una nit estelada com la de Van Gogh tot és possible!

    Molt bon matí de diumenge!

    ResponElimina
  4. Gracies per el teu relat, i per la il·lustració. Es una de les meves favorites de Van Gogh.

    ResponElimina
  5. Confiar en els estelsés bonic, et fa sentir bé.

    ResponElimina
  6. Una bona proposta i reeixida...confiar en els estels....! bona aportació!

    ResponElimina
  7. Un relat preciós (no en sabiem més, teníem 15 anys....) I espero que haguéssis demanat si més no un desig :) Un petó reina!

    ResponElimina
  8. Carme, moltíssimes gràcies pel clavell; el portaré amb orgull dissabte a la jaqueta del pensament.
    Una forta abraçada
    Ps. L'he penjat al blog
    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. Poder viure una nit així i sentir-ho com si fos quelcom que se'ns dedica especialment, ha de ser... màgic!! :-)

    ResponElimina
  10. "Tot semblava possible aquella nit"
    Em quedo amb aquesta frase i amb que tot és possible, encara.
    Preciós Carme!
    Bon diumenge!

    ResponElimina
  11. segur que encara que la nit fos curta, es recorda sempre!

    ResponElimina
  12. Però com que és una història inacabada, encara ha de continuar. Per què no continues aquest preciós moment que has descrit?

    ResponElimina
  13. Carme, quina il·lusió el ram de flors. Ja me l'he penjat al blog. Què ganes tenia de teniir un dibuixet dels teus.
    M'encanta, m'encanta, m'encanta!
    Dissabte de cap de les maneres el llaçaré, aquest me'l quede jo.
    Besets.

    ResponElimina
  14. Es van separar però es van retrobar, oi? De nits estelades sempre en queden!

    ResponElimina
  15. Molt dolç, molt decidit i esperançador, deixa un somriure d'esperança...

    Petons estimada!

    ResponElimina
  16. Manel, gràcies pel poema!

    Garbí, és una pregunta difícil, m'ho hauré de rumiar. :)

    Bona setmana, fanalet!

    Càu, benvingut al meu blog! Gràcies a tu per la visita i el comentari.

    Noves Flors, sí fa sentir bé, és cert!

    Elvira, gràcies!

    Cris, doncs, sí, podria ser que els protagonistes tinguessin 15 anys. :)

    Anton, gràcies!

    Francesc, amb tot l'afecte! Una abraçada.

    Assumpta, les coses sempre són màgiques si nosaltres les hi transformem, oi?

    Joana, m'agrada molt que et quedis, amb això... sempre cal penar que tot és possible.

    Rits, es recorda o es reinventa omplint els buits de memòria!

    Xexu, apa... com ho saps eh... que no em podré resistir a la proposta?

    Mercè, amb els millors desitjos, gràcies per haver-lo penjat al blog. Potser te l'hagués hagut de deixar també a casa teva, el regal, però com que ahir no havies dit res, no em vaig atrevir. Com que ja sabia que t'arribaria igualment... Una abraçada molt grossa! I un cop més Moltes felicitats!

    Ma-Poc... continuarà... no ho havia pensat, però ja m'heu posat el cuquet.

    Petonets, zel, sempre va bé que els finals siguin esperançadors.

    ResponElimina
  17. Molt bo! Un text preciós i ple d'esperança.

    ResponElimina
  18. Els estels sempre són poema i metàfora...Són silenci i crit. Somni i despertar... Els estels no ens decepcionen mai.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  19. Gràcies kweilan! M'alegro que t'agradi. Una abraçadeta i bona setmana, maca.

    onatge, no, no són pas ells els que ens decepcionen. En tot ca s som nossaltres els que els decepcionem a ells! Una abraçada.

    ResponElimina
  20. Arribo tard a l'espectacle d'aquest mirador improvisat, ple de tirabuixons i de paraules.
    Quan som a la cim del món, els somriures es queden allà...No deixen mai d'acompanyar-nos.

    ResponElimina
  21. Mai no és tard per mirar els estels, ni tampoc per a compartir-los. Els somriures, si els perdem, els acabem recuperant sempre, Pilar, ja ho saps!

    ResponElimina
  22. Hola Carme,
    Gràcies per la teva visita al meu blog :)
    Amb el teu relat ens has deixat amb la mel als llavis de saber com acaba aquesta història inacabada, però una nit que encara no ha acabat i on tot és possible... a veure què succeeix. Fins la pròxima

    Nits

    ResponElimina
  23. Nits, benvinguda al meu blog! Doncs crec que continuarà i potser seguirà a bocinets. Gràcies!

    ResponElimina
  24. Dibuixes un nou quadre i una nova mirada, amb les teves acurades i justes paraules. Felicitats!

    ResponElimina
  25. La meva pedició, gràcies per passar!

    ResponElimina
  26. i a mi que, aquesta meravella escrita, em fa pensar en un record de joventut...

    Petonet dolç, nina
    :¬)*

    ResponElimina
  27. Doncs per què no? en qualsevol escrit trobem alguna cosa de nosaltres mateixos, poeta. Petonet dolç...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari