Vam veure l'espectacle dels estels
com si fos només dedicat a nosaltres.
Des del turó, amb el poble al fons de la vall.
Els estels i la nit tenien el seu propi llenguatge.
Nosaltres encara no havíem après gaires paraules.
Ens vam deixar encomanar per la llum, pel moviment.
Tot semblava possible aquella nit.
Va ser una curta estona, vam confiar en els estels
i ens vam separar amb els somriures als llavis.
....Davant meu, avançava silenciosa
ResponEliminauna mena de suspensió
calitja que envoltava els meus pensaments
Des de el mirador
un mar sense escumeja
feia arribà poc a poc
per els camins de fum
una espessa boira
desfigurant la imatge
de la vall entre els pins
Camí de baixada
la remor del riu
orienta els meus cecs passos
imagino el vessant enfarinat
relliscant al teu costat
escoltant el riure sense veure’ns....
La separació va ser temporal o per sempre? em queda aquesta curiosotat
ResponEliminaEn una nit estelada com la de Van Gogh tot és possible!
ResponEliminaMolt bon matí de diumenge!
Gracies per el teu relat, i per la il·lustració. Es una de les meves favorites de Van Gogh.
ResponEliminaConfiar en els estelsés bonic, et fa sentir bé.
ResponEliminaUna bona proposta i reeixida...confiar en els estels....! bona aportació!
ResponEliminaUn relat preciós (no en sabiem més, teníem 15 anys....) I espero que haguéssis demanat si més no un desig :) Un petó reina!
ResponEliminaAvui que no dibuixes, brodes.Anton.
ResponEliminaCarme, moltíssimes gràcies pel clavell; el portaré amb orgull dissabte a la jaqueta del pensament.
ResponEliminaUna forta abraçada
Ps. L'he penjat al blog
Salut i Terra
Poder viure una nit així i sentir-ho com si fos quelcom que se'ns dedica especialment, ha de ser... màgic!! :-)
ResponElimina"Tot semblava possible aquella nit"
ResponEliminaEm quedo amb aquesta frase i amb que tot és possible, encara.
Preciós Carme!
Bon diumenge!
segur que encara que la nit fos curta, es recorda sempre!
ResponEliminaPerò com que és una història inacabada, encara ha de continuar. Per què no continues aquest preciós moment que has descrit?
ResponEliminaCarme, quina il·lusió el ram de flors. Ja me l'he penjat al blog. Què ganes tenia de teniir un dibuixet dels teus.
ResponEliminaM'encanta, m'encanta, m'encanta!
Dissabte de cap de les maneres el llaçaré, aquest me'l quede jo.
Besets.
Es van separar però es van retrobar, oi? De nits estelades sempre en queden!
ResponEliminaMolt dolç, molt decidit i esperançador, deixa un somriure d'esperança...
ResponEliminaPetons estimada!
Manel, gràcies pel poema!
ResponEliminaGarbí, és una pregunta difícil, m'ho hauré de rumiar. :)
Bona setmana, fanalet!
Càu, benvingut al meu blog! Gràcies a tu per la visita i el comentari.
Noves Flors, sí fa sentir bé, és cert!
Elvira, gràcies!
Cris, doncs, sí, podria ser que els protagonistes tinguessin 15 anys. :)
Anton, gràcies!
Francesc, amb tot l'afecte! Una abraçada.
Assumpta, les coses sempre són màgiques si nosaltres les hi transformem, oi?
Joana, m'agrada molt que et quedis, amb això... sempre cal penar que tot és possible.
Rits, es recorda o es reinventa omplint els buits de memòria!
Xexu, apa... com ho saps eh... que no em podré resistir a la proposta?
Mercè, amb els millors desitjos, gràcies per haver-lo penjat al blog. Potser te l'hagués hagut de deixar també a casa teva, el regal, però com que ahir no havies dit res, no em vaig atrevir. Com que ja sabia que t'arribaria igualment... Una abraçada molt grossa! I un cop més Moltes felicitats!
Ma-Poc... continuarà... no ho havia pensat, però ja m'heu posat el cuquet.
Petonets, zel, sempre va bé que els finals siguin esperançadors.
Molt bo! Un text preciós i ple d'esperança.
ResponEliminaEls estels sempre són poema i metàfora...Són silenci i crit. Somni i despertar... Els estels no ens decepcionen mai.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Gràcies kweilan! M'alegro que t'agradi. Una abraçadeta i bona setmana, maca.
ResponEliminaonatge, no, no són pas ells els que ens decepcionen. En tot ca s som nossaltres els que els decepcionem a ells! Una abraçada.
Arribo tard a l'espectacle d'aquest mirador improvisat, ple de tirabuixons i de paraules.
ResponEliminaQuan som a la cim del món, els somriures es queden allà...No deixen mai d'acompanyar-nos.
Mai no és tard per mirar els estels, ni tampoc per a compartir-los. Els somriures, si els perdem, els acabem recuperant sempre, Pilar, ja ho saps!
ResponEliminaHola Carme,
ResponEliminaGràcies per la teva visita al meu blog :)
Amb el teu relat ens has deixat amb la mel als llavis de saber com acaba aquesta història inacabada, però una nit que encara no ha acabat i on tot és possible... a veure què succeeix. Fins la pròxima
Nits
Nits, benvinguda al meu blog! Doncs crec que continuarà i potser seguirà a bocinets. Gràcies!
ResponEliminaDibuixes un nou quadre i una nova mirada, amb les teves acurades i justes paraules. Felicitats!
ResponEliminaLa meva pedició, gràcies per passar!
ResponEliminai a mi que, aquesta meravella escrita, em fa pensar en un record de joventut...
ResponEliminaPetonet dolç, nina
:¬)*
Doncs per què no? en qualsevol escrit trobem alguna cosa de nosaltres mateixos, poeta. Petonet dolç...
ResponElimina