dimecres, 10 de febrer del 2010

Relat del Joc de Diferència i repetició


Un nou  joc  literari  que ve  de diferència i repeticio.  Es  tracta  d'agafar  les  etiquetes  del vostre  blog,  (ella  ha triat  només les que  havia  fer  servir  5  cops  o més  i jo  he  fet  igual)  I  fer  una  narració on hi surti  tot  el llistat  de paraules.  Les  etiquetes que  he  utilitzat  més  de 5 cops, són les  següents:


La  Montse  i la  Cèlia tenien ganes d'anar  de  vacances juntes.  Juntes  i soles...  els  agradaven les mateixes  coses  i  sabien que passarien  uns  dies  de  descans  i també  de  diversió  i emocions.

Es van preparar  els  seus  blocs,  ja  que  totes  dues escrivien  i sempre  portaven  a  sobre una bossa  plena  de  lectures  per  a tots  els dies  i  també  un munt  de  llibretes  i  blocs.  Volien desconnectar  de  tot,  excepte  d'elles mateixes i de les  seves  coses.  Van decidir  anar-se'n  a  l'Alguer  i conèixer  la ciutat  i  el que poguessin de l'illa.  Van  buscar  una  mena  d'apartament de vacances  al centre  de  la  vila  i  el  van reconèixer  de seguida  ja  que  a  més  a més  del nom  que  ja sabien:   Fanal  Blau,  en tenia  un,  de  fanal  blau,  ben  gran  penjant  damunt  la porta  d'entrada.

Cada  capvespre  després  d'haver  mirat  els  cels   de  colors  meravellosos que  pintava la tardor  primerenca... buscaven  algun lloc  per seure  vora  el  mar i treien  les  seves  eines.  La  Montse  portava la llibreta  de vacances  on feia  les  cròniques  acurades  dels  moments  que volia recordar i  el bloc  de  tankes.  La  Cèlia portava  simplement  un bloc  per a escriure i allà  hi ajuntava  poesia  (haikús  i tankes)  i contes  curts,  li agradaven especialment els  contes  metafòrics.    Malgrat  la  seva  dèria  i  passió  per escriure,  els  agradava retrobar  el paper i llapis  i  poder  oblidar  una mica  les rutines  agafades durant  tot l'any  i  descansar de  les  coses  dels blogs,  dels  jocs  literaris  del Tibau,  del Blocaire  invisible  i dels  Relats  conjunts.   I  és que tot  plegat  era  com una mena  d'addicció.  Només faltava ara  afegir-se  a  Diferència i Repetició!

Estaven  a la glòria...  posant  un  especial  zel  a   preservar  la  seva  solitud  i companyia  mútua.  Els  agradava  fer-se  preguntes    sobre  les  coses   i compartir  els pensaments  a vegades diferents  de la resta  de la gent  que  coneixien. Es  van  acostar  a  la  barana  de la terrassa  que donava sobre  el mar  i encara  no havien posat  els  dits a la barana  es van adonar que  venien   directament cap  a  elles  l'Anton  i la  Merike,  tots  quatre  eren amics  Des  que eren petits.  S'estimaven  molt,  però  l'Anton  era  un barbollaire  que  no callava  ni un sol minut  en tot  el dia.  Es  van veure  perdudes  quan els van dir  que també  passaven vacances allà  a l'Alguer.    Canvi de  plans! I la  tranquil·litat  a  fregir  espàrrecs!

Tot  de  cop l'Anton se les mira  i  diu  "PAT"?    Salvades!  van pensar  elles.  Ja no recordaven ben bé   què  volien dir  aquelles sigles  que  havien inventat  de petits.  Només  sabien  que   la  T   volia  dir    Tegucigalpa,  però  recordaven perfectament que ho utilitzaven  per  dir-se  que  necessitaven  tranquil·litat  i  que  es  fes  fonedís.

Van  decidir,  entre  riure i  de comú  acord,   fer  vacances  separats, tot  i  que aquell  vespre van anar  a sopar  junts  i  es van  trobar  un  altre  dia,  abans  de tornar  per  passar  el dia  junts  i  fer  una bona excursioneta.

19 comentaris:

  1. Bon dia!
    Quan vaig acabar de fer el meu Relat Etiquetat, uns dies abans de publicar-lo, vaig fer un tomb per uns quants blogs amics per veure les seves etiquetes i imaginar-me el relat que en sortiria. En el teu cas ho vaig veure difícil perquè en tens moltes (no vaig pensar en això de fer servir només les més utilitzades) i perquè són molt personals (amb noms propis, etc) per això t'haig de felicitar encara més per aquest relat tan maco i molt ben escrit.
    I realment els quatre protagonistes són molt bons amics, és difícil adonar-se de quan "fem nosa" tal com fa l'Anton. :-D

    ResponElimina
  2. Quan he llegit la teva introducció he pensat que et seria difícil aconseguir que la cosa lligués.

    Ara me'n desdic. Francament, no sembla que el text hagi estat escrit amb aquests objectius.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Carai, Carme...Ets l'emperadriu de les lletres. Les agafes i pots aconseguir-ne qualsevol cosa.
    Cada dia entenc més per què no pùc ressistir la visita a ca la Carme.

    ResponElimina
  4. Veus això no m'havia passat mai!!...
    Veure el nom Montse dins d'un conte i comprovar que era jo.
    M'ha agradat el tema de les vacances a l'Alguer amb la Celia.És un lloc que no conèixo i veient el teu dibuix, i pensant amb aquests cels meravellosos vora al mar, ja m'imagino fent moltes fotografies i fent anotacions a la meva llibreta, per desprès recordar els llocs.
    I el tema de les converses amb la Cèlia i disfrutar de la pau i la tranquilitat, també m'agrada molt!!
    I sobre la trobada de l'Anton i la Merike, d'acord amb el que llegeixo, em sembla molt bona idea el que van decidir de fer les vacances separats i trobar-se a moments concrets.
    La veritat és que m'he sentit molt bé dins d'aquesta història!!...
    Ha estat una molt bona experiència!!
    Gràcies per aquest moment.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  5. Tot un honor que hages participat d'aquest joc, de veres. Una història senzilla que resulta, i molt.

    Una abraçada virtual!

    ResponElimina
  6. Haig de reconeixer que es una tasca molt dificil, de la que tu te n'has ensortit molt bé.

    ResponElimina
  7. Un relat molt reeixit i ben escrit i amb enginy...un molt bon relat!!!

    ResponElimina
  8. Em fa gràcia veure com has anat lligant totes les paraules de les teves etiquetes per crear una història amb sentit! ;-))

    La iniciativa és molt bona, però si jo ho hagués de fer amb les meves!! jajaja... ho veig molt difícil!!

    ResponElimina
  9. Te n'has sortit prou bé, i semblava molt difícil. La història lliga perfectament.

    Les etiquetes del meu blog són poques i avorrides per fer això, i són poques per voluntat pròpia. Em sembla que no en sortiria res massa lluït, perquè no seria complicat lligar-les, crec.

    ResponElimina
  10. hO HAS FET MOLT BÉ!
    no sé si jo en seré capaç...i no sé si tindré temps de fer-ho, repèn del que em depari el destí per demà!

    un petonet!!!!

    ResponElimina
  11. Coi, saps? Jo m'ho hauré de rellegir, per acabar d'entendre el joc, catxis, estic d'un burro....

    ResponElimina
  12. Molt bona la idea de fer un relat a partir de les etiquetes.
    Pel que fa a l'Alguer és un magnífic lloc per anar a cercar tranquil·litat, per això molta gent el tria i apa! a sopar plegats, però només un cop, eh?

    A mos veure, Carme.

    ResponElimina
  13. Striper, t'has perdut un joc, doncs! :)

    Gràcies, Mc, vaig seguir el mateix criteri que l'Aurora, a partir de 5...

    Gràcies, Sànset!

    Pilar, doncs a mi m'agrada molt trobar-t'hi!

    Montse! quina gràcia que m'ha fet el teu comentari! És evident que la Montse ets tu, però tampoc pretenia que et sentissis tant tu dins del conte! Has vist que altres noms de blocaires els he utilitzat d'altres amnere s menys personals. Però m'alegro que t'hi hagis trobat bé, encara que no hagi esmentat la càmara de fotos... quin oblit! si arribo a saber que t'identifiques tant agust amb el personatge, l'hauria posat, per descomptat. Gràcies pel teu bon humor i entusiasme. Una abraçada, Montse!

    Gràcies, Aurora!

    Gràcies Garbí. Tampoc tant difícil, no et creguis. Era difícil sens e esmentar el tema blogs... però un cop assumit que ho havia de fer...

    Gràcies, Elvira, tema vacancetes... sempre és agradable.

    Gràcies, Noves Flors!

    Assumpta, vols que et digui què he pensat immediatament (com un flash, ràpid) en lllegir el teu comentari? He pensat... a hores d'ara l'Assumpta ja s'hi ha posat i ho està intentant. Potser m'equivoco, però...

    Xexu, si són poquetes, menys feina, però menys gràcia tens raó!

    Arare, demà o demà pasat o l'altre... si tens gane s de jugar sempre val! Una abraçada maca!

    Zel, de fer mil coses, d'anar com una moto, d'estar estressada, d'estar per tot... de ballar-ne més que no en toquen... ara se'n diu "estic d'un burro"? :)

    Rafel, en fa d'anys que no he estat a l'Alguer! potser 25... ja tocaria tornar-hi. No sé jo si la Montse i la Cèlia... em voldrien amb elles...

    Fanal blau, una abraçada... ben forta!

    ResponElimina
  14. Uau, que xulo t'ha quedat! I aquesta Cèlia té cosetes que m'hi identifico, sempre porto un bloc amb mi!

    ResponElimina
  15. Sense paraules! Gràcies, Carme!!!

    Je vois que tu as été obligée a changer le systéme pour t'écrire:-) Pour moi qui ne recois beaucoup de commentaires j'ai changé qu'après 5 jours il faut que je les n'ouvre pas sans lire.

    ResponElimina
  16. Gràcies, Cèlia!

    Merike, j'avais plein de spam, chaque jour! Je ne parvennais pas a les éffacer, je n'avais pas le temps.

    Una abraçada, merike!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari