Relat del Joc de Diferència i repetició

Un nou  joc  literari  que ve  de diferència i repeticio.  Es  tracta  d'agafar  les  etiquetes  del vostre  blog,  (ella  ha triat  només les que  havia  fer  servir  5  cops  o més  i jo  he  fet  igual)  I  fer  una  narració on hi surti  tot  el llistat  de paraules.  Les  etiquetes que  he  utilitzat  més  de 5 cops, són les  següents:

• Anton (6)
• Barbollaire (8)
• Bloc de tankas (7)
• Blocaire invisible 2009 (5)
• cels (8)
• Colors MERIKE (7)
• contes (43)
• contes metafòrics (6)
• Coses dels blogs (114)
• cròniques (43)
• Cèlia (5)
• Des que érem petits (10)
• Els dits a la barana (10)
• Fanal blau (12)
• haikús (30)
• jocs literaris Tibau (14)
• lectures (34)
• llibreta de vacances 2009 (10)
• Montse (5)
• Pat (12)
• pensaments (17)
• poesia (77)
• preguntes (7)
• relats conjunts (11)
• Tankas (17)
• Zel (7)

La  Montse  i la  Cèlia tenien ganes d'anar  de  vacances juntes.  Juntes  i soles...  els  agradaven les mateixes  coses  i  sabien que passarien  uns  dies  de  descans  i també  de  diversió  i emocions.

Es van preparar  els  seus  blocs,  ja  que  totes  dues escrivien  i sempre  portaven  a  sobre una bossa  plena  de  lectures  per  a tots  els dies  i  també  un munt  de  llibretes  i  blocs.  Volien desconnectar  de  tot,  excepte  d'elles mateixes i de les  seves  coses.  Van decidir  anar-se'n  a  l'Alguer  i conèixer  la ciutat  i  el que poguessin de l'illa.  Van  buscar  una  mena  d'apartament de vacances  al centre  de  la  vila  i  el  van reconèixer  de seguida  ja  que  a  més  a més  del nom  que  ja sabien:   Fanal  Blau,  en tenia  un,  de  fanal  blau,  ben  gran  penjant  damunt  la porta  d'entrada.

Cada  capvespre  després  d'haver  mirat  els  cels   de  colors  meravellosos que  pintava la tardor  primerenca... buscaven  algun lloc  per seure  vora  el  mar i treien  les  seves  eines.  La  Montse  portava la llibreta  de vacances  on feia  les  cròniques  acurades  dels  moments  que volia recordar i  el bloc  de  tankes.  La  Cèlia portava  simplement  un bloc  per a escriure i allà  hi ajuntava  poesia  (haikús  i tankes)  i contes  curts,  li agradaven especialment els  contes  metafòrics.    Malgrat  la  seva  dèria  i  passió  per escriure,  els  agradava retrobar  el paper i llapis  i  poder  oblidar  una mica  les rutines  agafades durant  tot l'any  i  descansar de  les  coses  dels blogs,  dels  jocs  literaris  del Tibau,  del Blocaire  invisible  i dels  Relats  conjunts.   I  és que tot  plegat  era  com una mena  d'addicció.  Només faltava ara  afegir-se  a  Diferència i Repetició!

Estaven  a la glòria...  posant  un  especial  zel  a   preservar  la  seva  solitud  i companyia  mútua.  Els  agradava  fer-se  preguntes    sobre  les  coses   i compartir  els pensaments  a vegades diferents  de la resta  de la gent  que  coneixien. Es  van  acostar  a  la  barana  de la terrassa  que donava sobre  el mar  i encara  no havien posat  els  dits a la barana  es van adonar que  venien   directament cap  a  elles  l'Anton  i la  Merike,  tots  quatre  eren amics  Des  que eren petits.  S'estimaven  molt,  però  l'Anton  era  un barbollaire  que  no callava  ni un sol minut  en tot  el dia.  Es  van veure  perdudes  quan els van dir  que també  passaven vacances allà  a l'Alguer.    Canvi de  plans! I la  tranquil·litat  a  fregir  espàrrecs!

Tot  de  cop l'Anton se les mira  i  diu  "PAT"?    Salvades!  van pensar  elles.  Ja no recordaven ben bé   què  volien dir  aquelles sigles  que  havien inventat  de petits.  Només  sabien  que   la  T   volia  dir    Tegucigalpa,  però  recordaven perfectament que ho utilitzaven  per  dir-se  que  necessitaven  tranquil·litat  i  que  es  fes  fonedís.

Van  decidir,  entre  riure i  de comú  acord,   fer  vacances  separats, tot  i  que aquell  vespre van anar  a sopar  junts  i  es van  trobar  un  altre  dia,  abans  de tornar  per  passar  el dia  junts  i  fer  una bona excursioneta.