dissabte, 20 de febrer de 2010

Pluja

Cada  nit  retrobava  els llençols  i les  mantes i m'arraulia  en  aquell  llit tant  a prop  de la teulada.
Jo no era  gaire  gran,  però només  podia caminar sense ajupir-me  fins  a  mitja  habitació.  Després  el sostre  era  tan baix  que  tothom  s'havia  d'ajupir.  El sostre  arribava  just a  tocar una  calaixera  de  tres  calaixos.  Hi havia  el  llosat  de pissarra i l'encadellat  de  fusta  que  tancava de  viga  a viga,  i  per  sota  estava enguixat,  però  tot  plegat  no feia  gaire  gruix  i  a  vegades  a  la vora  de les  vigues  hi havia  alguna  escletxa.  Allà  vaig  aprendre  a estimar  la pluja.  Quan plovia  de nits,  el  so de l'aigua  sobre  les  lloses repicava  net,  sense interferències.  Podíem detectar el mínim  canvi  d'intensitat.  Ara,  també se  sent  ploure  des de dins  les cases,  però  el so  és  tan  diferent!  Queda  somort,  apaivagat. De  pluja domesticada.  Sempre  més  he  enyorat  aquell  so  autèntic  de la  pluja.

21 comentaris:

  1. Clic!...Clac!

    Tanca els ulls
    i dorm ...
    que els angelets
    renten la teulada
    i sempre fan soroll.

    Clic! ... Cloc!

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  2. I quina olor feia?
    I, ara, quina olor fa?
    Explica, si us plau, almb els ulls...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  3. La realitat que compta és la que portem als replecs dels records; l'altra és la de la caverna de Plató.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Jo encara ara poso prop de la finestra de l'habitació qualsevol estri metàl·lic per escoltar el so de la pluja mentre estic al llit. Música en do major

    ResponElimina
  5. La pluja com ullets
    d'amics que et parlen
    els tens a teva teulada
    de cabell pentinat.
    Com acaronen les veuetes
    dins l'ànima amb consol
    que no hi ha or que el pagui.
    ............... Anton.

    ResponElimina
  6. La música ha estat una constant en la meva vida. La que crea la pluja, la millor percussionista, és una de les que més m'agraden. Paro oïda i distingeixo les superfícies sobre les que cau i jugo a imaginar.
    I la seva olor, Carme? És irrepetible!

    ResponElimina
  7. El record de l'olor de terra mullada fresc que m'omplia les narius just després d'una tempesta si que la conservo de petita , estius a la Segarra....però ara de gran prefereixo la pluja domesticada!

    ResponElimina
  8. Pere, els angelets de la infantesa... tens raó, a vegade s feien soroll, però vetllaven el son.

    Onze de setembre, l'olor que la pluja deixava a la muntanya i al bosc, m'omple el record... una de les millors olors, però si torno a la muntanya, retrobo l'olor. No sé si ha canvia t molt o és el record que em falla i em sembla força igual.

    Francesc, els records, se sap segur que sovint són reinventats, el cervell omple els buits (´l'oblit) de manera que a ell li sembla coherent. No li importa la realitat, al cervell, li importa la coherència. Però si la realitat se'ns escapa, només tenim la nostra, subjectivissima, per a conservar. :) Una abraçada i moltes felicitats. Espero que conseveu els records preciosos d'uns temps bonics... que no se us escapin!

    Tota una idea, Garbí! Gràcies!

    Anton, la nena que jo era en aquesta història, t'escolta amb tot l'afecte i emoció!

    Pilar, és una mervella, la música i l'olor!

    Elvira, ja no podré parlar mai més de la pluja sense pensar que a tu t'inquieta, cada cop que ho faig em recordo de tu. Quan t'inquieti, busca'n aques t bon record... sempre serà tranquil·litzador.

    ResponElimina
  9. "Repicava net", "pluja domesticada" m'agrada. Ets concisa, però jugues amb el llenguatge com fan els bons escriptors. La foto de l'entrada molt bonica. És un aire fresc que t'envolta cap un començar de nou per continuar.

    ResponElimina
  10. Però hi ha pluges i pluges, i no totes estan domesticades. Només cal que obris una finestra, per on no t'hi entri aigua, i queda't embadalida mirant la pluja i sentint com repica contra el terra, les teulades, els cotxes...

    ResponElimina
  11. La pluja de la ciutat no és pluja ni res... és lletja i incòmoda.

    La pluja al camp, a la muntanya... allò sí que és pluja bonica!! :-))

    ResponElimina
  12. Ha durat poc el bon temps de l'apunt d'ahir!

    ResponElimina
  13. un record meravellós.
    les flors florides són precioses!!!

    avui hi ha un sol brillant, preciós,..demà, tornarem a sentir la música de la pluja!

    ResponElimina
  14. No només el so, l'olor, una de les que més m'agraden.

    ResponElimina
  15. Mª Antònia, gràcies, m'alegro que t'agradi. Vols dir les flors d'ametller, oi? No és pas meva!

    Xexu, tens raó, aquest és un plaer que encara practico sovint, mirar com plou a cobert, però sense vidre s ni parets al mig. M'agrada molt!

    Assumpta, per a mi a la muntanya és genial!

    Ahir a la nit, Albert, plovia abot s i a barrals i per bé que des de l'ordinador la sentia, la pluja, em v a venir de sobrte aquest pensament i record.

    rits, són flors d'ametller, que sempre són precioses! He de dir que la foto no és meva.

    ResponElimina
  16. Vas aprendre a estimar la pluja? coi aquest hivern una mica per aburrir-la no?
    Bona l anota.

    Salut i sort

    "Al vent"
    www.miradesalvent.blogspot.com

    ResponElimina
  17. m'agrada sentir la pluja als vidres..i m'agrada sentir la pluja sobre meu.
    compartim gustos i records
    bona nit!

    ResponElimina
  18. A mi m'agrada la pluja, no només m'agrada, sino que fins i tot alguna vegada m'ha esbroncat per imprudent. Les tempestes tenen el seu risc.
    I dins d'alguns refugis, pot arribar a ser una melodia impressionant!

    ResponElimina
  19. Jordi, aquest hivern s'ha fet notar i hem enyorat el sol, però avorrir-la? No avorrir-la mai!

    Bona nit, sargantana!

    Fanal blau, les tempestes tenen el seu risc, però també la seva bellesa, oi? Bona nit, maca!

    ResponElimina
  20. A la figuerosa, la nostra habitació és dalt de tot de la casa i el sostre també és molt baix. Damunt, un sostre d'uralita.
    Quan plou, cada gota sembla repicar amb força un timbal i encara que em desperti a mitja nit, no m'importa gens al contrari, m'agrada sentir la seva música.
    A tàrrega, en un pis, trobo a faltar aquesta música, i la seva olor.

    Fa dies que no venia (tota la setmana!) i em trobo aquesta magnífica fotografia de capçalera, ooohhhh!!!

    ;)))

    ResponElimina
  21. M'agrada compartir emoicons de pluja i records de timbals i d'olors. Com si haguéssim dormit en llits bessons un al costat de l'altre. :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari