Pensant en groc
pensant en blau
els pensaments
m'omplen el cap
La teva paleta
té un matís
sense escletxes
per a cada tema.
Ens endinses al paradís,
al món de l'art,
al bell contrast,
al detall del més petit,
al conjunt ben interpretat.
Isabel
té un matís
sense escletxes
per a cada tema.
Ens endinses al paradís,
al món de l'art,
al bell contrast,
al detall del més petit,
al conjunt ben interpretat.
Isabel
En groc, tot
va florint
en blau
vaig navegant
i al cap sempre
un viatge endavant.
va florint
en blau
vaig navegant
i al cap sempre
un viatge endavant.
Onatge
Pàgina blanca
que esperes
el color...
Tens la mestra
que s'imposa
acolorint
dibuix i lletra
I dóna la vida
als pensaments
que florint
nou neixen
que esperes
el color...
Tens la mestra
que s'imposa
acolorint
dibuix i lletra
I dóna la vida
als pensaments
que florint
nou neixen
...........Anton.
Convergeix l'hora en el matí
el meu pensament s'embolica en el color del dia
una mandrosa fumarada desperta la vall
difuminen de grisa un cel esvaït.
Vull pintar de verd el teu pensament
el meu pensament s'embolica en el color del dia
una mandrosa fumarada desperta la vall
difuminen de grisa un cel esvaït.
Vull pintar de verd el teu pensament
Manel
I en lila, en roig
or i morat.
Vinguen pensades
a com-pensar
color d'hivern,
fredor del blanc.
I en lila, en roig
or i morat.
Vinguen pensades
a com-pensar
color d'hivern,
fredor del blanc.
Noves Flors
Grocs amb blaus
que fan via cap el verd
que ha d'arribar.
que fan via cap el verd
que ha d'arribar.
Fanal blau
uns pensaments de colors
unes flors de pensament
un deliri de gent
que t'omple de pètals
i mots aquest tros de jardí
que és el teu bloc
unes flors de pensament
un deliri de gent
que t'omple de pètals
i mots aquest tros de jardí
que és el teu bloc
Elvira
Pensar en color sempre és més atractiu que fer-ho en blanc i negre.
ResponEliminaLa teva paleta
ResponEliminaté un matís
sense escletxes
per a cada tema.
Ens endinses al paradís,
al món de l'art,
al bell contrast,
al detall del més petit,
al conjunt ben interpretat.
Isabel
i que n'és de bonic pensar en colors :)
ResponEliminaEls pensaments m'hi arriben. Els rebo, els observo, els deixo que es quedin el temps que necessitin i els acomiado quan marxen. M'agrada l'espai que queda buit, encara que duri un instant, abans de rebre'n de nous.
ResponEliminaBon dia, Carme!
En groc, tot
ResponEliminava florint
en blau
vaig navegant
i al cap sempre
un viatge endavant.
Una abraçada en groc.
onatge
però veure la música amb colors és una malaltia, sí? ha fet en Jean Sibelius:)
ResponEliminaN'hi ha molts que pensen /pensem en gris, tens algun remei, il.lusionada incombustible meva? Petons!
ResponEliminaun cap ben ple de colors, com ha de ser!
ResponEliminaEspero que no siguoin intrussius. carme ets la mes fantabulusa. Visca les ments plenes de colors!!
ResponEliminaPàgina blanca
ResponEliminaque esperes
el color...
Tens la mestra
que s'imposa
acolorint
dibuix i lletra
I dóna la vida
als pensaments
que florint
nou neixen
...........Anton.
Convergeix l'hora en el matí
ResponEliminael meu pensament s'embolica en el color del dia
una mandrosa fumarada desperta la vall
difuminen de grisa un cel esvaït.
Vull pintar de verd el teu pensament
Sempre hi ha pensaments de tots colors. està bé que hi siguin. Sànset i Utnoa!
ResponEliminaGràcies, Isabel!
Clídice, oi que sí?
Pilar, expliques el procediment... d'una manera perfecta.
onatge blau, gràcies!
Merike, no, no pot ser una malaltia, a mi em sembla bonic!
Zel, no sóc tant icombustible com et sembla... però a vegades saber prendre distància de les coses va bé, a vegades saber separar-se de les coses, per no amoïnar-s'hi, és tenir barra. Tot depèn de com t'ho miris. Però saber trobar el camí del mig no és fàcil.
Gràcies, estrip!
wizard, intrusius... no, home no! també n'hi ha de blaus i de grocs bonics, que pots controlar fàcilment. :) Un petó.
Anton, gràcies, un cop més pel teu poema.
Manel, groc i blau... fan verd. Quina barreja! :)
Uns pensaments, preciosos, i el "teu pensament" realment bonic.... felicitats a tots i a tu un gran petó Carme :)
ResponEliminaDes del modernisme el color blau està marcat poèticament com a misteri; i per això m'agrada molt. El groc, tanmateix, sempre està un poc menyspreat, però a mi fa veure'l amb la gamma dels marrons com el color de la decadència i també acaba agradant-me.
ResponEliminaSalut i Terra
Ps. les lletres de comprovació em pose: sagno. Serà perquè no em parlat del roig/ bermell?
I en lila, en roig
ResponEliminaor i morat.
Vinguen pensades
a com-pensar
color d'hivern,
fredor del blanc.
Tant se val si pensem en colors o en blanc i negre. L'important és pensar... ;)
ResponEliminaPensar en colors és la mar de suggerent.
ResponEliminaPensar en colors és més alegre que pensar en gris ;-))
ResponEliminaPensaments de colors en la ment i el jardí, quin desig! Quina aproximació a la felicitat!
ResponEliminaGrocs amb blaus
ResponEliminaque fan via cap el verd
que ha d'arribar.
:)
bon vespre, carme!
uns pensaments de colors
ResponEliminaunes flors de pensament
un deliri de gent
que t'omple de pètals
i mots aquest tros de jardí
que és el teu bloc....em sembla que m'ha quedat una mica cursi....la humitat que em treu inspiració...
Un petonet, Cris!
ResponEliminaFrancesc, el groc estarà una mica menystingut, però ell està tant content perquè é s el que té més llum. Ja li poden anar al darrere amb un flabiol sonant (pensa ell) :) Gràcies! Je, je, je, a mi també m'agrad fixar-me amb els lletres de comprovació!
Noves flors, aquests pensaments que tu dius, em penso que formaran un altre dibuix... :)
Joan, però les coses no són mai ben bé blanc o negre... sempre hi ha molts matisos de colors ... :) Has de reconèixer que el pensament en blanc i negre ha de quedar més limitat... ;)
Gràcies, kweilan!
Assumpta, doncs a divertir-se ... que és el que compta!
Cèlia, aproximem-nos-hi, doncs!
Fanalet, gràcies i bon vespre!
Elvira, aquesta mena de comentaris poètics, tenen l'encant de la improvisació i l'espontanietat. Està perfecte, com està!
Avui nomes passo a deixar-te un saludo!!
ResponEliminaDe vegades
ResponEliminaval més
no pensar.
Ni pensaments ... res!
Bona nit Carme.