dijous, 29 d’abril del 2010

Les natures mortes

D'una foto de Fanal blau

Tresors recollits
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.

No trencaria l'intent
del seu mirar intens...
Sabia que el conduia
a la joia i alegria
retrobant nou univers.
Anton. 
Escollits són els tresors
del sotabosc que surten
a la llum del dia.
La subtilesa de les mirades
dóna aixopluc als colors.
onatge 

12 comentaris:

  1. com sempre una versio exquisita d'una imatge ja especial
    bon dia, carme

    ResponElimina
  2. Amb la teva poesia em fas adonar dels petits grans detalls de la vida, o si ja els he experimentat, amb aquesta poesia, me'ls fas veure encara més bonics...
    Moltes gràcies!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Potser no estan tan mortes...

    Quan he vist el títol del teu post he pensat "haurà dibuixat l'Ebre al seu pas per Ascó". Anava errat, per sort.

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Sota una bella mirada res no és petít ni mesquí, tot pren color i esdevé poesia.

    ResponElimina
  5. Carme.. el dibuix anterior és una currada! guapíssim!!

    I no és pas ressaca futbolística.. és un mal dia com tants d'altres! (bé, potser el futbol hi ha influencïat una mica..)
    I l'anònim també el veig per tot arreu.. deu fer temps que no va de ventre!


    Bon dijous!

    ResponElimina
  6. No trencaria l'intent
    del seu mirar intens...
    Sabia que el conduia
    a la joia i alegria
    retrobant nou univers.
    ...................Anton.

    ResponElimina
  7. Els teus versos mostren vida en la natura morta...M'agrada aquesta percepció.

    ResponElimina
  8. Escollits són els tresors
    del sotabosc que surten
    a la llum del dia.
    La subtilesa de les mirades
    dóna aixopluc als colors.

    Una abraçada de sotabosc.
    onatge

    ResponElimina
  9. Gràcies, sargantana!

    garbí, cadascú pot afegir o no... segons les ganes que en tingui. :)

    Gràcies, Montse!

    Sànset, :) mortes estan, però donen vida...

    Un petò, Arare.

    Llaudal, les petites coses poden ser tant importants!

    Clara, espero que només sigui "un" mal dia. Demà com nova!

    Anton, és preciós!

    Pilar, o bé la natura morta dóna vida als meus versos, segons com t'ho miris.

    onatge, cap amunt doncs... una altra versió d el mateix poema, m'agraden les versions.

    ResponElimina
  10. Bon dia, Carme!
    Vaig tard!
    Gràcies per la teva mirada poètica! Em va arrencar un somriure!

    Ni que dir que les versions de l'Anton i de l'onatge m'encanten també!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari