dissabte, 20 de novembre del 2010

Coses d'en Guillem

En Guillem té  dos anys  i mig,  i fa  dies  que  comença  a regalar-nos converses  que  a  mi com que sóc  la seva  àvia,  se'm fan interessants i divertides.  Algun dia  l'acompanyo  jo al cole.
Anem  amb  el cotxe  cap  a l'escola bressol i  pregunta  per  la seva  mare:
- La mare  ha anat  a treballar,  Guillem.
-  I  pare?
- També  ha anat  a treballar.  Que  te'n recordes  què  fa el pare  quan treballa?
- Sí,  "recla odinadors".
- Molt bé  Guillem!
- I l'avi,  "teballar",  "tameeé"?
- Sí.
- I l'Uri?
- També!
-  Àvia,    i  tuuuuuuu? 
- Jo aniré a treballar  després.
- Aaaaah!

23 comentaris:

  1. Que bo! He trobat genial l'última "Aaaaah!" volent dir: "a veure si tots treballaran i tu no!" ja ja ja! quina criatura!
    No m'estranya que et caigui la baba!

    ResponElimina
  2. Ai, els nets (o nebots, o afillats), ens fan veure la vida des d'una perspectiva taaaan maca! M'encanten els raonaments dels nanos, com ho descobreixen tot, com ho entenen tot des del seu món petit... i simple (quina sort!)

    ResponElimina
  3. Enhorabona per aquest nét tan eixerit que tens. Quina meravella aquestes converses fresques i innocents, carregades de curiositat. Jo també tinc la sort de tenir un nét, l'Albert, que amb 22 mesos parla moltisíssim i és tot un "cascabell".

    ResponElimina
  4. Quins moments tan bonics regala la vida, Carme; una conversa amb els néts. Quina enveja que em fas, jo hauré d'esperar una mica, perquè el meu només té 6 mesos, i l'únic que em diu és "engéeeeee", abans d'arrancar-me les ulleres si bado.Una abraçada per a en Guillem i una altra per a tu!

    ResponElimina
  5. Com per menjar-se'l Carme! També us dono l'enhorabona per aquest nét tan preciós!.

    ResponElimina
  6. Filadora, el seu to era exactament aquest! :)

    Ferran, és apassionant adonar-te de com ho entenen tot, però des d'un punt de vista molt seu i molt especial. Són nets, sense prejudicis.

    Ramon, si ja recordo que tens un nét una mica més xicarró que el meu. Bé jo ja en tinc dos, aquest és el "gran". :)

    Galionar, no hauràs d'esperar gaire doncs... creixen tan de pressa! El nostre petit té 7 mesos i també està a l'època d'estirar les ulleres!

    ResponElimina
  7. Quina avia més maca que té en Guillem!! I quin net tan maco que té aquesta avia!! :-))

    ResponElimina
  8. Hehehe escrivim al mateix moment!! :-))

    ResponElimina
  9. Sí, sempre em fan gràcia aquestes coincidències. Acabo de penjar el comentari i me n'adono que ja n'hi ha un altre... i és el Josep Lluís i al segon cop em passa el mateix.

    Un petó ben gros, Assumpta! :)

    ResponElimina
  10. Aquestes converses, ajuden a crear espais i a relacionar-se amb ells i amb els seus ocupants.
    Són bocins de tendresa que paga la pena col-leccionar.

    ResponElimina
  11. És una aquarel·la molt tendra. Feu-li-la durar.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  12. Són tan maques les criatures! A mi m'agrada molt conversar-hi perquè tenen una lògica tan "aplastante"...
    Petons, Carme, per a tu i en Guillem!

    ResponElimina
  13. I escolta, no et patinen les rodes del Suzuki amb tanta bava? Vull dir la teva, eh? A mi em sembla que hauries de posar rodes de mullat...

    M'ha fet gràcia el comentari de la Filadora, quin nen més inquisitiu!

    ResponElimina
  14. Ja ho sap aquest nen que la seva àvia és una fada? La teva veu i els teus dibuixos marcaran per bé, és clar, la seva petita vida.
    Un petó, Carme!

    ResponElimina
  15. ja tinc ganes de mantenid converses d'aquestes

    ResponElimina
  16. Pilar, em sap greu no haver-les col·leccionat totes... a vegades penso que ja se me n'han perdut algunes!

    Francesc, farem el que podrem, a vegades dura tant poc!

    Sí, Rita, fa gràcia veure com van buscant informació per entendre el món i com entenen sovint molt més del que ens pensem a cada edat.

    XeXu, és que el seu to era tal com diu la filadora, jo ja em veia quedant malament, com la gandula de la família :) per això vaig córrer a explicar-li que jo treballava a una altra hora...

    Glòria, gràcies maca, per unes paraules tan dolces! Un petó!

    Ai, Jesús, quatre dies et falten, tot just quatre dies! :)

    ResponElimina
  17. A eixa edat són meravellosos. En tots els sentits. Són moments preciosos que sempre ens acompanyen, encara que ells cresquen.

    ResponElimina
  18. La lògica i les emocions els funcionen a la perfecció...:)

    petonets als dos!

    ResponElimina
  19. jaja que mono...
    Els nens són molt llestos, sembla que no però ho capten tot!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. segur que cal un bon pitet amb mainada aixis.....

    petons carme bonica...

    ResponElimina
  21. eres molt bona minyona!!!!!
    són preciosa!!!!

    ResponElimina
  22. sort que l'àvia també havia d'anar a treballar ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari