dimarts, 25 d’octubre del 2011

Canal de Verges

 

Plàcida  la tarda,  s'eixampla, vora el canal. Amb el dit  ressegueixo  els penjollets  vegetals  desconeguts  que envaeixen la porta.  Deu fer temps que no s'obre.  De nou  m'amara  una sensació  de bellesa  inassolible,  com si  m'hagués  de  quedar   alguna cosa, d'aquesta  estona  i em sentís  incapaç  de saber  què  és. Sobre  el canal  s'aboquen  adelerades  flors  obertament vermelles. Flueix l'aigua  amb un gest  mandrós,  pentinant herbes  i algues.  La  mainada intenten pescar  en aquestes  aigües,  mentre  jo   miro  i vagarejo  i  aleshores, amb  un petit  clic  pesco  la imatge,   per  si  fos  això  el que m'havia  d'endur...  potser,  el que m'havia  de quedar  era  simplement  la sensació  de bellesa  inassolible...  és  manté  quan miro  el dibuix.

22 comentaris:

  1. El que t'has endut, a més, és una pila de bons records. Això que no falti. Guarda'ls bé a la seva caixeta pertinent.

    ResponElimina
  2. Sempre que es ve al Baix Empordà, es pesca. Veig que tu no te'n estàs

    ResponElimina
  3. cada vegada m'agraden més, els teus dibuixos...

    ResponElimina
  4. No tant com tu, fanalet! Em queda molt per aprendre.

    El moment, XeXu, tens raó m'he endut el moment! Ben guardat el tinc.

    garbí, vindré 4 dies per aquí, amb centre d'operacions a Vilopriu, amb tota la intenció de pescar imatges i imatges i moments i moments i ja m'he comprat els blocs de viatge... aquest no el tindré, però els de paper sí!

    ResponElimina
  5. Molt bon clic! Si als bons records hi afegeixes dibuixos com aquest, aquells afloraran amb més facilitat i més intensitat.

    ResponElimina
  6. Quan miro el dibuix veig el canal amb les flors vermelles, l'aigua mandrosa
    i la mainada que pesca, gràcies pel retrat...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Segurament el que val la pena endur-se darrere sempre són les sensacions, les bones sensacions, que permeten col·leccionar moments ;)

    ResponElimina
  8. Eixes pinzellades ja van dient coses, eh? M'agraden.

    ResponElimina
  9. Carme, la bellesa de les teves pintures ja no em sorprèn... i avui acompanyada d'un text que és poesia pura en prosa... molt, molt, MOLT maco :-))

    ResponElimina
  10. Respirar la bellesa ens fa més savis...
    No cal fotografiar res, només retenir-ho :)

    ResponElimina
  11. Em quedo amb els penjollets de vegetals i la placidesa lúcida del poema en prosa.

    ResponElimina
  12. Omplis amb el que omplis el paper (o la pantalla) és sempre un éxit. Els dibuixos amb el paint, tant teus, són estupendos, aquesta aquarel·la és molt maca i les teves lletres tan ben lligades una joia per a llegir.
    Ets una gran artista. Gràcies.

    ResponElimina
  13. Aquesta porta ha de ser de les que mai s'obren perquè estan plenes de records, avui fins i tot el teu.
    Un text ple de bellesa, si imagines aquest lloc tan tranquil ... pots olorar la remor de l'aigua.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  14. Les imatges, les olors, les cançons... quines connexions i quin poder que tenen! Ens transporten a un instant...

    ResponElimina
  15. Segueix pescant, Carme.
    Nosaltres en gaudirem.

    ResponElimina
  16. A mi sí que em sorprèn la teva habilitat pictòrica, Carme. I la capacitat de descriure espais que ens fas veure sense veure'ls. Chapeau, de veritat.

    ResponElimina
  17. Quina traça tens a trobar imatges boniques! Cada dia una sorpresa el teu blog. Gracies, Carme

    ResponElimina
  18. Tenim les estacions trastocades.... a mi em sembla com si encara estiguessim en primavera , llegint-te.

    Un petó des del sud, guapa!!

    ResponElimina
  19. Aquesta sensació que descrius és la porta que s'obre per aclaparar la bellesa que ens deixa sense alè, amb la finalitat d'anar assaborint-la a poc a poc, quan no la tenim al davant.
    Has fet una descripció d'aquelles que et fan venir ganes de sentir-la més d'una vegada.

    ResponElimina
  20. tens raó porquet, quan escrius o dibuixes un moment, es fixa amb més intensitat a la memòria!

    Gràcies, a tu, Mª Roser!

    Noves Flors, aquesta sensació és for´ça coneguda per mi, té un punt d'agredolç, de gaudir del moment i de recança d'un no sé què indefinit... em passa a vegades...

    Gràcies, Jp! Quins ànims em dónes!

    Moltíssimes gràcies, Assumpta!

    Joana, retenir-ho... segur que tens raó, però a vegades és tot tan inabastable! :)

    Gràcies, Jordi!

    Gràcies a tu, Laura per les teves paraules!

    Bona nit, Pere, potser és l'acumulació dels records que em trasbalsa, doncs...

    Sí, ben cert, Judit! I hi afegiria les paraules, també...

    Pep, ja tinc un parell de llibretes a punt pel cap de setmana! Gràcies!

    Moltíssimes gràcies, Ferran!

    Gràcies a tu, Glòria!

    Albanta, de fet era estiu encara, aquest dia... petonets des del Nord...

    Pilar, que bé que l'entenguis, la sensació, vull dir! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari