dimarts, 1 de maig de 2012

Moleskine gegant - 7 - Colomers


M'amago.
M'amago en el traç,
entre  els  colors del fons del carreró.
O al capdavall de l'escala.
Darrere  la porta,  tot dibuixant el pany.
O potser  molt  més  ençà,  de  la canal  que treu el nas,
per  no sortir  explícitament  a escena.
M'amago  mentre  busco les paraules.
I  malgrat tot  em descobreixo.





27 comentaris:

  1. m'agrada amagar-me.

    m'agrada molt el poema i el carreró, també

    ResponElimina
  2. T'has amagat molt bé! I la veritat és que quan més volem amagar-nos més ens descobrim...
    Si hagués d'escollir un lloc on amagar-me, escolliria el balcó! (per a poder anar espiant...;))
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El balcó per a tu, Alba, que jo ja tinc altres llocs per amagar-me... :) Abraçada!

      Elimina
  3. De vegades la millor manera d'amagar-nos és fent-nos visibles. Hi ha dies, que penso que tinc aquest do, perquè passo pel costat de gent, i ni en veuen. Deu ser cosa de transparència, o potser millor d'hipocresia!!!
    Que bonic que t'ha quedat el dibuix, Carme!!! M'encanta el balcó, m'ha recordat una casa del poble de ma mare!!!
    Sempre evoques records!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que a vegades ser transparent és empipador, i a vegades és un gust... :)

      Gràcies, Dafne!

      Elimina
  4. I m'hi perdo, és clar, ben admirat rere l'esguard de les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo amagada i tu perdut... ;) no sé pas si ens arribarem a trobar, Jordi! :)

      Bona nit i bona setmana curteta...

      Elimina
  5. És difícil que t'hi amaguis, amiga; la sensibilitat dels teus versos, del teu art en l'aquarel·la, la teva mirada que estima el paisatge i la vida, parlen de tu i et mostren sencera encara que no vulguis.
    I per a mi és un privilegi que sigui així.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar... catxis! ni que m'amagui no m'amago :)

      Gràcies bonica, per les teves paraules tan afalagadores.

      Un abraçada!

      Elimina
  6. Amagar-se és una forma de parlar..m'encanta el teu dibuix! molt bona setmana plena de moment per a col·leccionar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona setmana curteta, Elfree. Gràcies!

      Elimina
  7. Torna!! Torna la Moleskine gegant amb el meu estil preferit de la dibuix-pintura Carmiana!! M'agrada tant!!

    Quan agafes el retolador fi i deixes la mà dibuixar lliurament... i després comences a donar les "pinzellades de color", fas art de veritat, Carme!!

    Per molt que t'amaguis dins d'un traç... se't reconeix!! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta! Com diu l'Elfree és una manera de parlar... m'amago o em descobreixo segons com t'ho miris... M'alegro que t'agradi la Moleskine gegant!

      Elimina
    2. Clar... "dins" el traç es nota que hi ets tu... per tant, el traç et descobreix perquè tu t'hi has amagat ;-))

      Elimina
  8. Jo m'havia amagat, però ara ja sóc aquí!!

    Preciòs aquest lloc on t´amagues Carme...
    i els colors són els que m´agraden a mi.

    Una aferradeta, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'he vist de tornada, lluneta!

      M'alegro que t'agradi, Colomers és un poble bonic!

      Aferradeta, nina!

      Elimina
  9. Un creador, per molt que s'amague, sempre hi és present perquè en allò que ens mostra resta plasmada la seua manera de veure -ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noves Flors, ara m'ha semblat que érem en una de les teves tertúlies... gràcies, guapa, per trobar-me en les meves coses...

      Elimina
  10. T'amagues en l'amanyac del poder veure't, llegir-te, pensar-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot l'amanyac en les teves paraules, Núria, m'hi arrauleixo...

      Elimina
  11. Estic totalment d'acord amb l'Assumpta . M'encanten aquestes pincellades de color

    ResponElimina
  12. T'amaguis on t'amaguis ho faràs en un lloc bonic, si és dins del carreró...Però les teves paraules et trobaran, si jugues amb ells a fet i amagar...Preciós el dibuix, segur que al natural deu tenir un encant especial, és el que reflecteix , el quadre!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tants racons amb un encant especial... aquest un de tants, però no el vaig voler deixar escapar... Gràcies M Roser!

      Elimina
  13. Quin amagatall encantador!
    Un lloc preciós per amagar-se...o per perdre's-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és, Colomers, uns lloc bonic!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari