diumenge, 16 de desembre del 2012

Jugar-s'ho tot

La  sort  ja està repartida.
No cal fixar-se  en la mà de cartes  que tenen.
En realitat s'ho juguen tot  a una sola carta.
Tenen confiança,  en el seu joc,  en la  calma   i en la seva  habilitat.
Saben, no obstant,  que  hi ha qui  fa trampa  sempre,  sempre.

Tot  i així  no es  poden fer  enrere.
La  partida continua.

32 comentaris:

  1. Ja no hi ha camí de tornada, ara no es poden fer enrere. Quin serà el resultat final? Potser nosaltres mai no ho sabrem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sí que ho sabrem... espero que no guanyin els tramposos! :)

      Elimina
  2. Quin moment, quànta intensitat, què es jugaran? la casa, la dona...deu ser una cosa molt important. Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan s'hi juguen coses tant importants... el joc és molt arriscat, eh?

      Elimina
  3. La partida continua perquè no es pot viure contínuament en el dubte i la desconfiança... així que toca tirar endavant i anar fent. I jugar, sempre jugar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yáiza, anirem fent, doncs... jugar millor que estripar les cartes... o no! ara no sabria dir-t'ho, suposo que depèn de les circumstàncies.

      Elimina
    2. Potser sí que de vegades val més canviar de joc...

      Elimina
  4. A jugar, doncs, i que la sort els acompanyi!! Hi ha partides netes també, potser ningú es guardarà cap carta sota la màniga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Visca l'optimisme, Sílvia! :) Hi ha partides netes...

      Elimina
  5. Penso que mai ens ho hem de jugar tot a una sola carta, és perillós...Val més repartir-ho.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, però a vegades no ens deixen elecció... o no creus que ens ho juguem tot a una sola carta?

      Elimina
    2. Potser sí, encara que no en siguem conscients...

      Elimina
  6. potser les trampes faran canviar el que ja estava preparat....les coses no sempre surten com està previst

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, ara m'espantes, que n'hi ha de molt tramposos... però molt, eh?

      Elimina
  7. El que han de fer aquest parell és practicar entre ells per quan els hi toqui jugar contra aquests que sempre fan trampa!! Vinga Oriol! Vinga Artur! :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs , sí!!!! Això, això, que s'entrenin de valent que bona falta els farà!!! :-DDD

      Elimina
    2. Com diu el teu relat, "no es poden fer enrere"!! ;-))

      Elimina
  8. Tot i ser com dius, Carme, els jugadors de cartes sempre estem a punt, després de perdre un joc, fins i tot una partida, de tornar a jugar, d'iniciar una altra partida. Perd el jugador que es retira definitivament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Miquel, molta raó! Però a vegades hi ha partides que poden deixar-te molt tocat. Espero que els jugadors no es retirin. I nosaltres tampoc... Gràcies pel teu punt de vista!

      Elimina
  9. No es faran enrere perquè saben que aquesta única carta és la bona.

    ResponElimina
  10. Ho trobo un xic angoixant. Jo confio amb tots dos, no poden traïr-se. Els hi hem donat la confiança i no crec que això sigui una partida de cartes. Han de veure que ara potser la oportunitat és única. Però espereu, perquè la tempesta encara no ha començat. Tots els serveis del "estado", estan cercant i si no la troben... fabricant merda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Experts fabricants... Carles, experts!!!! Paciència, calma i força empenta per seguir endavant.

      Elimina
  11. Bona aportació,tots juguem i l'atzar ens dóna alguna sorpresa.

    ResponElimina
  12. Una partida que engoleix el raonament lògic, però que els atrapa.

    ResponElimina
  13. quasi se'm passa per alt...sort que l'he vist a temps...genial la partida continua....i les millors cartes potser estan encara a les mans....

    ResponElimina
  14. Oi que la vida és una gran partida?
    De vegades ens toquen les pitjors cartes, però seguim pensant que se ens pot girar la sort o que a la pròxima jugarem millor...

    Bessets, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, sempre hem de pensar que la pròxima partida la jugarem millor. És una molt bona idea... me l'emporto posada! :) Petonassos, bonica!

      Elimina
  15. Sempre jugant, sempre esperant les millors cartes, sempre jugant amb les que tenim... molt bé Carme!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari