dijous, 21 de febrer del 2013

Si fossis un arbre


Si fossis  un arbre,  series un bedoll.
Amb  el tronc  blanc,  net,  suau, que fa  goig de  veure  i de tocar.
Un arbre  canviant  amb els  cicles  del temps. 
Ens  atreu amb els verds  més  tendres
i ens encisa  amb  els torrats  o ataronjats.
Amb  minúsculs  moviments  de les  fulles que obeeixen el vent,
mentre  les  branques  es  mantenen fermes  en el seu lloc.
Amb  un despullament  volgut,  com una renúncia,  quan ve  l'hivern.
Nu,  sol, sense  cap ajuda  ni protecció,  paradoxalment, i precisament  per  això:  per sobreviure.

26 comentaris:

  1. Quin final més bo! Fa pensar en la necessitat d'un hivern a vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Helena, en la necessitat de solitud, de no protegir-nos massa, i de tancar-nos en nosaltres mateixos, per sortir-ne més forts.

      Elimina
  2. Si pogués ser un arbre triaria ser un bedoll,perquè el pas del temps em permetés canviar.
    Capaç de trasbalsar-me però mantenint alhora l'estabilitat i la fermesa.
    I acceptaria l'hivern convençuda que el que quedés de mi sabria acollir-lo.

    Si pogués ser un bedoll triaria que em dibuixessis tu.

    ResponElimina
  3. Si fos un arbre fora un salse per plorar-te al damunt tot el dia i abraçar-te amb llàgrimes verdes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel, segur que m'acabaries fent plorar a mi també... ;)

      Elimina
  4. És un punt de vista força curiós. Mai no m'havia plantejat si fos un arbre, quina marca i model m'agradaria ser. Després de reflexionar-ho abastament durant sis segons i tres centèsimes, em sembla que m'agraden els olivers: són forts i robustos, i a la seva manera bonics. Viuen molts anys (centenars, amb una mica de sort) són mediterranis fins al moll de l'os i a sobre donen olives, que m'encanten, i s'hi fa oli. Per tant, també seria útil. Això sí, m'agradaria ser dels que fan olives farcides d'anxova, una espècie força estranya en les nostres terres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, mirat així, jo tampoc m'ho havia plantejat mai. Jo el que m'he plantejat es intentar descriure aspectes concrets de les persones d'aquest a manera...

      Si fossis un arbre series una olivera. Fort i robust i a la teva manera bonic. Resistent i de llarga vida. Molt arrelat a la teva terra Mediterrània.

      Series una olivera especial, original, creativa, avançada a la teva època i al teu país: farien les olives farcides d'anxova!

      Vindríem a aixoplugar-nos a la teva ombra i ens enduríem un berenar, i regaríem el nostre pa amb tomàquet del teu oli!

      Elimina
  5. tots tenim el nostre instint de protecció, es com despullar-se per no mullar la roba quan plou. Sembla una bestiesa, però és una solució

    ResponElimina
  6. Quins bedolls! Un petó de bon dia, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... aquesta expressió m'ha fet molta gràcia!!! Bon dia, preciosa!

      Elimina
  7. Canviaria de vestit al ritme de les estacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) un arbre de fulla caduca, doncs, per reviure i renéixer cada cop que cal.

      Elimina
  8. Per fer una mica de lloc, com ahir.
    Tots portem un pollancre solitari a dins.

    ResponElimina
  9. A mi m'agradaria més ser un taronger, tot ple de vitamina C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fossis un taronger, tindries la intensitat dels seus colors, verd tossut i lluent i taronja que espurneja tot l'hivern

      Si fossis un taronger
      ompliries l'hivern de vitamina C!

      Elimina
    2. Caram!, Carme. Tenia dues paraules i m'he quedat sense elles.

      Elimina
    3. No dissimulis, Jp, no dissimulis, que, de paraules, tu en tens moltes, potser les tens amagades... i les faràs eixir al moment menys pensat. A la teva manera, brillant com les fulles del taronger. Bon cap de setmana!!!

      Elimina
  10. M'agrada això de l'arbre que es despulla a l'hivern, per sobreviure...ami m'agraden tots els arbres , però especialment els roures i les oliveres...
    Petons de capvespre.

    ResponElimina
  11. A mi també m'agraden molt els arbres... Bona nit, M Roser

    ResponElimina
  12. Aquest bedoll formós, m'ha trasbalsat els dins.
    Tal vegada perquè fa fred. I, aquest fred, necessari per renovar la saba, s'ha fet un lloc als dins.
    Allà on no se l'esperava. I ha "provocat" una resposta a casa...
    No facis gaire cas. De vegades aquestes coses pasen...

    Està clar que, fins i tot la nuesa d'un arbre, és visualment bella. Però acaronar uns llavis desota el brancam currul de fulles, és màgic.

    És un post preciós. Dolç i bell. Com no podia ser d'una altre manera.

    Gràcies Carme, nina estimada, per regalar-nos aquest arbre ple de poesia.
    Una bosseta plena de petons dolços.
    :¬)********

    ResponElimina
  13. No es tracta pas que no et faci gaire cas, Barbo, però no entenc massa bé què vols dir... a vegades hi ha persones que fan com els arbres... i m'hi ha fet pensar.

    Abraçades, guapíssim!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari