dissabte, 2 de març del 2013

Petit homenatge a Joana Raspall en el seu centenari



BOMBOLLES 

Vine a fer bombolles, 
que tinc un tassó 
ple d’aigua i sabó. 

Mira com voleien 
i brillen al sol 
tot fent tornassol! 

Si la més bonica 
proves d’agafar, 
se’t fon a la mà… 

 I et quedes en dubte 
de si l’has bufat 
o ho has somniat!

.....................................Joana Raspall




A  JOANA RASPALL  (amb  admiració  i agraïment per  tenir  cura  dels nostres  nens)

Hem vist les bombolles
que ens  has  regalat
i amb mots  has pintat.

Hem sentit  com volen
amb  ritme i amb llum
com cant de verdum

Estimem els versos,
gust  de caramel,
xocolata  i mel.

Llegim  amb  delit
poemes  d'infants
que ens faran més  grans.

...............................................Carme

MOLTES  FELICITATS,    JOANA,  PER  AQUESTS 100  ANYS  
TANT  RICS  I  GENEROSOS!!!!

41 comentaris:

  1. Quin homenatge-felicitació més bonic...
    M'agradaria trobar una estona i poder afegir-m'hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, celebrat alguns centenaris, als blogs, però cap d'una persona viva. I precisament aquest és el que més s'ho val.

      Elimina
  2. Un homenatge magnífic carregat de tendresa.

    ResponElimina
  3. Preciós homenatge, Carme, tenim sort de tenir la Joana Raspall, m'ha encantat el vídeo.

    ResponElimina
  4. Un homenatge viu i ple de tendresa.

    ResponElimina
  5. En jan i en guim llegeixen poemes de la joana raspall. A l'escola els fan aprendre'n i els diuen d'una tirada i en acabar diuen, com fi fos, l'últim vers JOANA RASPALL. I adonant-se que per l'entonacio que han fet es pot prestar a confusió, diuen: Joana Raspall es qui l'ha escrit.
    Avui gràcies al teu homenatge han vist i sentit a la Joana.
    Gràcies Carme, de part de tots tres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. quin gustet llegir-vos juntes, la joana i tu, fent bombolles, carme. i com estimeu la poesia... :)

      m'ha fet gràcia això d'estos xiquets que aprenen els seus poemes dient al final diuen el seu nom, com si fos lúltim vers, i aclarint a continuació que la joana és qui l'ha escrit. és molt bonic veure el respecte que li tenen, la confiança que els dóna i com els ensenya a estimar i viure la poesia.

      una abraçada, bonica.

      Elimina
    2. A mi, coma la iruna, també m'ha agradat molt que en Jan i en Guim recitin poemes de la Joana Raspall. I que no oblidin de dir el seu nom, i que fins i tot pe evitar confusions el repeteixin. :D Fan somriure i fa venir ganes de petonejar-los. Me'ls petoneges de part meva una mica cadascú! Abraçades a tots tres.

      Estic contenta que hagin pogut veure i escoltar la naturalitat i la dolcesa de la Joana.

      iruneta, gràcies a tu per fer-me venir ganes de dur-la fins aquí. Una abraçada també per a tu, preciosa.

      Elimina
  6. Quina lucidesa a la seua edat!!! I quina activitat tan bonica, la que fan aquests alumnes (i els seus mestres). Això és saber fer servir la tecnologia a l'escola.
    Un bonic homenatge, m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Noves Flors. L'ocasió s'ho val i la Joana Raspall es mereix tots els homenatge s del món.

      Elimina
  7. I quin goig, poder homenatjar poetes que fan néixer el gust per a la poesia als infants! Un mèrit molt gran que no tothom és capaç d'assolir. Gràcies per aquest post completíssim, Carme!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Molt ben fet, i molt emotiu. Ets gran.... :-)

    ResponElimina
  9. Carme, m'ha fet il·lusió trobar la Joana al teu bloc, jo me l'estimo molt i tot el que es faci per ella em sembla poc...El divendres passat vaig parlar-hi i fa goig de veure -la tan eixerida, a la seva edat. Fa més de vint anys que la conec, de quan li vaig fer un petit homenatge per la radio (feia 80 anys); ara estic intentant passar una part del programa( gravat en un casset) al paper, una cosa bastant difícil, perquè he d'intentar resumir molt.
    Jo vaig treballar molt els seus poemes amb els nens i nenes i aquest any intento que l'escola em segueixi.
    Per cert, he reconegut al vídeo, el Cosme, compartim el grup d'amics de la Joana...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M Roser, moltes gràcies per compartir la teva història d'amistat amb nosaltres. Em fa il·lusió que sigui així.

      petonassos, guapa

      Elimina
  10. Un homenatge molt bonic, Genials el poema i el dibuix i un plaer escoltar l'entrevista. Me l'emporte al blog escolar. I si m'ho permets també la foto i el teu poema. Al llibre de Valencià apareixen molts poemets infantils d'ella però mai ens hem parat a aprofundir en la seua obra com cal.
    Mil gràcies

    ResponElimina
  11. aigh, vull dir el dibuix, és clar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un dels dibuixos que m'ha sortit més reeixit, però... això va com va...

      Elimina
  12. Quin homenatge tan bonic, Carme! La Raspall és una dona entranyable i una poeta admirable en la seva senzillesa.
    M'ha agradat molt el dibuix i el poema que li dediques.
    L'entrevista és actual? Perquè 100 anys amb tanta lucidesa sembla impossible!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vídeo porta dat a del 2010. Suposo que deu ser d'aquell any... en tenia doncs 97. Impactant, no?

      Elimina
    2. Doncs, si.
      Quina sort conservar-se el cap tan clar a aquesta edat. Més que sort un privilegi.

      Elimina
  13. Venia a ferte un petonazzzz
    pero de pasazada men emportare aquestez paraules tan boniques i unes quantes bombolles cap a Auztralia

    molts petonz i gracies a totzzz

    Lagartiho Dundee

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lagartiho, quina il·lusió veure't!!! Emporta't, emporta't bombolles poètiques que t'aniran bé!!! Petonazzzzzzozzzzzzzz guapu!!!!

      Elimina
  14. Preciós homenatge, ple de tendresa.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  15. A través del blog de la Iruna he conegut aquesta poetessa que comentes, i m'han agafat moltes ganes de conèixer-la millor. M'ha fet pensar en la Rosa Fabregat, una poetessa lleidatana de més de vuitanta anys que he pogut conèixer personalment i que sempre m'emociona. F poc em va trucar per dir-me que presentava un recull de la poesi completa i em va posar els pèls de punta. Tota aquesta energia lúcida, aquesta vitalitat en dones que han passat guerres i postguerres... Em fan sentir petit i maldestre, i aixo em genera ganes de viure per procurar ser una mica millor, una mica com elles si és possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les grans persones tenen aquesta capacitat d'encomanar-nos ganes de ser millors. Entenc el que vols dir. A mi també em passa. Jo tenia una veïna que ja va morir fa anys (a una edat avançada, com aquestes grans dones que parlem) i també era una persona excepcional. Una gran persona, pianista, professora de piano, ella. Amb una gran lucidesa i vitalitat. I ja era velleta i a vegades jo l'anava a veure i em donava les gràcies i jo li deia: no m'has de donar les gràcies, vinc a "prendre apunts". Jo de gran vull ser com tu. No sé si ho aconseguiré, perquè sempre se'n van massa aviat i mai no acabem de prendre bé tots els apunts. Però seguirem prenent model.

      Elimina
  16. Que dolça i bonica la Joana Raspall! Despren una frescor i una inocència que m'encanten!!!

    ResponElimina
  17. Ep, aquesta és de la meva quinta i, a més, sensible i intel·ligent!! Em podria facilitar, senyora Carme, la manera de contactar-hi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Winston, vosté es vol aprofitar de les circumstàncies, eh? Per estar tan a les acaballes, està a la que salta... :) Vol dir que vosté no és un mica cràpula?

      Elimina
  18. i dius petit homenatge....no és un gran i dolç homenatge! quina lucidesa té la Joana!

    ResponElimina
  19. Hola, us dono les gràcies per totes les alabances a la meva mare Joana Raspall, jo estic fent un blog amb tot el que trobo d'ella a la red, i com no linkaré aquest petit homenatge. Si voleu saber els actes i les coses que se li van dedicant, aqui teniu:
    http://joanaraspall.blogspot.com.es/ des d'aquí clicant agenda es veu forces actes que es fan pel centenari, i que anem afegint.

    ResponElimina
  20. Hola,
    Sóc en Joan Vidal Selga. Mestre de música.
    He començat a fer alguna cançó amb les lletres de la Joana Raspall. De moment en tinc penjades 5 al blog www.juglaresc.blogspot.com.es

    Si vols pots visitar-lo.

    Joan Vidal Selga

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari