dijous, 18 d’abril del 2013

Microrel@ts en blog - 6 - Fora de concurs per la seva llargada

Demà  és  l'últim dia  per  participar-hi  i jo  ara  mateix  m'acomiado  d'aquests microrel@ts.  M'ha  vingut de gust  posar  el poema  sencer.



Si  voleu  encara hi sou a temps.  Gràcies,  Marta  per  convidar-nos  a jugar  amb  l'Espriu.





Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Groc  i vermell a la terra  
groc  i vermell  al cel, 
onejar  d'estelades arreu del país.

Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ens fa falta una  nova  falç prou gran  
per segar  tantes  males  herbes
i al  blat li costa  madurar.
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
I   l'alba  arriba  tímidament 
malgrat l'intent de les tenebres 
de perpetuar-se entre  nosaltres

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.

Poetes,  lluitadors,
guies  que  heu assenyalart camins
per vosaltres  i amb vosaltres, l'albada
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Hem tocat  fons, deserts, sequeres i  pous,
agafem impuls  per  pujar  cims.

Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

S. Espriu

Ara  ens  escoltarem la veu, 
la nostra, la del nostre  poble,
 i l'onejar d'espigues  i d'il·lusions:
Ens mantindrem fidels 
per sempre més al servei d'aquest poble.

Carme



28 comentaris:

  1. Per què tenen tanta força aquests dos versos d'Espriu?

    Molt bona rèplica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè expressen un sentiment molt potent. No?
      Saber trobar els mots que connecten amb aquest sentiment compartit...
      quina passada!!!

      Elimina
  2. Bona parella feu.

    Encara que siga fora de concurs li donem premi.

    ResponElimina
  3. Una cloenda magnífica per aquesta sèrie de relats que tant hem gaudit. Molt bona aquesta "actualització" del poema de Salvador Espriu.

    ResponElimina
  4. Carme, és impressionant!!! preciós el que has fet! porto una temporada una mica de boliti amb el Sant Jordi a les portes, preparant una revetlla literària pel dilluns 22 al vespre amb coca de pinyons inclosa i vi dolç!!! T'escrit passats aquests dies!!! Molta sort!!! Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'amoïnis Marta. Crec que valia la pena participar a fons en aquesta iniciativa vostra que m'ha resultat molt inspiradora. Gràcies.

      Estarem en contacte! Petons!!!

      Elimina
  5. Fantàstic, Carme, el teu nou poema fent costat a l'original de Salvador Espriu! Que no en quedi cap dubte: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que sí, que sí, ens mantindrem fidels... abraçades immenses, preciosa!

      Elimina
  6. Preciós, Carmeta , m'ha agradat molt aquest poema, fent una comparació paral·lela al d'Espriu...És un final perfecte als teus microrel@ts, encara que aquest sigui maxi...I jo també dic que ens mantindrem fidels al servei d'aquest poble....
    Petonets primaverals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, M Roser! Com més serem més força tindrà la fidelitat...

      Petonassos.

      Elimina
  7. Un plaer per als sentits, llegir-lo, llegir-te, llegir-vos. Quina força tenen les paraules que es diuen amb el cor i des del cor.
    Preciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mònica, des del cor, des de ben endins del cor, l'amor a aquest nostre poble!

      Elimina
  8. M'agradat molt i molt Carme,és preciós! Som molts els que ens volem mantenir fidels al nostre poble. Com sempre un plaer, un petonet gran!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Anna, per afegir-t'hi!!! Petonassos grossos!!!

      Elimina
  9. Jo crec que al final et treuran en braços.........ets única. :-)

    ResponElimina
  10. Si el d'Espriu em posa la carn de gallina el teu no deixa indiferent, fa vibrar, arriba a l'anima.
    Tan de bo ens escoltem, ens escoltin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dius molt bé: ens escoltem, això primer de tot... :) Gràcies, guapa!

      Elimina
  11. M'agradaria molt que aquesta afecció general a Espriu o a qualsevol moviment sobiranista dels que hi ha arreu del país fos realment majoritari. Perquè de fragments i fragmentets els enemics se'n riuen, i aquí fem professió de fe però no parem de dividir-nos.
    Tant de bo el teu poema contribueixi a la unitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó tens, Olga!!! Un poema, només és un poema... tampoc li demano tant...

      Elimina
  12. La falç i la rosa.
    La rosa i la falç.
    Totes dues sagnants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot nosaltres sagnem... Jordi.

      Que vagi molt bé la presentació... les presentacions i bon cap de setmana.

      Elimina
  13. Una molt bona paràfrasi de les estrofes d'Espriu. M'ha vingut al cap la interpretació d'en Raimon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És impossible no sentir en Raimon, quan llegeixes aquest poema.

      Elimina
  14. Això és la cirereta per finalitzar la sèrie que ens has deixat, potent, actual, sentit i un desig compartit..."Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble"

    Aferradetes!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari