dimarts, 7 de maig del 2013

Escala

D'una foto de la Consol


Una  visió  ben maca  de l'escala,  tot i que no sigui  el millor  punt  d'accés.

No,  no cal pujar  per  mitja  escala,  ni haver  de saltar  la barana...  sembla  evident,  però a vegades a la vida  ens  entestem  en fer  les  coses  de  la manera  més  complicada.

A  vegades  ens  escapem tant de les  complicacions  que ens quedem de simples  observadors.

Doneu la volta,  una mica  cap a la dreta i podreu pujar  pel primer  graó.  

Ens  trobem a dalt?

37 comentaris:

  1. Fins ara.... :-)


    Jo de petita hagués pujat l'escala per fora, mig penjada, ara ja dono la volta.

    ResponElimina
  2. Sí, jo com la Carme Quadern de mots, o semblant. De petit hauria pujat amb quatre gambades. Però ara no. Ara ja n'he après. Primer miro si hi ha ascensor, i després...
    Després... Després!

    ResponElimina
  3. Trobem-nos a mitja escala, millor. Meitat d'esforç pels dos, i abans ens podrem fer una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco que ets, XeXu... abraçada a mitja escala, doncs! :)

      Elimina
  4. de vegades val la pena una llarga xerrada mentre seiem al primer graó, no té res trobar-se a dalt si no hem començat amb bon peu.
    A quina hora quedem? és per arribar amb les cerveses fresquetes....

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) a mi una bona xerrada m'agrada fins i tot al primer graó... potser aleshores ja no cal ni pujar, bé fins a mitja escala a buscar en XeXu i ens muntem la festa a baix...

      Elimina
  5. Bon dia Carme,

    D'anar pujant per on no toca n'anem aprenent. Amb cops a les cames i algun canell regirat, acabem entenent que sovint el trajecte que sembla més llarg és finalment el més adequat.
    Ara bé, si cal, sinó queda més opció, si és necessari, ens complicarem i pujarem per on hi hagi pas, encara que costi. Mentre no sigui impossible.
    I segur, segur que ens trobem a dalt.
    De fet, mentre pujo, et vaig notant en cada esglaó.
    Quan t'he llegit avui, m'han vingut paraules teves de fa un temps, quan
    masses vegades no només intentava passar per on no toca sinó que ho pretenia fer amb els ulls tancats i cap per avall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) em fas somriure Mònica... i amb el somriure més gran de tots, ens trobarem a dalt... si m'esperes... potser podré pujar amb tu (de cap per avall, no, eh?)

      Elimina
  6. Em costa una mica pujar escales, però com que sé que et trobaré a dalt, encara que trigui, hi pujaré.

    Una abraçada, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, ens muntarem la trobada a baix, si cal... no t'ho posarem difícil, perquè et trobo a faltar pels blogs i s'ha d'aprofitar les ocasions.

      Una abraçada immensa!!!

      Elimina
  7. L'escala és un dels meus temes preferits. La mesura humana davant una alçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mesura humana i la resposta humana... buscant solucions. :) m'agraden els escales.

      Elimina
  8. Passeu, passeu primer, que jo vaig una mica coixa i prefereixo pujar l'última... ep! però guardeu-me galetes d'aquestes de la CARME, eh! ;-))

    M'agrada moltíssim aquesta escala!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, hem pensat que farem la festa a baix i que xerrarem asseguts al primer graó... I et guardarem galetes!!!

      Elimina
  9. A vegades mos entestam a complicar-nos la vida o bé a fer-la més emocionant? Potser el camí complicat, i no el recte o fàcil,mos dugui fins a on volem anar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Complicar-nos o fer-la més emocionant, a vegades va junt. A vegades, no. Cadascú pot triar allà on vol anar i també el camí, per descomptat, però cada cosa té el seu preu i el seu desgast...

      Elimina
  10. Aleshores, on hem quedat?, que ja em canse de tant pujar i baixar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, ja que puges i baixes tant, aprofita els viatges i vés baixant tot el que hem pujat per la festa, cap baix altre cop!!! Ni un viatge més de buit, eh?

      Elimina
  11. No és molt empinada, oi? Encara porto les nafres als genolls de l'última caiguda...
    aaaah que ens quedem a baix? millor, tot i que amb tanta colla l'escaló serà una mica petit, no et sembla? :)

    M'agraden molt les escales, tenen misteri i perill!! jejjej
    Aferradetes i bona tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un replà ben gran i quan Jp, acabi de baixar totes els cadires, hi haurà lloc per a tots... :)

      Bona nit, preciosa!!!

      Elimina
  12. Ehem... baixant escales jo tinc la tendència, a vegades, de saltar els darrers graons per sobre la barana... Ja ho sé! No em renyis! Un dia prendré mal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la teva edat i amb la teva forma física, encara es pot fer això... si ho fes jo seria l'última cosa que faria i no val la pena. Aprofita mentre puguis i mentre en tinguis ganes. :D

      Elimina
  13. Les escales ens porten d'un nivell a un altre i a vegades el temps s'escola mentres decidim si serà bo o no fer un pas per pujar-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que ens hem ajuntat molta colla, no ens caldrà ni pujar, ens muntem la festa a baix!!! :)

      Elimina
  14. I si provem de baixar-les relliscant per la barana? De vegades és divertit fer una miqueta el trapella...
    I demà, el gran dia...
    Petonets trapelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no... demà tot just el primer dia, el 13, sí que serà el gran dia...

      Elimina
  15. Cada graó ens porta allí on volem arribar. De vegades no hi ha pressa, de vegades molta. Però sempre amunt, sense parar.
    Bona escala d’amistat.
    Abraçades, Carme.

    ResponElimina
  16. Cada graó que pugem, amb esforç, una passa més cap als nostres somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, mirem-ho així i l'esforç estarà ben recompensat.

      Elimina
  17. Respostes
    1. Pep... ara hem desplaçat la festa cap a baix... ens trobem a dalt, ens fem una abraçada i m'ajudes a baixar cadires? ;)

      Elimina
  18. Allà t'hi espero! Ah, no, calla, m'esperes tu que hi has arribat abans, jo faig una mica tard :O

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, i ara me n'adono que de fet ja sou a baix, hehe...!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari