dijous, 23 de maig del 2013

George Moustaki - Fins sempre

En  record   de Moustaki  us  enllaço  un post  antic  que  m'ha  fet  retrobar  el Miquel...
amb  un comentari  seu,  avui  mateix  d'un post perdut  allà  a l'any 2009.    LE TEMPS DE VIVRE.
Amb  emocions  retrobades,  amb aquest  temps  de  viure  que sembla  que no arribi  mai.

Us  en poso  una altra:  Il est  trop tard.   És  massa  tard

26 comentaris:

  1. M'ha agradat de sentir-lo, tot i que vull creure
    que mai no és tard.

    ResponElimina
  2. Demà escoltaré el vídeo, ara és massa tard.
    Em sap greu que ens haja deixat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D És massa tard per escoltar Il est trop tard :DDD M'ha fet riure la coincidència...

      Elimina
  3. Un home lligat i una música lligada a la nosotra generació...

    ResponElimina
  4. Encara és el temps: del passat, del present i del futur. Ahir, avui i demà; sempre amb ell, també.
    Però avui, quina fredor sobtada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fredor sobtada com d'un temps que s'acaba, Miquel... van marxant... encara que ens acompanyaran sempre.

      Elimina
  5. M'és grat escoltar la seva música i recordar vells temps que formen part de la història d'una generació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, la meva història, la nostra història el porta incorporat...

      Elimina
  6. almenys són gent que pot dir que marxa amb la feina feta, tot i el greu que sap la seva pèrdua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, si n'han fet de feina!!! Agraïment profund cap a ell, per haver-la fet.

      Elimina
  7. Vaig conèixer la seva música fa molts anys, a les classes de francès del BUP, No es pot dir que me'n fes seguidor però he de reconèixer que algunes de les seves cançons m'han anat acompanyant fins ara i segur que continuaran fent-ho. Moustaki ha mort però les seves cançons no ho faran mai..
    No ens ho preguntes però si ho fessis et diria que la meva preferida és "Le métèque", sens dubte (ho sento per la poca originalitat).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé per les teves classes de francès!!! Jo com que sóc d'una altra generació, el vaig conèixer de tota una altra manera, més vital, si em permets. M'alegro que també t'hagi acompanyat sempre, perquè em sembla una bona companyia. A mi em costaria de triar una cançó preferida, en tinc tantes... però la que he enllaçat, la del post antic del 2009 en seria una d'elles.

      Elimina
  8. Poesia, música i humanitat en una sola persona.

    ResponElimina
  9. Le temps de vivre és de les meves preferides.Un bon record, Carme.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim, doncs, a mi també m'agrada molt. :) Una abraçada.

      Elimina
  10. Aquest home tenia el do de canviar l'estat d'ànim de qui l'escoltava. M'ha agradat sentir-lo un altre cop.

    ResponElimina
  11. Ara, relaxada a casa, puc gaudir d'aquest gran home.

    Gràcies...aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir nit vaig estar escoltant una trentena de cançons seves, seguides. :)

      Bon cap de setmana, lluneta. Una abraçada ben gran.

      Elimina
  12. És una icona d'uns temps que eren força més durs, però en el quals el jovent teniem uns ideals que ens omplien la vida...
    Molt boniques les seves cançons i amb unes lletres que diuen moltes coses.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tantes coses ens diuen, que no em sembla just que es quedin només en cançons... petonassos, guapa!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari