dimecres, 29 de maig del 2013

L'ermita de les pinyeres, segona versió


Si ens cal inventar  un cel
d'un  altre  color,
no dubtarem ni ens  aturarem.
Pinzell  en mà
o paraules  com eines.
Rosat  a les  parpelles.

32 comentaris:

  1. El color del cel d'aquesta aquarel-la li senta d'allò més bé. Les paraules que l'acompanyen, també estan molt ben pintades, com sempre.

    ResponElimina
  2. Qui no té la circumstància, es busca la circumstància.

    ResponElimina
  3. Que bonic, Carme, tant el poema com el dibuix, que encaixen perfectament. Això mateix he pensat moltes vegades: pinta la vida del color que t'agradi més.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Que béeeeee! T'han regalat una altra capsa de coloooors!

    ResponElimina
  5. Cal provar colors, i pintar(-se) els ulls, si cal :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo que no m'he "pintat" mai... i parlo de pintar-me les parpelles... el que arriba a fer-me dir la poesia... :DDD

      Elimina
  6. Bona tarda Carme,
    Fa una estona el cel de Girona s'ha fet negre i ha descarregat una tempesta brutal.
    Ara és gris i xispeja.
    Entre un i altre, he contemplat el teu. Preciós el teu cel de color inventat.
    Preciosa tota la composició i les tonalitats
    Magnífic tenir un cel si alço la vista cap a la finestra i tenir-ne un altre si miro els teus moments.

    Un petó immens amb pluja generosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quins contrasts de cel, entre uns i altres... m'alegro que t'agradi...

      Petonassos, Mònica!

      Elimina
  7. Fins fa una estoneta semblava un dia d'hivern, fosc, ventós i fred. No sé com ha estat, però ara llueix un magnífic sol en un cel d'un blau intens, cap núvol a l'abast dels meus ulls.
    Pot ser que el desig que fos així hagi estat el canvi tan sorprenent, potser la natura ens doni lliçons d'aquest canvi que volem.
    Inventar-nos un cel del color que ens agradi més, sense cap mena de dubte, serà el millor!!

    Colors als teus pinzells i en les teves paraules, fantàstic!! :)
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment, sempre he pensat que està bé inventar-se la vida... clar que no tot depèn de nosaltres, però en alguna mesura si que depèn, com veiem el color de les coses...

      Abraçades de bona nit.

      Elimina
  8. Sort que la imaginació encara és ben lliure i suposo que les ganes d'una mica de caloreta t'han portat a pintar aquest preciós cel rosat!
    Aquí , la forta ventolera s'ha endut tots els núvols i ara el cel és d'un blau blanquinós, que em deixarà veure els tres planetes , dels que parlen fa dies els meteoròlegs...Em sembla que són Mercuri, Venus i Júpiter i diuen que es poden observar cap a l'oest...
    Petonets de sol i vent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he vist els tres planetes... hauré de sortir a mirar capa a ponent...

      Bona nit, maca...

      Elimina
  9. El dia de la primera versió també vaig vindre! Quina casualitat...
    Ets una artista!!! M'agrada molt la composició!
    Un petonet de bona nit

    ResponElimina
  10. Quina bellesa aquest cel rosat!! Què macos aquests verds, i vermells, quina sensació tan preciosa tot el conjunt... Fa venir ganes de fondre's dins la mateixa pintura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta, pel teu entusiasme... :) Petonassos...

      Elimina
  11. abans de llegir-te, el que més m'ha cridat l'atenció ha sigut precisament este cel rosat que has pintat, carme. és molt bonic.

    a vegades se mos omplin de color rosa les parpelles, veient rosa el que tenim al davant i el que sentim. però hi ha moments que fa por no gosar obrir els ulls...

    justament ahir encetava unes línies, recordant aquell dibuix teu del campanar... "t'afanyes a pujar al campanar, t'enfiles a la barana, toques los núvols amb les mans i t'hi llençaries... però vés amb compte, que els núvols són fràgils, i tu, també. per què no tornes pel cargol de l'escala i proves de tocar el cel des d'allà?"...

    una abraçada, carme.


    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades ja pots anar pintant, ja... que quan obres els ulls tot és al mateix lloc que abans de pintar-ho. :) però per somiar i per intentar-ho que no quedi, mentre no prenguem mal, endavant. Som molt fràgils, tots, iruna. Massa fràgils, tots.

      T'he llegit a casa teva... de tantes coses que t'hagués dit, no he sabut per on començar, potser en un altre moment, em surti.

      Una abraçada, preciosa.

      Elimina
  12. La imaginació al color!
    Atrevida, innovadora, ARTISTA!

    ResponElimina
  13. Carmeta t'aviso de quie ja estan passant coses rares amb el meu correu del blog i que no et creguis res si no t'ho confirmo per telefon fixe val? No se si es unaltra pirula o un fallo de yahoo, pero t'aviso que no vull que ens fotin unaltre susto val? ( a que tu vas estudiar a Andorra? oi? que veies la boira gebradora quan anaves amb cotxe de linea cap al cole?

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'he vist molta de boira gebradora, sí, sí... però era al revés: vivia a Andorra i estudiava a Lleida. La boira gebradora per les terres de ponent, però també a la plana de Vic, és ben coneguda per a mi. No sé masa què té a veure amb els sustos... però espero que no, que no hi hagi més ensurts.

      Elimina
  14. M'encanta el teu micro-poema i m'encisa la teva pintura, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gabriel, ens anem llegint. Benvingut als meus moments...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari