dijous, 16 de maig del 2013

Mini dibuixos en B/N - 2 - llibreteta vermella

D'una foto de la Consol d'Hora  blava
Granera - Damunt la roca

Pensava  que era  roca,
lloc segur on fonamentar
l'espai de la mirada.

Vaig saber que era fang

modelable  i  tan fràgil
quan no hi havia  mirada.
............................................................Carme

Sabent-me fang, 
fràgil i modelable,
no entenia la mirada
forta, intransigent,
de l'espai de la roca
i em vaig sentir petita.

..................................................................sa lluna

Sabent-me fang
no entenia els mots
ni reconeixia la roca.
Sabent-nos fang
podem refer l'espai
i mirar-nos de nou.

...........................................................Carme

Sabent-me fràgil
m'enfilo per la roca,
amb la mirada.

......................................................Mª Roser

Costa enfilar-s'hi, 
però amb la llibreta vermella 
no tant.

..................................................................Jordi

Com roca l'amor
i el desig com fang, tendre 
a les teves mans.

...........................................................Glo.bos.blog

20 comentaris:

  1. Que visual aquest poema, Carme! Sobretot la idea de ser de fang, tot i la fragilitat que implica, per fer-se i desfer-se constantment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, maca!!! :) Una abraçada!!! Gràcies per venir.

      Elimina
  2. Sabent-me fang,
    fràgil i modelable,
    no entenia la mirada
    forta, intransigent,
    de l'espai de la roca
    i em vaig sentir petita.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabent-me fang
      no entenia els mots
      ni reconeixia la roca.
      Sabent-nos fang
      podem refer l'espai
      i mirar-nos de nou.

      Gràcies, lluneta, aferradetes.

      Elimina
  3. Fas dels espais i racons una estada agradable.

    ResponElimina
  4. Aquesta llibreta vermella promet guardar bonics petits tresors.. ;o)
    B7s

    PS: I els poemes també els escrius a la llibreta¿?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petits, sí... tresors no ho sé, ja ho veurem...

      No, els poemes només són aquí, al blog, a les llibretes de dibuix no els poso.

      Elimina
  5. Veig que estàs traient-li partit a la llibreteta :)

    ResponElimina
  6. T'ha quedat molt bé aquesta panràmica. En un instant d'un poema, n'han sortit tres. Prodigis de poetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I darrere teu, un altre... deu ser allò de la multiplicació dels poemes i els peixos ;)... no era així, oi? :D

      Elimina
  7. Doncs a mi m'agraden els dibuixos petits, però penso que són més difícils...Aquest poblet al cim de la muntanya fa venir ganes de pujar-hi...

    Sabent-me fràgil
    m'enfilo per la roca,
    amb la mirada.

    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi sí que ho són més... sóc expansiva de mena i sense adonar-me'n ocupo molt...

      Gràcies pel poema! Petonassos, guapa!

      Elimina
  8. Costa enfilar-s'hi,
    però amb la llibreta vermella
    no tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això l'he començat, Jordi, per veure si no em costa tant!!!

      Elimina
  9. Com roca l'amor
    i el desig com fang, tendre
    a les teves mans.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari