dilluns, 27 de maig del 2013

Mini dibuixos en B/N - 7 - llibreteta vermella


D'una foto de la Consol -  Melangia

Miro  lluny i  endavant,  
amb la melangia  als  ulls.

39 comentaris:

  1. Nena!! M'has fet pensar en Dalí!! :-))

    Mira, és el primer pensament que m'ha vingut al cap... Aquí dalt hi deu haver una calma fantàstica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dalí, mare meva!!! quines coses tens!!! he, he, he... m'ha costat i tot de saber per què ho deies!

      A ca la Consol, sempre hi ha calma i me l'enduc!

      Elimina
    2. Doncs filla, la veritat és que vaig veure el dibuix i vaig pensar... "Ostres, l'Anna Maria!" :-)))

      Elimina
    3. :))) Ja ho entenc, ja, però jo veig a tants i tants anys llum aquest dibuixet de quatre ratlles del quadre de l'Anna Maria i per això no hi queia!!!

      Elimina
  2. Assumpta, espera que comencen a cridar a missa i veuràs quina calma més fantàstica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, vols estar quiet amb les campanes? para, ja!!!

      Elimina
    2. A mi el so de les campanes de les esglésies em relaxa moltíssim... m'encanta!! ;-))

      Elimina
    3. Sí, sí, però no de tant a prop!

      Elimina
  3. este dibuix també m'agrada molt.
    ai, quan sona les campanes de la melangia... o quan estan en silenci, però hi són...

    una abraçadeta, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi són, al menys a casa meva... hi són, toquin o no.

      Abraçadetes dolcetes...

      Elimina
  4. Amb aquest paisatge que s'intueix, segur que la melangia aviat es transforma en passió caminaire!

    ResponElimina
  5. Jo quan miro lluny i endavant sento una mica de vertigen i una mica de por, com quan ets en un lloc molt alt i mires cap abaix.
    Per això procuro mirar endavant però quedar-me aprop.
    I endavant i aprop hi ets i m'acompanyes i no tinc gota de por i em sento ferma en el terra.
    Mirant el dibuix li he posat la teva imatge i el teu paisatge i t'he recordat i llavors, l'he sentit jo, la melangia

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona cosa la teva... mirar endavant i a prop, està molt bé. Mirar lluny, només a moments puntuals, de seguida s'ha de tornar a mirar a prop, el proper pas quin serà...

      Compartim melangies, doncs...

      Una abraçada immensa.

      Elimina
  6. Mirar el futur recordant els temps passats.

    ResponElimina
  7. És més plàcida la melangia viscuda així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, mirar enrere acaba sent sempre una mica trist...

      Elimina
  8. M'agraden molt aquestes línies tan netes!!!! igual de neta que ha de ser la mirada quan ho fem lluny i endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mirada neta és encara més important que les línies netes, Marta!

      Elimina
  9. Toquen soliloquis. Temps per pensaments interiors.

    ResponElimina
  10. La conec molt bé, aquesta sensació.

    ResponElimina
  11. Toca la campana......fes-te sentir i que vegin en tu la calma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si toco la campana, tothom es girarà i em mirarà... :) millor que no...

      Elimina
  12. També m'ha recordat el quadre de Dalí.
    Aquest gest de mirar per la finestra sempre em porta al fet d'esperar a la persona estimada, però sabent que no tornarà.

    Bessets de bona nit!

    ResponElimina
  13. És el que toca , quan mires aquests bells paisatges, que la melangia t'envaeixi...
    M'ha fet gràcia que la Marta també parla de dibuixos "nets", i jo que em pensava que tenia l'exclusiva! I com a la Consol et poso el fragment d'una cançó:

    "Sonen campanes a l'ermita,
    moltes campanes sonen ja,
    és l'ermità el qui les gronxa
    i el ventijol les fa cantar"...

    Petonets, Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, M Roser, jo me la sabia aquesta cançó i ara no me'n recordo com feia la música... l'hauré de buscar!

      Petonassos, M Roser

      Elimina
    2. Potser et pot servir de referència, per trobar-la, que la canta la marina Rosell...

      Elimina
  14. Quin paisatge més bonic s'endevina. Costa estar melangiós davant de tanta bellesa.

    ResponElimina
  15. I realment veig el paisatge, Carme, el veig per la teva finestra. M'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El paisatge de camp... muntanyetes al fons... preciós!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari