Àmbit de llum,oberta als quatre vents,
la casa espera.
Disfressada sovint
amb ratlles de sol
i els estampats inquiets
de l'ombra de les fulles.
Presències tan avesades
respiren el mateix aire i
omplen els espais
suament asserenats,
de llibreries plenes,
de marcs amb cares somrients.
Només les flors, ja mortes,
de les torratxes buides
ran la porxada
criden una enyorança incomprensible.
Noia, pots apuntar-te on vulguis, que qualsevol petita espurna la transformes en un festival de focs de llum!
ResponEliminaPetons!
I de segur acollidora aque si?
ResponEliminaI de segur acollidora aque si?
ResponEliminaQue manera tan maca de descriure la casa!! Es nota que li tens una gran estima, i que la "vius" ben intensament.
ResponEliminaPetons
Desitjo la nostra casa d'estiu per l'estany. Només una casa de camp feia de fusta. També petit utilitzar en temps d'hivern. Gens d'escalfar. Desitjo l'estiu. Aquesta nit tindrem gebrada. Bisou!
ResponEliminaUna descripción de tu casa muy original!
ResponEliminaSaludos desde Tarragona
Zel, gràcies, no sé si dóna per tant aquest poema.
ResponEliminaStriper, segur que sí, molt acolidora.
Fa 30 anys que hi sóc i sempre n'he estat molt contenta.
Gebrada, ja! Merike, entenc que desitgis l'estiu. A mi també m'agrada l'estiu.
Gracias, Carolina, saludos!
Noia, fan ganes de venir-hi a passar una tarda de pau i calma... Bonica i plena de sentiments. Un petonet.
ResponEliminaPreciosa descripció.
ResponEliminaTu pots amb qualsevol cosa ets boníssima escrivint.
un petonàs
Anna, ja ho saps, estàs convidada quan vulguis.
ResponEliminaGràcies Rosa, m'afalagues...
Com sempre Carmé ,quines paraules més boniques .
ResponElimina"casa nostra". plena d'ilusions ,de records ,de moments ,de rialles,de llagrimes .Per sempre "la nostra casa ".
Una abraçada .
Aquesta segona visita m'ha agradat més que la primera :)
ResponEliminaUi, m'ha agradat molt! Quant d'amor i sentiment d'acollida et provoca casa teva. La poesia és preciosa, gairebé t'imagines el Sol jugant a estones per les cantonades.
ResponEliminaSi algun dia algú m'ha de donar classe de poesia, tipus taller, vull que siguis tu, Carme, sincerament. Jo ho trobo tan difícil de fer i en canvi a tu sembla que et surti de la manera més senzilla (qué segur que en part no). M'agrada la teva descripció de ca teva ;)
ResponElimina