dilluns, 27 d’octubre de 2008

Coincidir o no coincidir

Fa de mal dir perquè he pensat en els girasols per il·lustrar aquest tema. Potser per la uniformitat dels camps de girasols, on no hi ha cap altre flor que pugui trencar-ne la forma ni el color i on giren tots a la vegada segons l'hora del dia. Però la natura no és mai exacta ni precisa, va una mica a pams. Us heu fixat que algun cop n'hi ha un, un de sol en tot el camp, que mira del revés?

En un post de no fa gaires dies Des que érem petits - Dinant plegats - Final es va establir una llarga discussió. De les que a mi m'agraden, amb sinceritats, amb una certa vehemència, però molt bon rotllo. Us en dono les gràcies a tots els que hi vau participar.

Vaig llegir en algun lloc, que "sortosament" no coincidíem en les opinions i els diferents punts de vista. I sí, és una sort, que ningú cregui que té la veritat absoluta.

Però per més que a mi m'agradi reflexionar i donar voltes sobre un tema que m'interessa i arribar a expréme'l fins al final, penso, que habitualment en aquesta mena de discussions, tothom es queda amb la seva. Gairebé sempre. És difícil que algú canvii el seu punt de vista.

No sé si serviria de res preguntar-li al girasol que volta a l'inrevés que els altres , per què ho fa, i si té unes bones raons. Pobret! potser a vegades se sent sol i tot.

29 comentaris:

  1. Se sent sol segur. Qui no encaixa en el ramat... segurament se sent sol, i d'alguna manera ho està, crec.

    ResponElimina
  2. Ah jo em vaig perdre el debat, jo no crec que es senti sol es sent diferent.

    ResponElimina
  3. No és el cas de la discussió en el teu blog, però el que m'amoïna a mi de moltes converses/discussions, és que si tothom es queda amb el seu punt de vista és, en gran part, perquè les persones estan més disposades a parlar i fer prevaldre el seu punt de vista que no a escoltar i aprendre, empatitzar amb els altres. Jo tinc el costum de no donar mai res per segur. Poques vegades estic tan convençut d'alguna cosa com per no escoltar, i això és el que cal a les converses, escoltar, però no amb les orelles, sinó amb tot el cap; escoltar i entendre i dubtar. Ho sento pel rollo.

    ResponElimina
  4. Per cert, què se n'ha fet de la "Flor vermella"? M'ha agradat molt. I el del teu mar?

    ResponElimina
  5. Està clar que és una sort que hi hagi diversitat d'opinions, si no no hi hauria conversa que valgués. I tampoc no està malament que tothom defensi la seva opinió de manera ferma, i costi canviar-la. Això demostra que té un criteri i una personalitat. Ara bé, sempre s'ha de saber quan els arguments dels altres són més vàlids que els nostres, i donar la raó si els altres la tenen. El problema dels temes que comentes és que no hi ha una solució millor que una altra, cadascú té la seva pròpia idea que creu que és encertada, i ben encertada que és, per ell mateix, i no ho serà per algú altre. Per això crec que en aquest cas no és important que cap dels que mantenim aquestes converses canviem d'opinió, mentre tots siguem fidels als nostres principis, que poden no ser els mateixos, però ser igualment vàlids. Segurament cap de nosaltres no era un girasol rebel, si ens ho apliquéssim a nosaltres, el més estrany seria que tants altres girassols miressin cap el mateix cantó.

    ResponElimina
  6. Els girasols no tenen la capacitat de decidir, si un no mira el sol es que s'ha espatllat.
    Els individus sí que la tenim aquesta capacitat de decidir, en funció dels nostres raonaments i la nostra consciència (no sé pas si tothom la té en la mateixa mesura). I ens podem equivocar, i aprendre dels errors.
    A vegades, fins i tot s'equivoquen països senssers, com va ser el cas de l'Alemània de Hitler.
    Alguns se'n deurien adonar, i deurien estar molt sols. (Pobrets?)

    ResponElimina
  7. Noves Flors, jo crec que sí que s'ha de sentir sol.

    Striper, és que sentir-se diferents de tothom, a vegades és gairebé el mateix que sentir-se solo, em sembla.

    David, no ho sentis, m'agrada molt el que dius i hi estic totalment d'acord. Jo acostumo a fer com tu, però m'adono que poca gent ho fa.

    Pel que fa als dos posts desapareguts, és que m'he equivocat, no estaven a punt encara i els volia deixar d'esborrany i... per cert flor vermella ha estat crec menys d'un minut publicat...

    Xexu, sí, sí, tens raó, si tothom es queda amb la seva vol dir que mantenim els principis, però a mi em queda un petit dubte: no hi hauria d'haver sempre, jo crec que hi és, algun argument deels altres, per petit que sigui que poguéssim integrar dins del nostre punt de vista. Si partim que ningú té la raó absoluta, això hauria de ser possible i ho és poques vegades.

    Joan, va, accepto que la comparació no és adequada.

    ResponElimina
  8. jo crec que si hi ha un girasol que mira en un altre sentit, segur que n'hi ha d'haver un altre que també ho fa. Tot és coincidir.

    Sempre és bo que hi hagi diferents opinions i que no tots coincidim, però també és bo trobar-se persones amb qui es coincideix. És agradable quan sents que trobes gent semblant.

    Bonic dibuix el del girasol :-))

    ResponElimina
  9. M'encanten els girasols :-)

    Potser és perquè em fascina Vincent van Gogh i els relaciono amb ell, amb la sèrie que va fer per decorar l'habitació de Gauguin (al qual no suporto, és clar, jo sóc així jeje)

    No sé si hi ha girasols que volten a l'inrevés (ostres, cada vegada veig més com un handicap això de ser de ciutat) però, en aquests moments, estic totalment segura que si n'hi ha es deuen sentir tristos... potser giren cap a l'altre banda perquè s'han perdut o potser perquè volen ser fidels a les seves opinions minoritàries però en tot cas, segur que no els suposa massa satisfaccions fer-ho així... és més fàcil seguir el que fa tothom...

    No sé perquè escric tant perquè em jugo el que sigui a que aquest post no surt. Tota la tarda que em dona problemes això (total, estic a la feina i tampoc hauria d'entrar als blogs)

    ResponElimina
  10. Per fi!!!

    Porto HORES intentant entrar al teu blog i al de Rits... i no he pogut. Escrivia el post i quan li donava a "Publiqueu el vostre comentari", doncs no ho feia...

    Al final he copiat el que us volia dir a un mail i m'ho he enviat a casa i ara des d'aqui veig que sí que puc entrar :-))

    O sigui que encara que l'altre post digui "estic a la feina", això ho he escrit fa dues hores i mitja jeje... ara sóc a casa :-)

    ResponElimina
  11. Bruixoleta, jo cre c que a tots emns agrada trobar gent que pensi com nosaltres. A mi, per descomptat sí, em sento feliç de compartir.

    Assumpta, això que un girasol miri del revés, passa algun cop, perquè jo ho he vist. Deu estar espatllat, com diu en Joan, o la tija trencada, no ho sé. Sí que m'ha cridat l'atenció i l'he utilitzat per difrutar dibuixant i fer-ne la comparació, amb més o menys encert. Que bé que al final hagi quedat el comentari! Fa una ràbia quan no hi ha manera!

    ResponElimina
  12. Sense ànim de portar la contrària a ningú i no sé si canviar el meu punt de vista o a més enriquir-me amb el de tots plegats.

    Segurament que el girasol se sent sol, a mi no m'agrada encaixar amb el ramat. El ramat sempre té un pastor, no passis per aquí que has de passar per allà...

    De vegades l'enriquiment és precisament no conincidir.
    Si ho traspassem als humans -?-, procuro
    no etiquetar,
    no jutjar,
    no trepitjar,
    no rebutjar -pel sol fet de la diferència-,
    no m'agrada ser falç, si agrado bé i si no també, sóc com sóc...

    Bé, no patiu ja callo.

    Bona coincidència a tothom, o NO...

    onatge.

    ResponElimina
  13. Cal dir que defensem amb vehemència, és cert, però jo després (sóc massa impulsiva per fer-ho abans, ho reconec!) i destriu el que trobo més interessant, i incorporo al pensament i creixo amb cada paraula.
    D'adolescent em sentia diferent (i malament per ser-ho), però vaig tenir la sort que em van ajudar a entendre que cadascú és com és, ni millor ni pitjor sinó diferent i, que és normal pensar diferent, sempre que un s'enriqueixi... ara, quan una cosa la tens ben madureta, costa molt de canviar de parer!

    Apa,com ens fas cavil·lar! I com sempre, em sembla que en això estem tots d'acord, ets UNA ARTISTASSA!

    ResponElimina
  14. perdó, m'havia deixat una paraula important per entendre: vull dir que després (de llegir i donar la meva opinió) reflexiono.

    ResponElimina
  15. Sóc sola i diferent entre vostè!:-)

    ResponElimina
  16. Llegir els diferents comentaris és bó per aprendra .Cada persona es diferent encara que les opinions poguin semblar molt iguals. Cal tenir la ment i el cor obert per saber agafar els pensaments diferents els nostres i saber-los interioritzar ,per aprendra un xic cada dia ,és molt important el respecte cap els altres .
    El girasol girat ... potser que esperi al retrovement ,potser que
    encara que tingui mols girasols com ell al costat senti la soletat i miri cap a un altre lloc.

    ResponElimina
  17. Perdoneu que torni..., m'he deixat de dir que no m'agrada imposar criteris ni punts de vista, però com diu la Cèlia, quan una cosa la tinc clar, difícilment em faran canviar. Tot i així m'agrada escoltar, és la manera d'aprendre.

    En un temps em vaig declarar aprenent de sentit comú, encara ara, però és tan difícil trobar mestres, però sort d'alguns blogs com aquest i d'altres va regalimant saviesa des de la profunditat de les persones.

    Sí..., ja ho sé sóc pesat però és una qüestió dels astres quan vaig néixer...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  18. Carmeee!!! que el teu dibuix de gira-sols m'ha inspirat un article i ho he dit al meu blog, vull dir que t'he citat i linkat, no et sap greu, oi? :-)

    He suposat que no et molestaria i ho he fet sense demanar permís però si et sap greu, només m'ho has de dir i ho trec, amb tota sinceritat :-)

    ResponElimina
  19. Crec que la soledat fins i tot arriba als girasols... bona reflexió... No sé perquè no entrava a llegir-te, et lligava amb personatges itninerants i m'he perdut precioses paraules aquí dins...

    ResponElimina
  20. Onatge, sí tens raó ser diferents del ramata vegades ens agrada, però també trobar algú amb qui coincidir. Malgrat això estic segura que l'enriquiment és no coioncidir i el gustet és coincidir. I no cal que callis, m'agrada qui hi siguis.
    Es pot saber a tu qui t'ha dit que ets pesat? No pas aquí, eh? que tothom t'estima molt.

    Cèlia, doncs ja tenim una altra coincidència. Jo també reflexiono, sempre, després d'escoltar, de parlar, de lelgir d'escriure. A vegades en les converses entre amics, no dic gran cosa de tant que escolto, però m'enduc les refelxions i després potse r les escric i tot.

    Merike, gens d'acord, no estàs sola ni ets diferent de nosaltres: malalta de blogs, de poesia, de música, de lectures, d'intercanvis, de comentaris, d'amistats... Diferent? Ah! si potser ets més rosseta i més guapa!

    Núria, escoltar amb la ment i el cor oberts, és un repte que no tothom sap assolir. I el respecte que dius... d'acord completament.

    Assumpta!!! M'agrada estar d'ocupa al teu blog!!! Cap problema, estic contenta. Una abraçada.

    Cesc, si és que ens vam conèixer a Personatges Itinerants. I des d'aleshores et llegeixo, comentant o no, però et llegeixo. Benvingut aquí, espero que t'hi sentis com a casa. Una abraçada.

    ResponElimina
  21. Els vegetals també tenen dret a patir transtorns de conducta!

    A vegades un va al contrari del món per voluntat pròpia, a vegades no sap per què, acaba sol i sense saber la raó de com actúa.

    S'ha d'estimar a aquesta gent.

    ResponElimina
  22. Què deu passar, Doe, si menges pipes d'un girasol amb trastorns de conducta? Es deuen encomanar? Hi ha gent que menja moltes pipes!!! S'haurà de vigilar.

    ResponElimina
  23. Si, es cert que a vegades discutim per a convencer a l'altre de que tenim raó... però a vegades és important saber que hi ha altres punts de vista i que, com sempre he pensat i dit, la veritat no és absoluta, sinó que està formade de moltes altres petites veritats...

    ResponElimina
  24. Poca cosa més puc dir que el que ja s'ha dit, només que mentre llegia les opinions de cadascú sobre el teu post, ja fa uns dies, ens imaginava asseguts al voltant d'una taula i parlant del tema animadament, amb aquell "bon rotllo" que tu mateixa dius. Va ser molt enriquidor. Pel que fa a les opinions, sí que és veritat que costa de canviar-les. Sovint només ho aconsegueix la pròpia experiència.

    ResponElimina
  25. L'Espinàs deia en un llibre: és que el fonoll és menys bonic per què no és una rosa? No parlava d'opinions i de maneres de pensar però trobo que s'hi escau. Tot és saber veure el valor de la diferència.

    ResponElimina
  26. Sí, Neopoeta, volem convèncer però no ens deixem convèncer. Però segur que tens raó alguna cosa ens deu quedar de la diversitat d'opinions.

    Laura, és bonic això d'estar asseguts al voltant d'una taula. I parlant d'aquestes coses.

    Jordi, tens raó, s'hi escau i tenim dret a que ens agradin les roses i també el fonoll.

    ResponElimina
  27. Sí, Neopoeta, volem convèncer però no ens deixem convèncer. Però segur que tens raó alguna cosa ens deu quedar de la diversitat d'opinions.

    Laura, és bonic això d'estar asseguts al voltant d'una taula. I parlant d'aquestes coses.

    Jordi, tens raó, s'hi escau i tenim dret a que ens agradin les roses i també el fonoll.

    ResponElimina
  28. Ja heu pensat si aquest que ´va a l'inrevés és el Judes, el rei o el prepotent, l'envanit, l'orgullós, el... Que un hi ha de ser per... Et veig per allà a Doe hi he tafanejat.Anton.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari