He vist unes quantes vegades un miratge. Un va ser molt semblant al de la fotografia (que no és meva). Impressiona veure com una aigua inexistent pot reflectir uns turonets ben reals.
Si et bellugues el miratge canvia. A vegades canvia de lloc, a vegades desapareix, a vegades manté la distància. El miratge més espectacular que he vist mai, va ser al delta de l'Ebre. Es veia un far, al mig de l'aigua, es veia clarament el far i el reflex. Caminàvem a poc a poc i el far s'allunyava mantenint sempre la mateixa distància amb nosaltres, fins que al final va desaparèixer, tot: el far, el reflex i l'aigua, erem al bell mig de la sorra.
Però el que avui em fa rumiar són els miratges mentals. Aquestes trampes que a vegades ens fem a nosaltres mateixos. I en aquestes també existeixen les tres possibilitats, que canviin de lloc, que siguem capaços d'anar mantenint el miratge, mentre anem descobrint trossets de camí ben reals o que tot de sobte deixem d'enganyar-nos i el miratge desaparegui.
Si pogués ser que s'anés allunyat mica en mica, potser seria més suau el despertar, però no: o manté la distància o desapareix de sobte!
Ja se sap que l'ésser humà té certa tendència a enganyar-se a si mateix com a mecanisme de defensa, i hi ha tantes coses de les que ens hem de defensar... els enganys són de molts tipus, i fins i tot hi ha gent que ens ajuda a mantenir-los, però llavors et trobes algú, o una situació que et fa adonar que ni ets així, que no tens allò, o que lluites contra el que seria normal de manera absurda. Podríem citar mil exemples, però no cal. Només dir que la mossegada de la realitat fa molt més mal que una mossegada amb dents i ullals.
ResponEliminaAixò em recorde una vegada que parlavem de l'objectivitat.
ResponEliminaSovint els raonaments, més que per esbrinar la veritat, ens serveixen per justificar allò que ens convé creure.
tota la vida n'és un miratge, i cadascú hi veu el que vol
ResponEliminapuc enredar una mica la troca?
ResponEliminai si el miratge no és tal?
i si gires 12 graus i veus l'orígen del miratge?
i si et que et "cal" és llançar-t'hi per no haver de pensar-hi més i poder-lo recordar en tota la seva inconsistència?
jo també vaig veure el meu primer miratge físic al Delta...
després, hi he vist el segon i m'he deixat caure en l'orígen...
a vegades, les caigudes són plaents... t'has deixat anar alguna vegada en una duna? :)
petons i llepades en-miratge-ades!
Jo ara mateix efecte del costipat tinc un munt de miratges , uff apa bona tarda.
ResponEliminaI si et penses i estàs convençut que veus un miratge i és ben real i gairebé impossible allò que veus?
ResponEliminaXexu, i t ant i també hi ha molt s enganys col·loectius, com dius, ens ajudem i tot a enganyar-nos.
ResponEliminaJoan, tots creiem ben bé allò que volem creure, els argument s en contra ni els veiem, només veiem els que ens serveixen.
Jesús, això si que és una llibertat absoluta. Sí senyor, veiem el que volem veure!
Gatot, sempre els gats, gatets, gatots i gatassos han enredat les troques, les de llana, sobretot. No podria pas ser d'una altra manera. Ja ho provo, ja de deixar-me caure per la duna...
Striper, que et milloris, maco!
Cèlia, tens raó, per pensar que és un mitage ens podem deixar perdre realitats. pe`ro també crec que a vegades algun miratge es torna de veritat si tant ens hi esforcem.
¿Podríamos soportar la existencia sin el efecto de algún espejismo?Idealizar a veces nos hace la vida más ligera,lo peor es cuando nos "despejamos" ¡vaya tortazo!.
ResponEliminaSí, despertar pot ser brutal.
ResponEliminaHe perseguit miratges desperta moltes vegades, els he donat un començament i un final. Quan han estat miratges tristos o preocupants, moltes vegades la realitat ha resultat tranquil·litzadora. Per això intento no preocupar-me de coses que encara no han passat.
ResponElimina