Estany Blau Els peus a terra
el cor damunt d'un núvol
refent camins.
**********
Enlairo l'estel
per tots els camins
que no podem refer...
Onatge
***********
Embolcallat de sentiments,
neix un núvol petitet,
tot blanquet.
I en pegar-li la primera surra,plora.
Sentiments des del principi.
Doe
*******
Amb l'estel enlairat
trobaré nous camins
que parlaran de tu.
Noves flors
**********
"Blanc sobre blau.
Un pont entre els somnis.
Els ulls, un vals"
Barbollaire
***********
Terra i núvols.
Un estel tiba del meu cor.
El meu camí sóc jo.
Joan Grau
Mira, tens la foto aquí a la capçalera per poder comparar i veure les teves evolucions en el dibuix per ordinador.
ResponEliminaEnlairo l'estel
ResponEliminaper tots els camins
que no podem refer...
onatge
I descobrint camins..
ResponEliminaFent camí sempre, Carme!!
ResponEliminaAturar-se és morir un poc.
M'encanten els dibuixos... els fas tu?
Sí, Xexu, jo sóc la "dèries" i ara m'ha agafat la de dibuixar. No ho havia fet mai, però n'aprenc.
ResponEliminaJa tens raó, Onatge, sempre hi ha camins que no podrem refer.
Striper, sempre intento descobrir camins, pe`ro no sempre ho aconsegueixo.
Albanta, m'aqlegro que t'agradin, si que els faig jo. N'aprenc!
També podries viatjar damunt de una
ResponEliminafulla, com Margarida...
El cor damunt d'un nuvol. Buuuf cada vegada que repeteixo la frase tinc una sensació de suavitat a dins, no sé com explicar-ho...
ResponEliminaEmbolcallat de sentiments,
neix un nuvol petitet,
tot blanquet.
I en pegar-li la primera surra,
plora.
Sentiments des del principi.
un poema que em va genial, ja el tinc memoritzat i tot.
ResponEliminaCarles, volar, sempre va bé, damunt del que sigui...
ResponEliminaSí, Doe, sentiments des del principi i fins al final. Gràcies pel teu poema.
Bruixoleta, tu que saps volar... millor que jo, que sempre em deixo els peus a terra, em pots ensenyar camins nous.
Refer camins està bé si es fa amb saviesa, si no fa mal... sempre es poden descobrir coses noves.
ResponEliminaAmb l'estel enlairat
ResponEliminatrobaré nous camins
que parlaran de tu
I al final del camí, trobaré aquell estany que creia que només existia en els meus somnis i allí, assegut a la gespa i esperant-me, com fas sempre i des de sempre, et veig a tu i em sento tranquil·la.
ResponElimina-------
Això de dibuixar amb l'ordinador deu ser dificilíssim... i, no sé per què, imagino que pels esquerrans encara més (ai, ai)
-------
Bona nit!! :-)
Em fa recordar Ítaca, el més important no és l'estany sinó el camí per arribar-hi... fantàstica!
ResponEliminaRefer el camí per tornar fins l'estany blau?.
ResponEliminaTorneriem ensopegar amb les mateixes pedres.
Apendra a fer el cami amb solitud ,peró guiada amb els records,estima,amics i el cor ple d'esperança.
bona castanyada!!.gracies per compartir.
"Blanc sobre blau.
ResponEliminaUn pont entre els somnis.
Els ulls, un vals"
Petonet dolç, nina
:¬)*
Terra i núvols.
ResponEliminaUn estel tiba del meu cor.
El meu camí sóc jo.
Laura, hi ha camins que es poden refer i hi ha camns que no, nop cal forçar les coses. El del llac blau el puc refer tants cops com vulgui.
ResponEliminaNoves flors, gràcies pel teu poema que continua tant bé la ide a d'Onatge. Si no podem refer-los, els camins, en buscarem de nous. Estic amb vosaltres!
Bona nit, Assumpta, gràcies per le s teve s paraules boniques. En això del dibuix, jugo amb avantatge, doncs, no sóc esquerrana!
Cèlia, i en aquest cas va ser-ho més que mai, vam parar a esmorzar a 10 minuts de l'estany i ja no vam arribar-hi. No vam tocar l'aigua. Crec que no ho havíem fet mai això.
Núria, potser no! No cal ensopegar sempre amb les mateixes pedres. La muntanya és ampla, les persones flexibles, potser podem passar pel costat de les pedres.
Barbolaire, gràcies per la teva aportació. De tant en tant, sense que jo ho demani, em trobo amb aquests regalets en forma de poema. Els poso a la vista. Petonets.
Barbollaire, perdona m'ha fallat una ela, abans.
ResponEliminaJoan, una aportació més, estic encantada amb aquests diàlegs poètics! Moltes gràcies!
m'agrada molt aquest post de colors!
ResponEliminaTants colors com participants, i és que cadasscú dóna el seu to especial a cada tema que parlem.
ResponEliminaJa ho diuen que tot depèn del color amb què es mira...
ResponEliminaDe tota manera tu, ets el bressol de tots els colors...
onatge