Silenci de l'aigua.
No batega amb el vent,
no salta ni flueix.
Quieta i indiferent.
Claror de l'aigua.
que ens torna reflexes.
Omple els ulls
dels bocins de sol trencats.
Nostàlgia dolça
dels murmuris del rierol,
de la transparència,
de la clara frescor
de l'aigua ran dels llavis.
* * * * * *
Com ja es va fent habitual, pujo els comentaris poètics fins al post
* * * * * * *
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
M'assereno i no trobo consol
sinó somnis,
només la tebior del riu
em dóna calma.
Cèlia del blog Transparència
* * * * * * * * * *
L'aigua purifica i dóna vida.
Dos arbres es fan l'amor en silenci.
Joan Grau del blog El Cop d'Ull
* * * * * * * * * *
L'aigua calla.
Jo la faig cantar.
Agenollat sobre l'herba humida
acarono la superfície,
cargolant el cel entre els dits.
L'aigua respon.
Canta fluixet,
per a mi només.
Arrenco gotes lluents i les hi torno.
Els aiguallums del sol ballen.
David del blog sOnablOc
Ran dels llavis
ResponEliminadesitjosos de petons.
Has estat a Finlàndia! Com des del meu país, la foto!
ResponEliminahmmm... quina set! :)
ResponEliminaCançó de roca i aigua.
ResponEliminaAigua neta i fresca, ben fresca.
m'assereno i no trobo consol
sinó somnis,
només la tebior del riu
en dóna calma.
L'aigua purifica i dona vida.
ResponEliminaDos arbres es fan l'amor
en silenci.
M'ha agradat la visió del Joan, inspirada en el teu dibuix. El soroll plàcid de l'aigua relaxa tan com el seu silenci. Els arbres s'estimen.
ResponEliminaL'aigua calla.
ResponEliminaJo la faig cantar.
Agenollat sobre l'herba humida
acarono la superfície,
cargolant el cel entre els dits.
L'aigua respon.
Canta fluixet,
per a mi només.
Arrenco gotes lluents i les hi torno,
Els aiguallums del sol ballen.