I vora de l’hort,
mentre anava a veure
si algun capgrós
dels que hi havia al safareig
ja treia les potes,
collia uns rams de flors,
molt petitons, a la meva mida.
La mare, sempre atrafegada,
no me’n feia massa cas.
El pare n’estava content
i em feia anar a buscar
un got amb aigua per a posar-les.
I tu, potser les volies tan a prop teu,
que per no separar-te’n,
les duies sempre a la butxaca.
I a pesar de portarles a la butxaca es conservaben molt boniques.
ResponEliminaa Carme, sempre hem viscut -ivivim- de l'hort, de la terra, i tanta gent que ho ha oblidat.
ResponEliminaLamentablement conec molts llocs on hi havia una masia, una sínia, un hort, i ara hi ha un blocs de prestatges -de pisos- o hi passa una carretera, una autopista..., això si, tot dissenyat des d'un despatx d'algun arquitecte que ha acabat rebent un premi de la diputació...
Fa de bon respirar al teu hort.
Salut.
onatge
Perdona on comença amb "a", en realitat volida dir hola.
ResponEliminaSalut.
onatge
Hola Carme... m'has fet recordar quan anava amb el pare als horts de tarongers i nedava entre el "agret" tan espés que cobria la terra en primavera. Cullia les flors petites i grogues i en feia un rament mentre xuclaven el suc "agret" de la tija finíssima.
ResponEliminaQuins records tan entranyables!!
En el meu món, les flors són a les botigues, als casaments, a les entregues de premis, als jerros, ... No veig flors a les butxaques. Les flors i les olors són lluny... molt lluny.
ResponEliminaCasi bé cada dia d'istiu vaig a l'hort d'una bona amiga ,al costat del riu Cardener.
ResponEliminaGaudir de les olors dels tomaquets
madurats al sol.És un regal.
No sentir-te l'esquena despres de tota una tarda de collir patates.És
recordar la feina feta .uiiii.
Tallar les roses,les margarides per portar a casa .Un quadre marevellos .
Quina maravella la natura .
Quina llastima !! els hortelans i les hortelanas ,no tenen al costat
ningu jove per continuar la feina .
Cada petita flor
ResponEliminaporta dins seu
el misteri de la vida.
Cada petita flor
és un petó
que ens fa la natura.
L’or de l’hort
ResponElimina“...de roig tomaquet i de vedures, collides del seu hort”. (Cançó de matinada , J. Manuel Serrat)
Llàgrima elemental de la natura
ceba ignorant de l’oda del poeta
untada amb l’oli verge proxeneta
coit ancestral amb la tomaca impura
Minimalismes de l’horta que madura
Groc de nesprer, rec d’aigua neta,
sexe exultant de síndria que s’enceta
lliurant les nostres boques de fretura
L’horta de casa va ser el meu paradís.
No me’n van treure ni pecat ni espasa
ni parlaré de tristesa i desencís
Simplement jo, que vaig deixar la casa
cercant aquell nou somni malaltís...
Ara menjo la fruita que s’envasa.
J. Mèlich (Del meu recull "Són sonets"
Em fas tornar a la ment una canço de l'Ovidi Montllor on diu "m'estimo l'horta escanyolida...."
ResponEliminauna abraçada al mig de la naturalesa
i una abraçada a ONATGE!!!
Striper, les més boniques!
ResponEliminaOnatge, doncs au, vinga respira fons! Una abraçada.
Bons records, Albanta, la veritat és que enyoro que no em vinguin més sovint al cap. Potser per això busco una excusa per escriure'ls.
David, les properes que culli seran per a la teva butxaca. Fa dies que en veig unes de grogues lluminoses, hi ha qui en diu sertembres... Un ramet de tres setembres per a tu.
Núria, quina sort, de poder anar a l'hort encara, per a mi ja és un record antic.
Joan, petons de la natura que rebo amb molt de gust i alegria. Un altre setembre per a tu.
Mèlich, amb aquest poema, te n'hauré d e collir tot un ram ben gros, daurat com l'or del teu hort. Gràcies.
Lliri blanc, m'agrada recordar Ovidi, sempre e stà bé. I compartir l'alegria de veure Onatge, també.
Com s'enyora el camp quan està lluny! I quina solució més tendra!
ResponEliminaVeritat que si? sovint hi ha solucions que potser no són molt brillants, o molt eficients, però poden ser tendres o estar carregades de bones intencions. A mi m'agrada fixar-m'hi
ResponEliminaMe asombraban las amapolas y una planta que no sé cómo se llama,es redondeada,blanca y al soplar se deshace suavemente,más de una vez la he visto en fotografías de algún blog.En los huertos de mi pueblo se cultivaba más los frutos que las flores,incluso había más árboles frutales,es un lugar muy frío,en el huerto de mi abuela había un enorme laurel que abastecía a todo el pueblo,una higuera,un guindo (no sé si es correcto)y por los bordes protegidas por las piedras ponían algunas flores,lirios,rosales...
ResponEliminaAquí tambíen se ponien a vece s flore s cultivadas en los bordes de los huertos, però no erasn esas las que yo recogía. Eran las del camino: roselles, pixallits, clavellets de pastor...
ResponElimina