D'antics momentsapedaço la tarda.
Si els mots s'amaguen
m'enfonso en els colors
que encara em porta el riu.
* * * * *
Altres versos que m'apedacen les hores:
I els pedaços faran
ressuscitar els mots.
Riu avall de colors
la tarda escolta.
* * * * *
Xipolleig del riu
a la faluga.
Cançó de bressol
per les ombres de la tarda.
Els colors dels mots
com una carícia
tendrament inesperada."
Barbollaire
I els pedaços faran
ResponEliminaressuscitar els mots.
Riu avall de colors
la tarda escolta.
L'enhorabona pel nou títol i format del blog, Carme. M'agrada molt el teu poema. Els records estan fets de sensacions, entre elles, la vista i els colors.
ResponEliminaEls peixos ballaran al ritme del colors del riu.
ResponEliminaOooh! M'has transportat a Egipte ...en un viatge llunyà ple de bons records! Tot i que se'ns va cremar el creuer!!!! ;)Una aventura més!
ResponEliminaOstres! M'agraden molt els colors del teu blog!
ResponEliminaEls dibuixos els fas tu? Estan genials!!! :-)
També comparteixo els antics moments (que no els actuals, que desitjo que millorin). I si tanco els ulls, certament també que m'enfonso en els colors del riu...
ResponEliminaBonica poema, bastant curta per a mi:-)
ResponEliminaXipolleig del riu
ResponEliminaa la faluga.
Cançó de bressol
per les ombres de la tarda.
Els colors dels mots
com una carícia
tendrament inesperada."
Petonet dolç :¬)******
Noves Flors, així mateix va ser, tal com dius, vaig escriure un piló de coses.
ResponEliminaGràcies, Teresa, una nova etapa.
Striper, ballaré amb ells, al ritme dels colors.
Joana, mirar fotos i més encara buscar records dins del meu cap, és un vici que no em sé treure!
Benvinguda Assumpta, al meu blog. Si que els faig jo, tot just fa un parell de mesos que he començat a dibuixar. No ho havia fet mai i no crec que porti enlloc més que al blog, però m'ho passo bé i el dibuix m'ha acompanyat les vacances d'agost i aquests dies de baixa sense treballar. Gràcies per la visita.
Cèlia, gràcies maca, sempre és bonic compartir sensacions amb tu.
Merike, hauré d'escriure poemes curts ben sovint, per a tu. A mi també m'agraden els poemes curts.
Barbollaire, el caliu dels mots, sempre em sorprèn. Mai no arribo a poder pensar tot el que poden contenir.
Fa dies que tot plegat és un farcell de pedaços que ens fem per sobreviure.
ResponEliminaPreciós com sempre, petons reina!
Ei, m'agrada el teu blog. És especial.
ResponEliminaPetoníssims, Zel
ResponEliminaJero, gràcies per la visita, pots passar sempre que vulguis, però pel que fa al comentari, crec que me guanyes, de molt, el teu blog em sembla molt més especial que el meu. Passaré també.
Egipte... per a mi, un somni, una passió, un desig. Molt. Gràcies per la imatge!
ResponEliminaLaura, Egipte sempre és un lloc molt especial. Desitjat o recordat.
ResponEliminaQue bé tenir recursos per canviar de registre, d'eina, quan et bloquejes.
ResponEliminaSi no els tinc me'ls invento, David.
ResponElimina