Noves flors està fent uns posts molt interessants sobre la bellesa de les matemàtiques.
Jo he participat a la seva proposta.
A cada funció una imatge, a cada imatge un poema. Busqueu les imatges al seu post.
La bellesa de les matemàtiques II: Funcions i poesia
Jo he participat a la seva proposta.
A cada funció una imatge, a cada imatge un poema. Busqueu les imatges al seu post.
La bellesa de les matemàtiques II: Funcions i poesia
1.- Funcions linials
Trencaré la funció linial
si tu em deixes.
¿Què hi fa que a cada fita
hi correspongui una sola solitud?
Vull compartir amb tu
aquest petit espai de vida.
***********
2.- Funcions trigonomètriques
Escolto les ones de la teva veu.
Miro les ones en la claror dels teus ulls.
I com ones que m'amaren,
sento els corbes del teu cos.
***************
3.- Funcions quadràtiques
S'esfilagarsen les paràboles
abans d'arribar fins a tu.
I tu els somrius
amb la cara esquitxada,
com si les provoquessis.
M'ha fet moltíssima il·lusió aquest post teu. És com un regal de tardor. Gràcies.
ResponEliminaAl curs bé un noi que es matematic i te interes en aplicar-ho a les lletres i poemes.
ResponEliminaNoves flors, He intentat els tres dibuixos, però només me n'he sortit amb un. M'hagués agradat oferir-te'ls tots tres. T'hauràs de conformar amb les gavines.
ResponEliminaStriper, Pots donar-li l'adreça del blog de Noves flors i que hi participi.
Tres poemes preciosos, Carme. Me'n vaig al post de la Novesflors. El repte, però, és ben difícil...
ResponEliminaEl dibuix de les gavines està preciosíssim!!! Me'l guarde, si no et sap greu.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies.
I tant! guarda-te'l. Em fa molta il·lusió! Potser l'hagués hagut de signar, oi? Te'l signo i el tornes a agafar, si vols.
ResponEliminaUna bona idea de la novesflors, uns poemes bonics i un dibuix encantador. Tot són coses que ajuden a viure la vida en bona companyia...
ResponEliminaostres què original! m'agrada la barreja, les tres poesies i la relació amb els gràfics i els conceptes, i el dibuix.
ResponEliminaGràcies, Laura, bonica, m'afalagues.
ResponEliminaBruixoleta, m'alegro que t'agradi.
Jo sóc de lletres, lletres: Fa un moment, he volgut fer una regla de tres (per calcular els punts per un jersei) i he estat incapaç de dividir 1000 entre 11... he hagut d'anar a buscar la calculadora...
ResponEliminaAixí que en aquests moments em sento a anys lluny de les vostres ments...
Ja m'ho va dir en Llorenç (el profe de mates de COU) "te les aprovo perquè si no no passaras mai i tens molt bones notes de les altres assignatures, però ja pots anar pregant perquè no et surtin a la Selectivitat"
I, gràcies a Déu, no em van sortir :-))
volia dir "anys llum"... tanta mate m'ha posat nerviosa jajajjaa
ResponEliminaEts molt creativa Carme, una bona idea rere l'altra, sempre sorprenent. Novesflors ha fet una cosa proposta ben original i tu la segueixes i en fas un post propi molt interessant. Preciosos poemes matemàtics!
ResponEliminajo i les mates no ens hem entès mai...
ResponEliminasempre vaig gaudir amb la fascinació de descobrir que els números encaixaven; m'ho passava molt bé amb les mates i no podia entendre perquè tothom la considerava una assignatura maleïda... però m'atreien les lletres i ho volia lligar fins que vaig provar de barrejar-hi els sentiments i... incapacitat total!!! :D
ResponEliminam'agrada com ho fas, carme... sembla fàcil, i fer que ho sembli, té molt de mèrit..!!!
petons i llepades matinumèriques!
Bé com a futur psicòleg ja tinc els gràfics, funcions i escales una mica gastadets... només em caldria fer poesia a classes de psicoestadística... Massa feina!
ResponEliminaSón unes poesies molt maques.
ResponEliminaÉs sorprenent l'habilitat que tens per dibuixar-ho tot i treure una poesia de qualsevol cosa.
Teresa, difícil per a tu? Apa, va! segur que te'n surts moooolt millor que jo.
ResponEliminaAssumpta, cadacú a la seva, en aquest món... ja se sap. Passa de llarg d'aquest post no vull pas fer-te mal de cap.
Gràcies, Cèlia, un petó.
Jordi, doncs au! a pasar de llarg, també!
Gatot, sempre va bé trobar que algú comparteixi fascinacions. Gràcies, petonets.
Doe, no, no, que jo no vull obligar ningú. No cal que t'hi posis, si no en tens ganes, clar que no se sap mai, de cop t'entr a el cuquet...
Joan Grau, moltes gràcies, els dibuixos sempre acostumen a ser copiat s de fotos i no sempre me'n surto. Una abraçada.
el cos d'una dona és fet d'ones...
ResponEliminam'ha agradat moltíssim el segon poema! m'alegra tornar teu món! Ah, i que vagi molt bé amb el teu petit...
no li donis massa llaminadures, eh? (tranquil·la, la meva iaia tampoc no ho va complir mai;D)
D'acord... d'aquest passo de llarg, però en els relats torno a entrar, eh? :-))))
ResponEliminaSimplement odio matemàtiques però llegiré la teva història sencera demà! Promesa!
ResponEliminaNo m'acaben de fer el pes, si vols que et digui la veritat. Penso que són bons, però no del meu gust. :)
ResponEliminaIgnacio, gràcie s pels bons consells de nét. Ja saps que em van molt bé i que els aprofito tots.
ResponEliminaAssumpta, que pots venir quan vulguis, que m'agraa verure't per aquí.
Merike, la barreja de matemàtiques i català pot ser massa per a tu. Passa de llarg! Ne t'arrêtes pas sur les Maths!
Neo poeta, ja se sap, mai no es pot fer res al gust de tothom! Gràcies per venir.
Hola. Els poemes fantastics,Carmé.
ResponEliminaLes mates.... fins que no vaig fer la prova dels 25 anys,no vaig saber estimar-les,compendra els seu significat va estar un regal.
Ets avia ja? quina enveja . sana eh!!
Bo tot arrivara quan sigui el moment.
grácies per compartir
Nuria.
Carme,
ResponEliminaM'he posat al dia després d'uns dies sense connexió...
Realment he quedat bocabadada amb aquesta barreja de mates i poesia. De lletres i sentiments. Buff i mira que costa la poesia!
En saps un niu!!!
Ahhhh i el psot anterior/anteriors me'ls he llegit com una novel.la.
Mare meva quants sentiments i emocions que remenes. Quanta fluïdesa de paraules i quin sentiment tan desbordant...
Jo només et diré " Respira i deixa respirar", "flueix i deixa fluir", "comparteix i alhora estima"...
Com més passa el temps més t'adones de la barreja de sentiments que hom guarda i que sovint afloren sense poder evitar-ho.
Tot un regal! Gràcies!
M'alegro que t'agradin, Núria, jo vaig estimar molt les mates, mentre en vaig estudiar, però amb la psicologia les vaig deixar de banda i mai més les he cultivat. Encara m'agrada si puc donar un cop de mà a algun estudiant amb l'algebra...
ResponEliminaSí ja sóc àvia d'un nen de 5 mesos i tinc la sort que viuen just davant de casa, els tinc a prop i puc veure'l i tenir-lo molt sovint. ja t'arribarà, ja!
Joana, gràcies per venir i per llegir els post anteriors i per les teves paraules. Emm sembla molt bé tot el que em dius... hi estic d'acord. Fluir i deixar fluir.