dimecres, 8 d’octubre del 2008

Des que érem petits - L'hort



I vora de l’hort,
mentre anava a veure
si algun capgrós
dels que hi havia al safareig
ja treia les potes,
collia uns rams de flors,
molt petitons, a la meva mida.

La mare, sempre atrafegada,
no me’n feia massa cas.
El pare n’estava content
i em feia anar a buscar
un got amb aigua per a posar-les.

I tu, potser les volies tan a prop teu,
que per no separar-te’n,
les duies sempre a la butxaca.

14 comentaris:

  1. I a pesar de portarles a la butxaca es conservaben molt boniques.

    ResponElimina
  2. a Carme, sempre hem viscut -ivivim- de l'hort, de la terra, i tanta gent que ho ha oblidat.
    Lamentablement conec molts llocs on hi havia una masia, una sínia, un hort, i ara hi ha un blocs de prestatges -de pisos- o hi passa una carretera, una autopista..., això si, tot dissenyat des d'un despatx d'algun arquitecte que ha acabat rebent un premi de la diputació...

    Fa de bon respirar al teu hort.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Perdona on comença amb "a", en realitat volida dir hola.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola Carme... m'has fet recordar quan anava amb el pare als horts de tarongers i nedava entre el "agret" tan espés que cobria la terra en primavera. Cullia les flors petites i grogues i en feia un rament mentre xuclaven el suc "agret" de la tija finíssima.
    Quins records tan entranyables!!

    ResponElimina
  5. En el meu món, les flors són a les botigues, als casaments, a les entregues de premis, als jerros, ... No veig flors a les butxaques. Les flors i les olors són lluny... molt lluny.

    ResponElimina
  6. Casi bé cada dia d'istiu vaig a l'hort d'una bona amiga ,al costat del riu Cardener.
    Gaudir de les olors dels tomaquets
    madurats al sol.És un regal.
    No sentir-te l'esquena despres de tota una tarda de collir patates.És
    recordar la feina feta .uiiii.
    Tallar les roses,les margarides per portar a casa .Un quadre marevellos .
    Quina maravella la natura .
    Quina llastima !! els hortelans i les hortelanas ,no tenen al costat
    ningu jove per continuar la feina .

    ResponElimina
  7. Cada petita flor
    porta dins seu
    el misteri de la vida.
    Cada petita flor
    és un petó
    que ens fa la natura.

    ResponElimina
  8. L’or de l’hort

    “...de roig tomaquet i de vedures, collides del seu hort”. (Cançó de matinada , J. Manuel Serrat)

    Llàgrima elemental de la natura
    ceba ignorant de l’oda del poeta
    untada amb l’oli verge proxeneta
    coit ancestral amb la tomaca impura

    Minimalismes de l’horta que madura
    Groc de nesprer, rec d’aigua neta,
    sexe exultant de síndria que s’enceta
    lliurant les nostres boques de fretura


    L’horta de casa va ser el meu paradís.
    No me’n van treure ni pecat ni espasa
    ni parlaré de tristesa i desencís


    Simplement jo, que vaig deixar la casa
    cercant aquell nou somni malaltís...
    Ara menjo la fruita que s’envasa.

    J. Mèlich (Del meu recull "Són sonets"

    ResponElimina
  9. Em fas tornar a la ment una canço de l'Ovidi Montllor on diu "m'estimo l'horta escanyolida...."
    una abraçada al mig de la naturalesa
    i una abraçada a ONATGE!!!

    ResponElimina
  10. Striper, les més boniques!

    Onatge, doncs au, vinga respira fons! Una abraçada.

    Bons records, Albanta, la veritat és que enyoro que no em vinguin més sovint al cap. Potser per això busco una excusa per escriure'ls.

    David, les properes que culli seran per a la teva butxaca. Fa dies que en veig unes de grogues lluminoses, hi ha qui en diu sertembres... Un ramet de tres setembres per a tu.

    Núria, quina sort, de poder anar a l'hort encara, per a mi ja és un record antic.

    Joan, petons de la natura que rebo amb molt de gust i alegria. Un altre setembre per a tu.

    Mèlich, amb aquest poema, te n'hauré d e collir tot un ram ben gros, daurat com l'or del teu hort. Gràcies.

    Lliri blanc, m'agrada recordar Ovidi, sempre e stà bé. I compartir l'alegria de veure Onatge, també.

    ResponElimina
  11. Com s'enyora el camp quan està lluny! I quina solució més tendra!

    ResponElimina
  12. Veritat que si? sovint hi ha solucions que potser no són molt brillants, o molt eficients, però poden ser tendres o estar carregades de bones intencions. A mi m'agrada fixar-m'hi

    ResponElimina
  13. Me asombraban las amapolas y una planta que no sé cómo se llama,es redondeada,blanca y al soplar se deshace suavemente,más de una vez la he visto en fotografías de algún blog.En los huertos de mi pueblo se cultivaba más los frutos que las flores,incluso había más árboles frutales,es un lugar muy frío,en el huerto de mi abuela había un enorme laurel que abastecía a todo el pueblo,una higuera,un guindo (no sé si es correcto)y por los bordes protegidas por las piedras ponían algunas flores,lirios,rosales...

    ResponElimina
  14. Aquí tambíen se ponien a vece s flore s cultivadas en los bordes de los huertos, però no erasn esas las que yo recogía. Eran las del camino: roselles, pixallits, clavellets de pastor...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari