dijous, 13 de novembre del 2008

Relats conjunts


Una altra proposta als Relats Conjunts
- Què deuen fer per allà baix?
- Tu no te'ls miris, que s'espavil·lin!
- És que no en fan ni una de bona!
- És el seu problema!
- Ens donaran la culpa a nosaltres... per no ajudar-los.
- És que no hi ha res a fer i són uns inútils, no col·laboren gens.
- Ho emboliquen tot.
- Ho espatllen tot.
- Si però ens tocarà el rebre, si no fem res. Quan el barbut s'enfada!
- Ens tocarà el rebre de totes maneres.
- Si, per més que fem no aconseguiríem tampoc millorar aquesta crisi.
- Doncs ja està! Vaga indefinida fins que es decideixin a col·laborar, ni que sigui una miqueta.

27 comentaris:

  1. Molt aguda la conversa! Molt xulo, el relat ;)

    ResponElimina
  2. Ja m'ho semblava a mi que al cel havia d'haver-hi vaga de braços caiguts...

    Molt bona aquesta conversa entre angelets. S'assembla al que volia fer jo, però acabo de canviar d'idea.

    ResponElimina
  3. Jajajajaja "Tu no te'ls miris, que s'espavil·lin!"

    Eeeeeeeep angeleeeets, que això no s'hi val, eh? :-))

    ResponElimina
  4. No sé perquè però el meu relat també té aquest "optimisme" angelical! Com que encara no l'he publicat... ja m'ho rumiaré millor, o no! És que amb la cara paguen! Això de la vaga, és genial! molt bo! un petó!

    ResponElimina
  5. Genial!
    M'has arrancat el millor somriure del dia.

    ResponElimina
  6. Crisi o estafa...? Veïent que no hi ha cap banquer a la presó, deu ser que els seus àngels de la guarda no fan vaga...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  7. molt bo, molt original. Estem sols!!!!!!... que Déu ens ajudi! :-)

    ResponElimina
  8. Ei! serà que la crisi existeix realment? totes dues hi hem pensat en els nostres relats, si noia, tant si fan com si no fan, tenim tendencia a culparlos de tot.
    Bona pensada.

    ResponElimina
  9. Gràcies, Neo poeta.

    Xexu, sí, home és tens un racó dalt del món assen de nosaltres i de tot! Quina barra!

    Striper, gràcies!

    Molt bé Assumpta, a veure si una mica de bronca el posa en marxa. Haurien de prendre model dels teus. Treballar per una bona causa! :)

    Cèlia, A veure si la vaga també durarà eternament, com la resposta.

    Nove Flors, encara que estiguin de vaga, al menys han fet una cosa bona.

    Jordi, ja veus...

    Onatge, de vaga estan, crec que tots... que no sigui que alguns s'han venut l'ànima al diable que també té els seus poders...

    Bruixooleta, ens haurem d'ajudar mútuament!

    Menta, gràcies per venir, els relats sempre són motiu de retrobaments.

    ResponElimina
  10. Ostres! Si no tenim ni els àngels de banda, com ens en sortirem??? Si hem de confiar en els «totpoderosos» d'aquí baix, malament rai!

    Molt bo!! I tothom en vaga!

    ResponElimina
  11. Mare meva, fins i tot la crisis és parlada al cel! jaja! Molt bon relat!

    ResponElimina
  12. Els banquers han renunciat als àngels. Creuen que amb els diner es pot fer tot. No dic que no hi hagi crisi, però estic una mica empatxat. M'he proposat l'exercici d'hevitar aquesta paraula que, de tant dirla, es deforma (per cert, te forma de forquilla i és de color blau).

    ResponElimina
  13. molt bo el relat...m'agradat (un incis perque no fas un dibuix dels angels ...va! que m'agraden molt els teus dibuixos...porfa)

    ResponElimina
  14. Núr, ens ho han dit ben clar, que ens espavil·lem!

    Nymnia, és que de tant parlar-ne arriba a tot arreu!

    David, de forquilla i de color blau? Em sembla que m'he perdut.

    Mon, les figures humanes em queden fatal. Avui he provat de dibuixar el meu nét i l'he hagut d'esborrar. Però malgrat tot m'encanta provar-ho.

    ResponElimina
  15. M'agrada!
    Si elss fan vaga ...anem apanyats! ;9

    ResponElimina
  16. Renoi! arrivo un pel tard per el comentari.
    Quins angelets més espavilats.
    Molt bé Carme !!
    petons.

    ResponElimina
  17. Ens han deixat solsssss !!! Bon relat, a aquestes hores del vespre sempre és d'agraïr un somriure ! i el dibuix un 10. Fins la propera !

    ResponElimina
  18. Gràcies Núria, per principi, un comentari mai no arriba tard. És igual de benvingut el primer que l'últim. I f a la mateixa il·lusió, exactament.

    Assumpta crec que són més espavil·lats els gteus.

    ResponElimina
  19. Me llevo un poco de este optimismo tuyo a prueba de problemas.Un beso

    ResponElimina
  20. Home un cop de mà per aquí baix no ens aniria malament , encara que siguem tant poc col·laoradors

    ResponElimina
  21. nena, si tens més raó que un sant...company dels àngels, no?

    ResponElimina
  22. Tere no estoy muy convencida que este post sea realment optimismo... que nos dejan tirados, eh?

    Mireia, els haurem de convèncer, a verue si ens els gunayem altre cop!

    Zel, a veure com ens ho fem, de fet crec que som molt s els que no hi comptàvem massa.

    ResponElimina
  23. A veure si s'ho repensen i tornen a la feina, un cop de ma des del cel ens aniria força bé.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari