divendres, 27 de març del 2009

La ginesta

Un post sobre la ginesta, un arbust de flors groques i precioses,
(que he representat com he pogut, veureu els tres intents,
i cap d'ells li fa la més mímina justícia)
dedicat al comentador més fidel de la blogosfera



Escolto una cançó de Françoise Hardy, amb l'Spotify,
vaig aprenent a fer-lo funcionar i tradueixo:
"la trobava massa bonica,
hauria volgut ser ella
perquè els teus ulls em miressin
com la miraves a ella"
Segur que no parlava de la ginesta, però jo barrejo les coses i penso
que estaria bé ser ginesta i que els ulls em miressin com la miren a ella.
Si jo fos la ginesta,
viuria del sol i la pluja.
Dansaria amb el vent
i les fulles que volen amb ell.
Abelles i papallones m'acaronarien les flors,
i jo escamparia color arreu
i també besos perfumats
a tothom que s'acostés.
Si jo fos la ginesta
estimaria els ulls que em miren.


17 comentaris:

  1. La ginesta és una planta maca perquè sí, fins i tot el nom és bonic. I el teu poema també ho és, et trobo molt primaveral!

    ResponElimina
  2. carme...

    vius del sol i la pluja.

    danses amb el vent
    i les fulles que volen amb ell.

    abelles i papallones t'acaronen les flors,

    i escampes color arreu

    i també besos perfumats
    a tothom que se t'acosta.

    estimes els ulls que et miren.

    i, a sobre, tenim la sort que ets una dona, carme, i no una planta o una flor.

    bona nit, carinyeta

    ResponElimina
  3. Moltisimes gracies tot un detall ..`petons amb aroma de ginesta.

    ResponElimina
  4. Gràcies per les dues coses, combinació de poesia i flor, ummm quina delícia!

    ResponElimina
  5. Ets fantàstica, carme! Sempre generosa, pensant en tothom, i a més amb paraules maques.
    Un bon i merescut regal per al nostre Striper, sempre tan atent i curós amb tothom!
    Bon capde!

    ResponElimina
  6. la ginesta esquitxa de groc els nostres camins

    ResponElimina
  7. La ginesta sembla que porti serenitat, al meu poble hi ha un grup que es diu la ginesta i és per a cuidar de la gent amb problemes, ja ho diu tot... unes paraules boniques com sempre...

    ResponElimina
  8. Xexu, tens raó ginesta és una paruala preciosa!

    iruneta, gracies, m'emociona que diguis això de mi, tu si que ets carinyeta. Un petonet.

    Gràcies, Striper, ja sento l'olor!

    Mireia, estic contenta que t'agradi...

    Rita, bon cap de setmana, maca!

    Jesús, uns esquitxos preciosos.

    Cesc, doncs benvinguda la serenitat, que sovint ens fa tanta falta.

    ResponElimina
  9. LA GINESTA
    JOAN MARAGALL

    La ginesta altre vegada
    la ginesta amb tanta olor
    És la meva enamorada
    que ve al temps de la calor.

    Per a fer-li una abraçada
    he pujat dalt del serrat:
    de la primera besada
    m'ha deixat tot perfumat.
    Feia un vent que enarborava,
    feia un sol molt resplendent:
    la ginesta es regirava
    furiosa al sol rient.

    Jo la prenc per la cintura:
    la tisora va en renou
    desflorant tanta hermosura
    fins que el cor me n'ha dit prou.
    Amb un vimet que creixia
    innocent a vora seu
    he lligat la dolça aimia
    ben estreta en un pom breu.

    Quan l'he tinguda lligada
    m'he girat de cara al mar...
    M'he girat al mar de cara,
    que brillava com cristall;
    he aixecat el pom enlaire
    i he arrencat a còrrer avall

    ResponElimina
  10. quan era petita vam anar amb l'escola d'excursió i cada ú, haviem de triar una planta i en tornar a l'escola, fer-ne un treball. Jo el vaig fer de la ginesta, i durant força temps, jo que sóc molt urbana i conec poc les plantes, em feia molta il.lusió quan feia alguna sortida i en veia i la reconeixia. Ara potser hauria fet el treball i per a les imatges hauria fet servir els teus dibuixos (amb el teu consentiment, és clar) :-)

    ResponElimina
  11. Cada cop t'hi prees més.molt encertada// Nosaltres fem servir la segona de fulla estreta per fer catifes, - collir-la, escarrar-la, queda un color groc verdós, però es molt dúctil per posar-la a terra, el vent no se la emporta com a la casanella. Hi han.per aquí, mates fabuloses. Al temps ja pensaré en elles.// ja retorno dels meus dies de tos... ha set empalagós.No em feia goig res de tot això. Quines coses tenim els animalets humans.Bon dia Carme, ahir et llegia però no atinava res, vaig pensar ja hi tornaràs. Que poqueta cosa que som quan la salut falta encara que sigui coses circumstancials.Anton.

    ResponElimina
  12. Cèlia, je, je... quan pensava en el post de la ginesta, només em venien al cap aquests versos, que recordava aproximadament fins a la meitat. Em creia que tan fixada amb ells no podria escriure res més... finalment una mica forçat però va sortir. Gràcies! que l'he pogut llegir sencer!

    Bruixoleta, amb el meu consentiment, i tant! a vegade s em sembla que els meus dibuixos són més vostres que no pas meus.

    Anton, ja tens raó que som poca cosa quan la salut ens falla! Estic contenta de veure't per aquí i sobretot que estiguis millor.

    Joan, què vols... ser ginesta? o simplement un ram de ginesta?

    ResponElimina
  13. Ets...
    ets Joan,
    ets concepte,
    ets ginesta,
    ets paraula,
    ets muntanya,
    ets país.
    Ets.

    ResponElimina
  14. Gràcies, gràcies, gràcies... Carme

    ResponElimina
  15. Ginesta,
    groc de festa,
    rossa testa,
    li dic "dolça
    com la molsa"
    i no contesta.

    M'encanta la ginesta. I el teu poema, i el teu dibuix... Petonassos, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari