Fa dies que tinc pendent de fer el comentari d'aquest llibre. Se'm fa difícil perquè és un a poesia que em sorpren acada moment. Sovint juga amb les paraules, altres cops hi llegeixo sentimetns intensament dramàtics i tot de cop canvien per convertir-se en una mena de broma. Em desconcerta, però no he pogut pas deixar de tirar pàgines endavant i endarrere, per allò del rellegir. Una petita mostra.
Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar
Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
perno ofegar tanta pena
Al racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
perquan diguis que pirem
A la Boca de l'Infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem
és impressionant!
ResponEliminaquina enveja saber escriure així!
bon dia nina!
De vacances?
Petonets dolços a cabassos
Abraçades sense fi
:¬)*******
Sembla que remeni, ara cap aquí, ara cap allà. I el sentit que hi dóna...No cal dir. Una safata de pastissos bem bona. Anton.
ResponEliminaI escoltar al Cassasses recitar-ho encara és millor!!
ResponEliminaConeixes la versió cantada d'aquest poema a càrrec d'en Miquel Gil?
Preciosa i per mi era desconeguda.
ResponEliminaImpressionant, com diu l'estimat poeta, la vas llegint i cada vegada la sents m´s profundament...especial i colpidora... diga'm el títol del llibre, si us plau!
ResponEliminaM'ha encantat! No el coneixia i realment m'ha agradat moltíssim. Moltes gràcies... :)
ResponEliminaper cert, avui torno... més o menys. faré el que pugui. Us he trobat a faltar :)
Ho has definit molt bé, jo, avui, em sembla més aviat broma dramàtica! Perquè que la pena sigui teva, quina sort! (jo me la trec de sobre i per postres no hi pots fer res, ni robar!)
ResponEliminaM'agradaria coneixer el títol del llibre .
ResponEliminaGaudir una tarda de paraules i sentiments tant ben escrits,Fantastic!!
Gràcies, Nuria
A la boca de l'infern, tinc la meva barca ENSORRADA, la sorra li arriva fins a la quilla...
ResponEliminajo també m'apunto a que ens desvetllis el nom del poeta...si et plau...
ResponEliminauna abraçadeta!
Deixa'm entrar en tos ulls
ResponEliminaans que la terra m'ofegui.
Dins ton mar hi haurà remull
i en la barana dels pàrpres, ben junts,
amb pacient estar m'hi assegui.
---------
M'agradat massa per deixar que s'ho mengin els cucs. Anton.
vaja, Carme, tens a tothom pendent del nom? o ens poses a prova a veure si el coneixem?
ResponEliminajo diria que és l'Enric Casasses, si no vaig errat i trobo que és contradictori, com pot semblar, el que d'ell s'ha publicat... tot i que jo no hi entenc...
segurament, és un "gran" poeta... però la veritat és que m'agradaria xerrar amb ell per saber com pensa...
petons i llepades poètiques!
És genial aquest escrit! m'agrada molt i t'hi pots veure i em torna a agradar més :)
ResponEliminaDe qui és? M'ha encantat!
ResponEliminaCarme, no ens dius quin llibre és?
ResponEliminaSeguim jugant als jocs literaris?? ;)
Ara que em fixo...
ResponEliminaJo diria que, en Gatot està en el cert.
És en Cassasses.
I ara llegeixo i veig que en ivaxavi ja ens ho havia dit fa estona...
Hauré de posar remei a tanta incultura meva...
Bona nit, nina
Petonet dolç :¬)***
Ostres, aquest deu ser fill del Cassasses profe de geografia que jo tenia a la UB?
ResponEliminade moment m'ha agradat, aquest poema. Digue'ns el nom del llibre, va, a veure si el trobo a la biblioteca del meu poble!
Un poema que parla per ell mateix...
ResponEliminaEn Miquel Gil el té musicat i el canta. Un treball impresionant. El té editat en el cd EIXOS.
Bona mona.
onatge
De fet no volia jugar a cap altre joc. Simplement que amb el títol tsn llarg ja em va semblar que ho havia dit tot.
ResponEliminaEl títol del llibre és el títol dels post.
"Començament dels començaments i ocasió de les ocasions" d'Enric Casasses. (el de la foto)
Gràcies a tots per ser aquí. Petonets.
Compartim enveja, Barbolaire.
ResponEliminaI no sé si et servir`pa d e consol saber que jo no l'havia llegit fins ara que me'l van portar aquest any els reis.
I sí, estic de vacances, avui paso per casa una estoneta i aquí, al vici dels blogs.
Anton, considero el teu poema com un regal que em penjaré a la barra lateral. És una preciositat.
ivaxavi, sí que conec la cançó. L'he escoltada dos o tres cops i sempre als blogs... si se n'aprenen de coses per aquí!
Striper, aenm passant informació, d'aquí cap allà, d'allà cap aquí...
Zel, està dit, el títol...
Neo, ben tornada! pasarem a fer el cafè, bonica!
Cèlia, ben trobat!
Núria, ja tens el títol al títol dels post!
Gràceis, carles.
Fanal Blau, ja el tens!
Gatot, no us posava a prova, però igulament ja veig que el sabeu! A mi també em desorienta una mica, la veritat, això no treu que hi ha poemes que m'agraden.
Gràcies Cesc!
D'Enric Casasses, Kweilan!
Khalina, és el títol del post.
Montse, doncs això dels parentius, ja no t'ho sé dir!
onatge, sí l'he sentit als blogs.
jo no he llegit cap llibre seu, però tinc un cd on recita poesia amb la música d'en Pascal Comelade i em va agradar molt. I m'agrada com has definit la seva poesia, sentiments intensos, moments dramàtics que s'acaben convertint en broma. I tot plegat desconcertant, però transmet força.
ResponEliminaI aquest començament "tinc una pena tan teva que no me la pots robar...". Genial!