Sota dels pins i vora el marsomriu vergonyosa la caseta.
Acull els instants efímers,
les passes perdudes i els silencis,
només si la mar és calma.
Quan hi ha tempesta
resisteix solitària,
guardada en la memòria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Fa molt bona pinta aquesta caseta! :-)
ResponEliminaAquesta caseta que tenim al cap i que aguanta tots el embids i reacciona sempre...
ResponEliminaAmb lo bé que dibuixes al paint, dius que res d'aquarel·les. Que em diguis que no ho vols provar, em val però que tu no vals per... Això ho faràs creure... Ja saps que la pràctica treu mestre i tu has pujant ja al cim. Anton.
Ja olorem les vacances? Sota un pi?
ResponEliminaFantàstic!
records!!!!1
M'ha recordat l'aire de "Vinyes verdes vora el mar", dona la mateixa calma...
ResponEliminaquina habilitat tan especial tens per fer dibuixos
ResponEliminaUn dibuix precios quina traça que tens.
ResponEliminaSota els pins ( o al mig d'un bosc) a la vora de la mar...seria la meva casa ideal!
ResponEliminaUna abraçada
Aquests instants que ens regales amb les teves paraules i els teus dibuixos, m'enamoren.
ResponEliminaSota els pins i vora el mar... oh!! quina sort :-))
ResponEliminaJo sóc bastant de muntanya, però a aquesta caseta m'hi apunto, eh? ;-)
Estimada Carme...
ResponEliminaEt regalo, virtualment el gerani que m'ha florit al balcó, sense avisar-me.
Un esclat fúccia que m'ha il.luminat el fons més inhòspit.
Petó
Mèlich
jo vull viure en un dels teus dibuixos
ResponEliminaA mi, com en jesús, m'agradaria viure en un dels teus dibuixos, quina delícia!!!
ResponEliminaa mi m'agrada aquest pedrís per asseure'm, mirar i contemplar...
ResponEliminauna abraçadeta, carme!
Rita, És un lloc molt bonic, realment.
ResponEliminaGràcies pels ànims, Anton. No sé encara si em decidiré a provar-ho.
Joana, és de les vacances que acaben de passar, excursions vora el mar.
Cèlia, doncs la calma sempre va bé, gràcies m'alegro que faci aquest efecte.
USD, gràcies altre cop... tot just n'aprenc.
Striper, hi ha cose s que em surten millor que d'altres.
Lliri blanc, era molt petitona, com es feien abans en altrs èpoques aqueste s casetes de vacances, però amb molt més encant que les d'ara.
Gràcies, Trini, bonica.
Assumpta, jo també sóc més de muntanya, però el mar quan t'hi acostes també té la seva màgia.
Mèlich, moltíssimes gràcies pel regal virtual. Un gerani fúcsia que les papallones no se'm menjaran!
Jesús i Mireia, em temo que serien massa petitons per a poder-vos-hi inquibir... :) però si ho voleu provar, podeu triar el que volgueu. ;)
Fanal blau, t'agrada contemplar! A mi també. Contemplar, moltes vegades dóna un estat especial, sensacions especials i si a més a més se t'engegen els somnis...
Una casa acollidora! Tot el dibuix respira un aire de tranquil·litat! Un bon lloc per descansar, sota l'arbre ;)
ResponElimina