Garrigoles, s’amaga i s’ensenya
enllà del camp.
Callen els tractors
amagats al cobert.
Porxades de baladres,
Racons de flors.
I aquest silenci
de portes tancades.
No es veu ningú,
passem caminants i forasters
i ens enduem la seva imatge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
quina bonica descripció tan poètica i visual...!!!
ResponEliminamolt bon cap de setmana, carme!
Un poblet ben tranquil!
ResponEliminaQuina clama més dolça...
ResponEliminaBon cap de setmana Carme. Petonets.
Estimada Carme:
ResponEliminaPassejar pel teu blog s'està convertint en una experiència pels sentits, en el bon sentit de la paraula...-De quina paraula parla avi?
Bé, de les dues paraules volia dir nano...-Quines?
Experiència pels sentits-Això són tres...
Posa el clatell...-No, no, ja marxo i callo...
Espero que disculpis el nano i entenguis el sentit de les meves paraules, bonica.
Avi Gres :)-I quin seria el mal sentit avi?!?
-Plaaaaffffsss!!! Hi hi hi...
Uiii, massa tranquil·litat...a mi em cal una mica més de moviment.
ResponEliminam'hauré de passar per visitar-lo al natural.
ResponEliminaUnes vacances en aquest lloc per meditar, escriure, pintar, escoltar el bruxit d'abelles meleres,veure davant quieta la papallona que volies trobar... Tallar el silenci separant-lo del brugit de l'estres que mortifica.
ResponEliminaLloc per que la pensa pensi per ella mateixa sense cap presió. Bonic, bonic, bonic. Anton.
Per acabar la setmana, la visió d'aquest poblet tranquil ajuda a desconnectar.
ResponEliminaSembla un bon lloc per perdre-s'hi un cap de setmana ;)
ResponEliminaRacons de flors cada un de un color, aquell de tots els colors.
ResponEliminaQuè macos són aquests poblets petits, m'agrada veure els seus perfils, el seu conjunt :-)
ResponEliminaXeXu... jejeje... jo per viure-hi tampoc, però per passar-hi uns dies uffff, ara mateix i sense dubtar-hi un segon :-))
Em porta a la propera primavera dels pobles del voltant a la realitat del cada dia escrita per tu.
ResponEliminaFelicitats!
ResponEliminaLa teva obra gàfica i poètica avença a passos gegantins.
Petó
Quina tranquil·litat!
ResponEliminaVist així ja promet, em suposo que si hi ets deu de ser un gust per a tots, tots els sentits!
Precióssss!
;)