Perduda la bellesa de les flors,
creixen poc a poc els fruits.
I encara és primavera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
de vegades, els fruits més estimats arriben al mes d'abril
ResponEliminaI com les ametlles, són petitons, però tindran molt de temps per créixer amb felicitat.
ResponEliminaTantes que n'he remenat, i ara, ni un en tenim per menjar ametlles tendres...
ResponEliminaDe jovenets i de joves, quantes en passaven per les dents i omplien l'estòmac... Quan encara no tenen gra, i la clofolla és tendra... una miqueta de mel i tots els bons sabors que podem demanar abans de que cuallin definitivament amb gra els trobarem en elles.
Aquell castellà ho deia que tenia una Prima Vera... Somniem, que també ajuda.Anton.
Fruit de tardes de diumengue reunint a tota la familia per treurar-li la closca.
ResponEliminaÈs una bona mostra de que tot torna a reviure, els records ,les flors,els fruits .La natura quina maravella per aprendra .
ResponEliminaEl dibuix ,com sempre molt rebonic.
petons, Nuria
I encara és primavera, temps d'esclats. Les ametlles tendres m'encanten, estan boníssimes.
ResponEliminaEls fruits i nascuts en el pla de la terra.
ResponEliminaEl cicle de la natura... i un dibuix dels que tan m'agraden :-))
ResponEliminaQuins records... El meu cosí i jo asseguts per terra amb un munt d'ametlles i una pedra per obrir-les i extreure'n -amb els nostres dits infantils i bruts- els ametllons tan blancs, tan tendres, i després observar-ne, encuriosits, la clova verda esberlada.
ResponEliminaEl teu dibuix m'ha transportat molt lluny avui.
Una abraçada!
La padrina ja no hi és, ara beuríem orxata d'aumetlla (feta amb els aumetllons!)
ResponEliminaÉs primavera, però avui altre cop amb temperatura d'estiu. Quan estaran a punt les ametlles?
ResponEliminamhhh ja tinc ganes de menjar les ametlles dels ametllers del meu carrer. (En tenim tants que podem fer un bon berenar...!)
ResponEliminaUn petó
A mi m'agrada mirar els ametllers florits, i després menjar-me les ametlles :) Agafar-les és divertit però acabes amb mal d'esquena (falta de pràctica) i pelar-les és entretingut
ResponEliminajo també recordo el gust de les ametlles acabades de collir de l'arbre, obertes a cops de pedra... hmmm!
ResponEliminaun dibuix preciós!!!
la bellesa de les flors cedeix el protagonisme al sabor dels fruits....mmmmm....boníssims!
ResponEliminaJa cauen les flors? Ja arriben els fruits? Com passa el temps!
ResponEliminaun dibuix fantàstic fa companyonia a unes boniques paraules.
ResponEliminabon dia, carme!
Anton, potser no hi res que ajudi tant com somiar! M'agraden les teves històries d'ametllons.
ResponEliminaStriper, quina disfrutada!
Núria, de la natura ho aprenem tot... si escoltem una mica.
Noves Flors, a mi també m'agraden, però aqueste s del dibuix no són tendres, són tendríssimes, minúscules encara.
Cesc, petonets.
Assumpta, gràcies :))
Violette, quin cometnari més bonic. M'agraden els records... encara que no siguin meus.
Cèlia, cada persona que s e'n va per sempre s'emporta alguna cosa irrecuperable. Però en canvi aquestes coses irrecuperables ens porten el seu record ben sovint. No sé si m'embolico. Jo maino he tastat una cosa així orxata d'aumetlla, devia ser boníssima.
Xexu, encara són bebés-ametlles... els falta molt. Fins l'estiu avançat...
Patricia, ja ens avisaràs! Quin berenar més bo!
Khalina, si t'agafa mal d'esquena és que deus collir-ne molts i moltes!
Montse/Arare ja veig que tpothom té records amb les ametlles. Gràcies maca.
robadestiu, el sabor ... és la bellesa dels fruits?
Ma-Poc, entre tirada i tirada de les teves... ja veus com passa el temps!
Fanal blau, gràcies per ser-hi. Bon dia, bonica. Una abraçada.