Els pins amics,
s’apropen i s’estimen.
Tot recolzant-se,
gaudeixen la carena
aprofiten la vida.
s’apropen i s’estimen.
Tot recolzant-se,
gaudeixen la carena
aprofiten la vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
És que si no t'agafes a la vida i la vius el vent se'ls pot endur oi.
ResponEliminaI segur que el vent hi té molt a veure també.
ResponEliminaUau, m'encanta el post... em recorda (no sé perquè, potser és pel dibuix) a unes vacances de setmana santa que vaig passar a la camarga francesa amb la família... suposo que per aquesta sensació de contacte amb la natura... :)
ResponEliminaI donen molts de fruits al estiu el de l'ombra.
ResponEliminaHo diu l'Striper, i és que a l'ombra dels pins en el temps propici, amb aquell airet somniat
ResponEliminaque et ressuscita... Tens la companyia de la fulleraca i recolzat amb un llibre i de tant en tant mirar l'horitzó... plaers que els pins ens acosten per que els gaudim.Fan el seu treball...Anton.
o això o la vida se'ns endú, preciós el dibuixet, Carme...
ResponEliminagaudir dels qui tenim a prop, els amics, aquells qui estimem. I els arbres, segur que aprofiten i gaudeixen més la vida quan es poden tocar els uns als altres. Què agradable poder-nos recolzar...en un arbre, un amic... molt bonic!
ResponEliminaEl text i el dibuix, preciosos.
ResponEliminaFormen com una família, com un grup d'amics, com un equip, "tots units fent força", cadascú sap que a més hi té el suport de l'altre i que així, encara que vinguin mals temps, els serà més fàcil de sortir-se'n.
ResponEliminaM'ha agradat, molt i molt !!!
Bona setmana, Carme !
;)
Cesc, doncs arrelem-nos a la vida i endavant... ben recolzats pels amics.
ResponEliminaXexu! ai! quines coses que tens! El vent, el vent! Són amics, home!
Neo, en veure'ls no vaig podser aguantar-me el riure. Els vaig trobar tant bufons... metàfores naturals que bé s'han d'aprofitar.
Striper, ombra amiga, segur!
Anton, una bona tarda es passaria tal com descrius!
Zel, gràcies, millor recolzar-nos no?
Gràcies, bruixoleta. Una abraçada.
Kweilan, gràcies bonica.
-assumpta- sempre ajuda recolzar-se. Ja hem vist que hi ha ventades que ho tomben tot, però n'hi ha que no són tan fortes i junts resistim.
M'has "pillat" somrient-te mirant el dibuix que t'ha fet l'Anton. És gairebé impossible no respondre't amb un altre somriure.
ResponEliminaEls pins son realment uns arbres ben ibicus, tant els veus recolzant-se i gaudint de la carena, com ben abocats sobre el mar, com si el vulguessin abeurar.
És una bona colla que va d'excursió, eh?
ResponEliminaGràcies, Trini!
ResponEliminaEls del PiT, tots d'excursió, avi Gres! Ells i nosaltres.
Maco el dibuix1 bon retorn a la feina
ResponEliminaVent de dalt? (aquí, del mestral, també en diem vent de dalt)
ResponEliminaGràcies Mireia, bon retorn a tu també!
ResponEliminaCèlia, aquesta del vent de dalt no la sabia! ja en sé una de nova!
Bona forma d'aprofitar la vida ;)! Bonics, els pins!
ResponEliminaQuè maco... s'ajuden i es recolzen entre ells :-)
ResponElimina