Fa fred a fora.
Afortunats narcisos.
Darrere els vidres
reben l'escalforeta
del sol i dels teus ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si les nostres mirades donen moltes vegades escalforeta, malgrat hi han mirades que et deixen gelat.
ResponEliminaAvui el teu poema m'aconsola. Avui tenia fred... quina sort els narcisos de la Merike!
ResponEliminaM'enamoren les teves paraules.
ResponEliminasí, els narcisos finlandesos deuen agrair molt trobar-se a l part de dins de les finestres. :-D
ResponEliminaCom ho conjugues, dos deures que units es complementen i s'enalteixen, quina gràcia hi tens. Una abraçada Anton.
ResponEliminaSi, si, tens una gràcia especial .. m'encanten aquests dibuixos tant senzills!!! A veure si m'en regales algun, que el posarè encantada al meu blog!!!!
ResponElimina;-D
Això és veritat, afortunats ells.
ResponEliminaEl teu poema és d'una dolcesa molt gran, és preciós!!!
ResponEliminaMira que jo, com sóc mig analfabeta-poètica, sempre em fixo amb els dibuixos, però el d'avui és tan tendre que m'ha encantat :-)
Ostreeeeeeeeeeessss quina passada el dibuix de l'Anton!!! :-))))
ResponEliminammmm.... ve de gust ser aquests narcisos, escalfats pel sol i la mirada, i l'altre costat el fred...
ResponEliminaSí que n'hi ha de totes, Striper, però estic segura que quan la Merike mira els seus narcisos, els escalfa...
ResponEliminaCèlia, una abraçada consoladora, doncs...
Gràies, Eva!
Sí, Jesús, els finlandesos sobretot!
Ai! Anton! com m'afalagues, gràcies, un cop més! Ja he posat el dibuix.
Eli, doncs ja te'n faré un, de què el vols? A veure si em surt!
Cesc, una abraçada... ;)
Assumpta, sí al final t'aficionaràs a la poesia. Oi que és xulo, el dibuix de l'Anton?
Bruixoleta, quan fa fred, milloor estar per la part de dins, oi?
ResponEliminaLa primavera té dos noms: Merike/Carme!
ResponEliminaUna abraçada primaveral i molt records!!!!!
Bona nit Carme que demà matino!
I com sempre...donant caliu de paraules acolorides i colors aparaulats!
ResponEliminaOh que bé!!! Doncs no ho sé, potser alguna cosa que identifiqui al meu blog???
ResponEliminaPerò tu no t'amoïnis, sigui el que sigui, segur que m'encantarà!!!
Una abraçada
Oooh, la primera vegada que he vist, meravellosas..Avui +9C a Hèlsinki i a BCN no so però molt fred tostemps.Quan ritornaré escric més quan puc trobar el Translendium..Fins aviat, preciosa!
ResponElimina