dimarts, 28 d’abril de 2009

Jardí


La imposició dels límits de la tanca és respectada.
Cap d’ells s’ha atrevit a desafiar l’ordre establert,
a sortir i arrelar en lloc inadequat.
A l’interior, però, la vida es desferma
no hi ha ordre ni normes.
No es deixen perdre cap oportunitat
de viure intensament.
Llavors i proximitats.

19 comentaris:

  1. Les llavors no coneixen limits per sort, a vegades per desgracia trasgenica.

    ResponElimina
  2. ja se'ls farà un esqueix en el lloc dèbil...Anton.

    ResponElimina
  3. Una mica com nosaltres, Carme. :)

    Molt bona reflexió a l'entorn del teu dibuix.

    ResponElimina
  4. Striper, sembla mentida com respectaven la tanca i això que les branques sobreixien, i per tant les llavors segurament també, enqualsevol cas no arrelaven.

    Anton, vols dir dèbil per falta d'espai o de llum o de...

    ResponElimina
  5. Trini, ja m'has pescat! I és que no hi ha com venir de la mateixa galàxia...per cert això del club dels extraterrestres... on ens hem d'apuntar? Una abraçada. :)

    ResponElimina
  6. Aquest escrit teu té diverses interpretacions. Molt bo.

    ResponElimina
  7. Opino com la kweilan, eh? un escrit per reflexionar i extreure'n més d'una conclusió.
    Petonets!

    ResponElimina
  8. és que han de viure intensament,tot ve, tot se'n va :)

    ResponElimina
  9. Kweilan, Montse, doncs vinga, cadascú la seva! Una abraçada.

    I tant, Cesc, a viure intensament, doncs!

    ResponElimina
  10. Veia ,fà temps, uns arbres darrera una tanca,alts,fantastics. Feia dues generacions que estaban plantats.De cop un dia ens llevem i algo faltava ,els arbres .... cap ni un.Tots tallats de nit,amb nocturnitat i alevosia.Ara hi han pisos inacabats. El paissatje transformat.
    Ells no volian surtir de la tanca,tenien prou alçada per veure fora. S'han transformat en paper ?
    Nuria

    ResponElimina
  11. Ja em vaig acostumant a la teva nova imatge, Carme :-))

    El dibuix m'agrada molt, amb les tonalitats de verd diferents...

    ResponElimina
  12. Bonic text :) i molt bones les reflexions que estàs despertant en els blocaires! I el dibuix... un deu! :)

    ResponElimina
  13. Un espai curiós, tant el de dins (llibertat) com el de fora (limitació)...

    ResponElimina
  14. mentre poguem sentir la llibertat, a l'interior... M'ha agradat molt aquest escrit!

    ResponElimina
  15. Vinc a deixar-te una abraçada i a dir-te gràcies per comentar la meva absència a cal Cesc, ets una joia, Carme, esperem a sortir del forat...

    ResponElimina
  16. quin joc de contrastos i ambigüetat

    ResponElimina
  17. Aquest poema està ple de dobles sentits. M'encanta la manera com estan encadenades les paraules, aquest joc és fantàstic, com el jardí que ens ofereixes.

    ResponElimina
  18. Aquest granulats són nous! Quina impressió! M'agrada veure l'evolució que fas. Cada vegada reflecteixes més els detalls.

    ResponElimina
  19. bona parabola! entenc una mica el rera fons

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari