Trucar a la porta,amb la paciència dels anys
i el seu so sord
com de qui no té pressa.
Si obren o no obren,
potser tan se val.
Potser en tinc prou
de sentir el teu so.
Toc, toc, toc,
picaporta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Fa tant de temps que tenim timbres que ni me'n recordava d'aquest toc, toc.
ResponEliminaPerò el primer que m'ha vingut al cap és una altra lectura: de vegades "truquem" encara que no rebem resposta perquè donar ens recompensa.
toc toc toc...
ResponEliminabona nit, carme...
un bon trajecte!
Tres pics i repico.
ResponEliminaa mi també m'atrauen les portes. Hi ha un blog portugués especialitzat en fotos d'aldabes, portes i panys, on podries enviar aquesta imatge.
ResponEliminaSegur que t'obren, Carme, el teu toc toc és especial.
ResponEliminaQue passis uns bon dies de descans! :-)
Cada cop n'hi ha menys, no? Però és clar que als pisos no n'hi pot haver!...
ResponEliminaTu també sempre estas a punt a escoltar el toc,toc a la teva porta per atendre amb mimosa cerimònia constructiva. Ningú es pot negar a obrir la seva porta, abans tu ja las oberta amb total conseqüencia.TOC,TOC.... Gràcies per obrir-me un dia. Anton.
ResponEliminaToc, toc, podem passar oi? Cada vegada en queden menys! Bé, a la ciutat diria que pràcticament cap...
ResponEliminaLes portes, plenes de misteri i intimitats, per sort!
ResponEliminasón maques les portes, sobretot obertes
ResponEliminaHola Carme, m'encanten les portes com la teva. Recordo un viatge a Sueca, on vaig gaudir d'una col·lecció de portes i picadors.
ResponEliminaA rel del teu poema m'ha vingut això...
Sempre hi ha
una porta tancada,
perquè no la
saben obrir.
D'altres el temps
ha petrificat
pany i frontisses.
Altres han
perdut la clau.
I la que té
un picador
d'orelles sordes.
I la porta que s'obre
i no s'hauria
d'haver obert mai.
La que sempre
està oberta.
La que sempre
està ajustada.
La porta de
mal passar.
La porta de tots,
però només un
té la clau.
Mal profit
li faci...
Bé, una vegada més he traspassat la porta.
Salut.
onatge
Hola Carme, m'encanten les portes com la teva. Recordo un viatge a Sueca, on vaig gaudir d'una col·lecció de portes i picadors.
ResponEliminaA rel del teu poema m'ha vingut això...
Sempre hi ha
una porta tancada,
perquè no la
saben obrir.
D'altres el temps
ha petrificat
pany i frontisses.
Altres han
perdut la clau.
I la que té
un picador
d'orelles sordes.
I la porta que s'obre
i no s'hauria
d'haver obert mai.
La que sempre
està oberta.
La que sempre
està ajustada.
La porta de
mal passar.
La porta de tots,
però només un
té la clau.
Mal profit
li faci...
Bé, una vegada més he traspassat la porta.
Salut.
onatge
Aquesta tarda mateix en faré servir un (si es que la porta no resta ja oberta, com sol ser habitual).
ResponEliminaA veure si em recordo i el fotografio.
Tenen un "toc" especial, oi?
Noves Flors, doncs deus tenir raó... o és que a mi m'agrada trucar.
ResponEliminaFanal Blau, t'obro la porta de bat a bat... passa, passa...
Striper, trucvada personalitzada? així reconeixerem la maerna de trucar de cadascú...
Jesús, mai no m'atreviria les meves imatges sempre són manllevades amb permís dels seus autors...
Rita, no em puc queixar, sempre m'acaben obrint.
Mireia, Abans també n'hi havia als pisos, però diferents, com une s manetes més lleugeres i petitones.
Anton, gràcies! Portes obertes a les bones trucades!
Ma-Poc, passa, passa....
Cèlia, sort de les portes, que es poden tancar i obrir per a les intimitats.
USD, fins i tot si estan tancades duen en elle s la possibilitat de ser obertes.
onatge, gràcies una vegada més, contemples una pila de possibilitats... totes?
-assumpta- ja me l'ensenyaràs.