La tassa buida
queda de testimoni
de l’hora quieta.
Aportació d'onatge
Sol amb la tassa,
la solitud de l'aire
i l'empremta dels
teus llavis...
I Una altra de Noves Flors
...llavis com a pinzells
rubriquen el silenci
rubriquen el silenci
descans del dia...
La tassa ha fet el seu treball, ara... doncs pot fer migdiada fins que la retirin. Ja ho son de servicials eixos objectes, que fariem sense ells? I no ens en donem compte... Anton. Bona festa.
ResponEliminaMe n'has fet venir ganes...
ResponEliminaVaig a fer-me un te abans d'anar a yoga! Ale!!
:)
Sol amb la tassa,
ResponEliminala solitud de l'aire
i l'empremta dels
teus llavis...
Salut.
onatge
m'imagino al propietari de la tassa fent la migdiada al sofà després del cafè.
ResponEliminaun dels moments feliços del dia
ResponEliminasí, una d'aquestes felicitats petites
ResponEliminauna bona companya la tassa del cafe!!
ResponEliminaUna bona tassa de cafe, o xocolata..
ResponEliminaEn cuanto te cuente me voy a hacer un chocolate instantáneo,¿Qué es la hora quieta?Yo menciono siempre la hora feliz refiriéndome a la de dormir porque esa postura es la mejor para mis males,el libro que comento lo compré por el Cercle de Lectors,ahora pediré "El silenci" de Gaspar Hernández y "El nas de Mussolini" de Lluís-Anton Baulenas,este año no fuí a mirar libros el 23 de Abril porque tengo muchísimos comprados de los últimos años y me acompleja tenerlos pendientes de leer,del Círculo me había borrado varias veces,pero mi hija se apuntó hace poco y aprovecho para pedirlos en catalán.Un abrazo
ResponEliminaTere, me refiero a la hora tranquila, de la sobremesa i el café, el libro o la siesta o bien uno con cada cosa... él la siesta y yo el libro.
ResponEliminaCafè? Xocolata? nooooooo... Un bon te hi havia a aquesta tasseta tan maca :-))
ResponEliminaTorno a felicitar-te pel teu haikú, tens una gran capacitat per fer-ne! I aquest dona una sensació de matí i de tranquil·litat...
ResponEliminaAra sóc amb la meva tassa, fent cafè i llegint-te, llegint-vos...
ResponEliminaBon dia!
...m'agrada aquest haikú...
ResponEliminamolt bon dia, carme!
M'agrada molt la imatge de la tassa, i l'emprenta dels llavis de qui parles sembla interessant :)
ResponEliminaPreciós! La meva tassa de l'esmorzar del matí encara deu ser buida a la cuina...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina...llavis com a pinzells
ResponEliminarubriquen el silenci
descans del dia...