He vist que poques persones coneixen la paraula muricec. Segur que persones de comarques tant diferents com els que correm per aquí, en diem noms molt diversos.
Com els dieu, vosaltres?
Ja en tenim unes quantes, afegiu les vostres als comentaris?
1.- ratpenats
2.- ratapinyada
3.- muriac
4.- muricec
5.- ratapenada
6.- rampanat
7.- ratapaixet
8.- voliac (trobada moooolt més tard a cal porquet)
Jo també desconeixia la paraula. La que conec i que sempre s'ha dit a Mallorca és rata pinyada :) És curiós la quantitat de paraules que podem arribar a utilitzar per designar una sola cosa.
ResponEliminaBesets!
Jo sempre havia sentit lo de rampanat.
ResponEliminaJo em quedo amb ratpenat o ratapinyada, que també acabo de descobrir que s'escriu així, junt.
ResponEliminaJa puc tornar-me'n a dormir!
A casa meva sempre hem dit rat penat, o rata pinyada.
ResponEliminaL'altre dia a l'escola vaig sentir "murcièlag", però vaig mirar als diccionaris i de seguida vaig saber que és que la persona que ho havia dit feia una traducció literal del castellà, no pas que en fos una varietat dialectal de cap indret.
Al Bages sempre hem dit rampanat.Ta com ha escrit striper.Muricec no conexia aquesta paraula.
ResponEliminaGràcies per comparti.
Nuria
Moricec, en diem al meu poble, la o una mica u però no del tot, els de poble, poble, fan una o ben oberta igual que la del "Lo". Es clar que pujant la rivera del Sió només a foraradea ja ho fan diferen i a Agramunt ves a sabre.
ResponEliminafe d'er-rates : Forarada. Poblet petitó que te un bon restaurant per cert.ribera, diferent , la meva amnèsia ortogràfica es ja incontrolable.
ResponEliminaRata penada.
ResponEliminaCaterina, doncs, com acasa meva ho hem dit sempre "ratapinyada"
ResponEliminaStriper, doncs el poso a la llista.
Gràcies, Jordi, ara sóc jo que me'n puc anar a dormir.
Montse, ja veig que som majoria...
Núria doncs ho escriuré així en honor dels que sou del Bages.
Gràcies Miquel Àngel, ai! quasi, quasi l'encerto... només per una U-O!
NBov es Flors, doncs la poso a la llista, però també ho escric junt... el Jordi m'hi ha fet fixar.
Jo, de més petita, recordo haver sentit "ratapinyada"... però darrerament, sempre "ratpenat"
ResponEliminaJejejeje enlloc de posar "jo, de petita" he posat "de MÉS petita" :-))
ResponEliminaSi és que sóc una criatureta...
Per aquí, ratapaxet!
ResponEliminaEstic fent un treball sobre “El comte Arnau”, de Josep M. de Sagarra, i, buscant informació, he entrat a aquesta pàgina, per la qual et felicito.
ResponEliminaPel que he trobat, muricec és un mot propi de la parla de la Franja de Ponent, on, cada any, a la Nit de la Cultura de la Franja de Ponent, s’atorguen diferents premis a particulars i a institucions que es distingeixen en la defensa del català. L’estatueta que reben els premiats és anomenada “muricec”, ja que aquest mamífer volador és la figura que es representa a l’emblema de la Institució Cultural de la Franja.
Segons el Diccionar Català-Valencià-Balear, muricec ve del llatí “mure caecu” (rata cega).
I ara em permeto transcriure’t els versos “culpables” inicials ded tot aquest “rotllo”, però que m’ha semblat que et podria ser interessant.
(El comte Arnau explica a la seva muller que la foscúria als boscos durant la nit no solament no l’espanta, sinó que fins i tot hi troba un món que l’atrau i el fascina):
Als boscatges veureu que s’hi congria
una mena de tropa i de ramat,
que et va fent la més rara companyia
i et dóna com un bleix d’esperitat.
Hi ha un xiboc golaoberta que t’espera,
el muricec voleia com un foll,
i el xot banyut comença la cacera
sense fer ni una gota de soroll.
Sagarra, un gran expert en ornitologia, utilitza amb freqüència molts noms d’ocells en els seus poemes. En aquests versos, a part del muricec, anomena dos ocells nocturns: el xiboc (o “siboc”), i el xot (mussol) banyut.
Gràcies, Enric!
ResponEliminaCrec que faré un post amb la teva informació, si no et sap greu...
Naturalment que sí. Només faltaria!, i de ben segur que serà un plaer llegir-lo.
ResponElimina