El lector (The reader) de Stephen Daldry - 2008

És una pel·lícula força dramàtica, però que fa de bon veure. Està ben feta i planteja temes ben interessants.

Situada en els anys després de la 2ª guerra mundial, cap als 50. Un noi jove de 16 anys, es troba malament un dia, a l’autobús, quan torna a casa. Ha de baixar i es fica en una entrada per refugiar-se de la pluja i allà vomita. Una dona que viu allà l’ajuda i l’acompanya a casa. En refer-se de la seva malaltia, unes setmanes després, la va a veure per a donar-li les gràcies i li duu un ram de flors. Entre els dos, malgrat la important diferència d’edats, s’estableix una relació eròtica i amorosa. S’acaba sobtadament quan ella se’n va sense dir-li res, ni deixar rastre. Al cap de 7 o 8 anys, quan Michael és un estudiant de dret, assisteix a un judici i la veu al banquet dels acusats per crims contr a la humanitat, com a vigilanta d’un camp de concentració.

La pel·lícula té diversos temes de fons. La importància que pot tenir un amor, per efímer que sigui, deixant empremtes per a tota la vida. També planteja un tipus de personalitat d’aquesta dona, dura, però potser no pas dolenta, que mira la vida com una cosa tant dura com ella i que creu que a cada moment un ha d’assumir el paper que pot o que li toca, fins a les darreres conseqüències. I que de revisora de tramvia, passa a treballar a la Siemens que fabrica armes i després de vigilant al costat dels nacis. I encara que sembli impossible intenta ser honesta amb allò que ha fet, i les altres acusades se n’aprofiten.

Michael s’esgarrifa, intenta entendre, escolta, pensa, es turmenta, es desespera, es planteja intervenir i finalment no ho fa…

Ha estat un estona emocionant i intensa, per pensar, tristament amb els homes, les dones i els nostres motius, les nostres justificacions, la nostra duresa que és a la vegada feblesa. Jo us la recomano, si en teniu ganes.