Dibuix per l'Eli, amb tot l'afecte. Un bocí de la pomera dels seus pares que he trobat al seu blog.
.
Aixeca el dit cap al cel
.Aixeca el dit cap al cel
mentre surten les flors.
Els pins l'envegen en silenci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El meu "actualitzador" m'indica un post i, quan entro, ja n'hi ha un altre jeje
ResponEliminaTens una productivitat molt alta... al temps que omples el teu blog de versos i dibuixos per regalar... o a canvi de somriures :-))
em fa gràcia pq puc notar l'enveja dels pins, des del fons. Curioses sensacions humanes que ens desperta la naturalesa. Tot i que tractant-se de pins, segur que és una enveja sana :-)
ResponEliminaDe pomes dolçes, de pinyos durs de pelar.
ResponEliminaOh Carme!!!! Moltes gràcies!!!! Em fa molta il·lusió!!!!!! És molt bonic!!! Ara que he canviat el blog amb colors de primavera quedarà molt i molt bonic el teu regal!!!!
ResponElimina;-D
I ja fa temps que ho volia demanar però, com fas aquests dibuixos, Carme? Amb quin programa? Tenc curiositat :)
ResponEliminaBesets!
La foto de la pomera ja era maca, però aquesta és una altra forma d'expressar-la i a més amb poesia inclosa :)
ResponEliminatens aquesta capacitat encisadora de sorprndre i corprendre'm...
ResponElimina:)
sorpr"e"ndre...
ResponEliminase m'estarà encomananr el teu clicar de lletres??? :))
un somriure ample!
I crec ferventment que amb la cura i amor que està realitzada, fins cuallaran les flors i no seria estrany que més endavant s'hi pugui collir alguna poma, ja ho direu que si en sobren poden, allò que es diu... guardar-se una poma per la sed. Anton.
ResponEliminaA mi també em fa enveja la pomera :)
ResponEliminaUi! Només de pensar el les pomes que tindrà aquest estiu!
ResponEliminaMolt bonica la pomera, no m'estranya l'enveja dels pins ;)
ResponEliminaAssumpta, si és a canvi de somriures, qualsevol cosa...
ResponEliminaBruixoleta, enveja sana, sana, segur!
Striper, dues enveges doncs!
Eli, m'alegro que t'agradi!
Caterina, doncs amb el Paint!
Cesc, no em surt de posar imatges sense paraules.
Fanal blau, espero que no se t'encomani, no, no, que això meu va de mal a pitjor! Somriures a dojo, preciosa!
Anton, sempore m'ha fet gràcia això dela poma per la set.
khalina, t'has posat de la banda dels pins...
Cèlia, predius un futur deliciós.
Ma-Poc, ja veig que ets comprensiu amb ells...
Els pins l'envegen en silenci. Quan puc escriure comme ca, parlo la llengua catalana!! Com ets? Escric al hotel, molt dificil sense el traductor... Una vacanca meravellosa, vol viure a BCN tots els dies de mi vida.... Però a casa el 23 abril, byaaaah... Quina enveja...
ResponEliminaI no pares, quina dona...qui t'empaiti...encara ha de néixer!
ResponElimina