L’hem trobat ben mudada:
figues de moro als peus
un xal de pi,
i vestit d’olivera.
Porta un barret de cel
i de tant en tan, es posa
arracades de núvol.
figues de moro als peus
un xal de pi,
i vestit d’olivera.
Porta un barret de cel
i de tant en tan, es posa
arracades de núvol.
chapeau!
ResponEliminaben ben acompanyadeta, doncs!
un petó! vinga...dos...o tres...
Estic esperant... L´ordinador al hotel és mauvais, mauvais...A bientôt!
ResponEliminaPronto hará un año que comenzaste con tus dibujos,tienes una buena y preciosa colección de ellos,¿para cuándo la exposición?.Un abrazo
ResponEliminaTere!!!
ResponEliminaen cuánto me deje...le monto una!!!
Seria fantastica una exposiciò dels teus dibuixos.
ResponEliminaÈs vesteix de diumenge per fer sentir mès acollit al visitant.
Nuria
Em trec el barret,. I les figues de moro m'agradan.I molt.
ResponEliminano hi ha res com anar ben vestida
ResponEliminaQuin poema tan maco!! :-)
ResponEliminaTota la simblogia d'anar ben arregladeta jeje... i les arrecades de núvlo, és clar, només de tant en tant :-))
Diu Tere que aviat farà un any dels teus dibuixos... jo els he vist sempre :-)) En deus tenir un munt!! Podries fer una selecció i fer una exposició com diuen per aquí :-))
Això no para. Cada dia vestuari nou. Propostes canviants i ben logrades.Per temes o etiquetes l'exposició quan sigui, per que hi ha varietat. Jo vaig amb el meu saxofon tocant fins que em cansi... Anton.
ResponEliminauna ermiteta?, quin benestar que donen els teus escrits i els teus dibuixos!
ResponEliminaM'agrada molt el dibuix!
ResponEliminaM'agrada el barret de cel i les arracades de núvol (tot i que de moment no les veiem ;) )
ResponEliminabonic dibuix...d'on es l'ermita?
ResponEliminaQue bonic això de "arracades de núvol"...
ResponEliminaés molt bonic!!!
Així que dibuixes.. jo com que fa poc que em passo per aquí, no les sé aquestes coses! aviam si t'animes i fas l'exposició, que la gent s'engrescaria!
ResponEliminaSublim tan el dibuix d'avui com el vers que l'acompanya! Preciosos
ResponEliminaM'apunto a aquesta llista per a votar una exposició d'aquests dibuixos. Hi tens una traça especial, crec que ja és com un ritual l'anar esperant quin faràs cada vegada.
Ja he de plegar veles, però reconec que el passeig que he fet avui pels blocs, ha estat molt enriquidor, i per postre aquest teu
una delícia!!!
Bona nit, Carme!
;)
i què boniques estan les cases quan es guarneixen d'aquesta manera, o quan ho sabem apreciar... m'agrada com fas presents les coses subtils
ResponEliminaGràcies, Fanal blau, una abraçada ben forta. Uf! una exposició és una cosa seriosa, eh? i això meu són dibuixets...
ResponEliminaMerike... quina visita llampec avui al teu hotel!
Tere, creo que me sobrevalorais con mis dibujos. No creo que nunca me atreviera a ningua exposición. Un abrazo.
Núria, no si al final m'ho fareu creure!
Striper, però punxen molt!
USD, la caseta n'anava de ben vestida...
Assumpta, l'agost de l'any passat, no gaire ben connectada i amb mono d'ordinador vaig començar a fer dibuixos quan no podia connectar-me. No en sabia gens i n'he anat aprenent en aquests mesos. per a mi és un joc divertit, però d'aquí a fer una exposició!
Anton! També toques el saxo? Això si que és un artista complet i no jo!
Cèlia, no és una ermita, no, només una caseta.
Gràcies, Cesc.
Ma-Poc, és que se les havia tret... però a vegades se les posa.
Mon, no és una ermita, és una caseta antiga, petita, ran de mar una mica més amunt de Port Lligat, una mica més avall del cap de Creus.
Gràcies, Eli.
Patricia, n'aprenc bonica, fent un dibuix cada dia, per força, tot s'aprèn amb la pràctica.
-assumpta- ja no sé què més dir de l'exposició. Virtual voleu dir?
Bruixoleta, m'alegro que t'agradi, perquè és una cosa que no em surt gaire de natural... l'he de buscar dins meu, concentrar-me, rumiar... i al menys em recompensa si t'agrada.
Carme! A aquestes hores, només pensava "penjar" el joc d'en Tibau.
ResponEliminaPerò he llegit el teu comentari i no m'en puc d'estr:
SI, Crec que és moltíssssima gent la que està "enganxada" als teus dibuixos+haikús.
O sigui, que voto doble per al tema de l'exposició, je, je !!!
Apa! Bon dia, guapa!
;)
El mes d'agost... quina gràcia em fa perquè el meu blog el vaig crear el novembre de 2007 però jo sempre considero que, en realitat és de maig-juny de 2008 que és quan el vaig "activar"... i no sabia fer quasi res de res jejeje vaig haver de preguntar què volia dir tot això de "Podeu utilitzar algunes etiquetes HTML..."
ResponEliminaEn fi, que si vas començar a dibuixar a l'agost jo llavors feia els primers passos :-))
Com passa el temps, eh?... No és pas una frase feta, no, que és una realitat!
Que preciós!!! M'ha fet pensar en aquella cançó d'en Salvat-Papasseit i que canta en Llach, "La casa que vull"...
ResponEliminaJo també voto per l'exposició.
ResponEliminaM'ha encantat la caseta amb arrecades de núvol, barret de cel... Ah què preciosa de veure-la, i més acompanyada del teu haiku
Una composició preciosa!
ResponElimina-assumpta- Ja m'explicareu què voleu que faci! je, je, je... gràcies per la moral.
ResponEliminaAssumpta, sí sí, a l'agost durant les vacances. Jo ja portava una mica més d'un any de blog. L'antiga col·lecció de moments (a bloctum) va començar el maig 2007 i a l'estiu 2008 el tenia ple. Devia ser de tantes imatges de Google que hi posava. Fins que vaig canviar d'activitat, de casa i vaig tornar a començar.
Gràcies Violettre, però encara hi ha nivells! :)
Khalina, gràcies també, però no sabri ni com posar-m'hi...
Guspira, una abraçada.